divendres, 18 d’agost de 2017

DEL CALVARI DE VILALBA DELS ARCS, AL CALVARI DE BARCELONA I CATALUNYA.

Coincidia quasi en temps la nostra visita al Calvari de Vilalba dels Arcs, a la comarca de la Terra Alta – m’agrada mes qualificar-la com NOBLE -, i l’atemptat de Barcelona : http://www.ara.cat/societat/Atropellament-massiu-Rambles-Barcelona_0_1852614886.html

Quan al topònim Vilalba, hi ha diversitat d’opinions :
http://www.edu.xunta.gal/centros/iesagraraices/system/files/TOPONIMIA.pdf

Etimològicament del llatí villa alba, ‘vila blanca’.

‘Lloc elevat’.

La referència als Arcs desprès que la població fos objectiu militar en el conflicte bèl•lic que es desfermava amb la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el Govern LEGÍTIM de la II República, s’ha de tenir nomes com a referència històrica.

El sostre demogràfic s’assolia al cens de l’any 1900 amb 1.772 ànimes i es tancava l’any 2016 amb 658 habitants, s’ha ‘perdut’ un 62,87% de la població. Un altre èxit ‘épatant’ de les politiques econòmiques del REINO DE ESPAÑA

Retratava l’església/ermita de la Mare de déu Dolors, edifici d’una nau i campanar d’espadanya amb un cos més petit adossat a l’entrada que fou construït el 1724 a càrrec de la Casa Coll i a iniciativa del Dr. Gabriel Coll el seu Germà Joan Coll. És va iniciar l'any 1707 i va ser consagrada l'any 1718.
http://www.raco.cat/index.php/ButlletiCETA/article/viewFile/216694/295271



patrimoni Gencat en fa aquesta descripció; l'ermita de la Mare de Déu dels Dolors és situada al recinte del cementiri, s'hi accedeix però , des de l'exterior. És de planta gairebé quadrada, té tres naus, la central coberta amb volta de canó, amb el tram del presbiteri i el més proper a aquest amb llunetes, que havien estat decorades. Es conserva decoració d'un Ecce Homo, una coronació de la Mare de Déu i un Sant Papa. Als peus de la nau hi ha el cor amb un òcul que dona a la façana. Sobre la nau de la dreta hi ha la casa de l'ermità. És tota feta de maçoneria i carreus als angles i obertures. És precedida d'un porxo asimètric. La façana està coronada per un campanar d'espadanya.

La coberta de teula va ser canviada al 1982

Seguint el nivell de façana de l'ermita hi ha la tanca del cementiri; a l’entrada del fossar, situades a banda i banda de la porta, hi havia les capelletes bessones de Santa Maria Cleofé i de Santa Magdalena.



Retratava també la capella de la Mare de Déu de Montserrat de la que patrimoni Gencat ens diu ; edifici de petites dimensions, situat al calvari, prop del cementiri. Té planta rectangular i és fet de maçoneria amb carreus als angles i obertures. La porta d'accés d'arc de mig punt, que arrenca d'impostes, és adovellada. Té l'arc i els brancals motllurats. Damunt la porta hi ha una inscripció que diu " LO QUE DEVEIS COENPAR CORAÇONES TIERNOS ES A CHRISTO SUPREMO JUEZ". Més amunt hi ha un òcul. Corona el conjunt un campanar d'espadanya.


L’atemptat de Barcelona, si més no, ha de fer recordar a tothom que la propietat privada segons la Constitució de 1978, en el seu article 128 :

Toda la riqueza del país en sus distintas formas y sea cual fuere su titularidad está subordinada al interés general.

Dit de forma senzilla; legalment i mentre no es faci realitat allò que disposa l’article 47 :

Todos los españoles tienen derecho a disfrutar de una vivienda digna y adecuada. Los poderes públicos promoverán las condiciones necesarias y establecerán las normas pertinentes para hacer efectivo este derecho, regulando la utilización del suelo de acuerdo con el interés general para impedir la especulación.

La comunidad participará en las plusvalías que genere la acción urbanística de los entes públicos.


Els ‘apartaments turístics’ situats en edificis destinats a ser vivenda habitual constitueixen una infracció MOLT greu de l’ordenament jurídic.

Dissortadament per a la ciutadania la Constitució de 1978 per al nacionalisme Español era, es i serà en el millor dels casos, una ‘carta al Reis ‘.

Ens agradarà tenir noticia del mestre d’obres i/o arquitecte, autors dels edificis que s’esmenten a l’email coneixercatalunya@gmail.com


Quan a la portalada barroca de l’església parroquial advocada a Sant Llorenc, és obra de Francesc d'lbargüens, autor de la no menys bella porta de L’Església de Calaceit, al que feien venir a Vilalba dels Arcs, D.Bernat i D. Gabriel Coll, ambdós rectors parroquials.

Cap comentari: