Patrimoni Gencat ens diu que és un edifici amb de planta de creu llatina i absis rectangular. La nau, els braços del creuer i absis estan coberts amb volta de canó i llunetes cegues i arcs torals. Al creuer trobem una volta de quatre punts. A sota del cor trobem el nàrtex. El campanar és de cadireta i d'una sola arcada. A cada lateral hi ha cossos adossats que consten de planta baixa i planta pis. Aquests estan connectats amb l'ermita i fan les funcions d'habitatge i sagristia respectivament. Tenen coberta a dues vessants.
Les parets de càrrega són de paredat comú.
La façana principal té una porta central d'arc rebaixat i brancals de pedra. Al damunt d'aquesta trobem un petit rosetó. La teulada presenta un ràfec de teula. Les obertures laterals corresponen a l'habitatge, hi ha un balcó suportat per mènsules i finestres. Hi ha una imatge de sant Cristòfol de mosaic a trencadís.
Respecte de Sant Cristòfol/Cristòfor ,que vol dir el qui porta Crist (Chistoforus), hi ha una tradició i/o llegenda que el descriu com un gegant inicialment al servei del Dimoni. Convertit al servei de Crist es dedica a ajudar els viatgers a creuar un curs d'aigua perillós. Una tarda trasllada un nen, al qual puja a l'espatlla; cada cop va pesant més i més fins que esgotat arriba a l'altra banda del riu. Com a prova li fa clavar el seu bastó a terra i al dia següent està florit i dona fruïts. Així sempre se'l representa amb Crist a l'esquena i amb un bastó florit.
El Manel Cazorla
Navarro , publica una fotografia “ ermita de Sant Cristòfol al voltant del anys
vint . Cap el 1944 fou adquirida pel filòsof Eugeni d' Ors Rovira (Barcelona,
28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de
1954) que hi feu construir un habitatge just al costat".
Quan a Sant Cristòfol / Menna :
La tesis del Josep Capdevila i Soldevila: http://www.festes.org/arxius/santcristofor2.pdf , documentada i rigorosa, recollida en el llibre : La Capella de Sant Cristòfor i el barri del Regomir de Barcelona, en la que formula la possibilitat d’un doble culte al mateix personatge, Sant Menna al lloc de naixement, i Sant Cristòfor al lloc del martiri, em sembla del tot versemblant, i possible.El nom Cristòfol/Cristòfor, “el portador de Crist’, evidentment es referia a qui portava Crist al cor.; probablement li va ser imposat en el Baptisme. No hi ha constància de l’anterior nom del soldat.
la història ens explica com Menna /Cristòfor va ser capturat i obligat, per la força, a servir en una unitat militar anomenada la Cohors Tertia Valeria Marmaritarum.
Els marmaritans eren un poble del nord de l’Àfrica que es trobava on avui hi ha la moderna Líbia.
Si considerem com un fet indiscutible que Menna/ Cristòfor formava part del poble dels marmaritans, cal cercar el seu culte a les regions situades entre Marmarica i Alexandria i immediatament ens adonem que a 45 km al sud-oest d’Alexandria, a la ciutat coneguda com Abu Mina, existeix des de temps molt antics un culte dedicat a sant Menna
Per les narracions de Cyrus de Cotyaeum, però, sabem que Menna va ser un soldat, que va ser martiritzat en un país foraster i que les seves despulles van ser retornades al seu país d’origen, després de la seva execució. Aquest fets són els mateixos que nosaltres coneixem de la vida de sant Cristòfor. David Woods creu que hi ha motius suficients per a identificar la història de sant Cristòfor amb la de sant Menna.
Sant Menna és patró de la població catalana de Sentmenat, al Vallès Occidental.
Ens agradarà rebre imatges del interior de l’Església i qualsevol altra aportació que tingueu per convenient a l’email coneixercatalunya@gmail.com, castellardiari@gmail.com
Per als catalans la conservació, i la màxima documentació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
La pèssima situació econòmica i social del REINO, em feia pensar en un relat bíblic. Gn 41,14-36, Josep interpreta els somnis del faraó:
Vaig veure sortir del riu set vaques grasses i boniques, que anaven pasturant entre els joncs. Darrere d'elles en van sortir unes altres set, escarransides, lletges i magres: enlloc d'Egipte no n'he vistes mai de tan lletges. Les vaques magres i lletges es van menjar les set vaques grasses que abans havien sortit del riu. Quan ja les tenien dintre, no es notava que les haguessin engolides: continuaven tan escarransides com abans
Els hereus del franquisme encarnen les “ vaques lletges i magres “, i la ciutadania del REINO fa el paper de les “ vaques grasses “.
D’ençà de l’any 2004 l’inefable José Luis Rodríguez Zapatero (Valladolid, 4 d'agost de 1960) al GOBIERNO, i el silencia còmplice de la resta de partits, sindicats i altres col·lectius, la “desamortització social “ agafava embranzida, i amb poc més de 18 anys s’aconseguia que més d’un terç de la ciutadania visques en la quasi misèria.
Aprofiteu els darrers dies de “ vaques grasses” per voltar per Catalunya, retratant alhora que el nostre Patrimoni Històric, els edificis escolars de Catalunya, i fent-nos arribar aquestes imatges a l’email castellardiari@gmail.com
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada