M’explicava que va néixer al carrer de Gràcia, al cor de Sabadell, i que des de molt jove va cursar estudis de piano i de violi. http://www.lactual.cat/cat/notices/2016/03/l-esperanca-en-la-musica-21214.php
Als 17 anys coneixia al Josep Barberà Micó, amb qui es cassaria al cap d’un parell d’anys i escac, traslladant-se a viure a Castellar del Vallès.
A Castellar es va sentir molt ben acollida per tothom i va fer molts i bons amics; durant anys a però recordava amb enyorança passejar per la Rambla de Sabadell, ballar sardanes amb el seu pare , o escoltar com les cantava la mare.
El Josep Barberà Micó, venia peix a Sabadell, primer al Mercat Central, i desprès també al de la Creu Alta; a Castellar del Vallès, primer al Mercat que hi havia al local del Coral, on compartia espai amb l’Auxili Social, i desprès en el Mercat Municipal , enderrocat per aixecar el Mirador i el Nou Mercat, en el que ja no tindrien parada; a Caldes de Montbui; Sant Feliu de Codines; Castellterçol, Moià,...
La Lidia Sisó Arilla faria el seu ‘aprenentatge’ al Mercat del Coral que romandria fins als primers anys de la dècada dels 70 del segle XX, m’explica que hi havia poques ‘parades’ , la del bacallà, les llegums i els confitats[ encurtidos]; la carnisseria de cal Baqué, la de fruita i verdura de la Borrell, i els dissabtes els pagesos del rodal es posaven al patí.
Una nit es va ensorrar part del sostre del mercat, aixafant màquines i gènere dels paradistes que van haver de posar les parades al carrer fins que es va fer la reparació. Ens agradarà rebre imatges d’aquella catàstrofe a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Al mercat del carrer Torras – avui desaparegut – els paradistes van haver de pagar el cost de fer les parades, i les càmeres frigorífiques.
M’explicava que tota la família ha estat sempre molt integrada a la vida castellarenca, i que sent una estimació tant per les persones, com per la Vila de Castellar del Vallès.
Se’ns feia de nit buscant les fotografies que acompanyen aquesta breu pinzellada de la vida de la nostra veïna Lidia Sisó Arilla
M’acomiadava agraint-li a seva gentilesa.
Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada