Aprofitava la celebració d’una Ballada Country als Ocells, a Font-Rubi, a l’antic terme de Rocabruna, pertanyent avui a Comprodón, per aventurant-me a arribar fins a Santa Maria de Bolós - us confirmo que actualment és una aventura amb un cert nivell de risc -, Bolós formava part del municipi de Freixenet, agregat ara a Camprodon.
Quan al topònim el diccionari català valència balear ens diu, Bolós, planta de la família de les cactàcies: Ribes rubrum (Olot).
Patrimoni Gencat explica de Santa Maria; antiga església parroquial situada a la vall de Bolós, en una zona de difícil accés, al costat d'una gran casa , avui molt malmesa .
L'edifici, del segle XI, és d'una nau amb volta de canó apuntada amb absis semicircular, amb decoració d'arcuacions, amagat per un cos afegit de planta quadra que fa sagristia. Trobem també decoració llombarda recorrent el mur nord en sèries de dos separades per lesenes. El mur sud es troba arrebossat i no és possible veure si manté la decoració. Tot l'interior es troba també arrebossat i decorat amb pintures d'època tardana en molt mal estat. L'accés es troba al mur de la façana de migdia i es realitza per una senzilla porta adovellada. Sobresurt de la façana de ponent un campanar en forma de torre acabat en piràmide d'època més tardana, que a la part més baixa manté la decoració llombarda.
M’acompanyava en aquesta ocasió la Maria Jesús Lorente Ruiz
Segons una consueta de la parròquia, l'església de Santa Maria de Bolós fou consagrada el dia 13 d'octubre de 1050. El topònim, sota la forma "Bolosso", ja s'esmenta l'any 1017. Ultra altres notícies dels anys 1159, 1195 i 1213, se sap que el cavaller Bernat d'Oix va fer donació l'any 1236 de les propietats que tenia en aquesta parròquia al seu nebot Pere des Coll. Se cita "ecclesia de Bulosso" i de "Bolosso" a finals del segle XIII i "ecclesie parrochialis Sancte Marie de Bolos" durant el segle XIV.
En despoblar-se progressivament el veïnat a partir de l'any 1950, el temple s'ha anat degradant.
La natura llueix esplendent.
Bolós, Freixinet , …, estant prop de Déu, i MOLT, MOLT LLUNY de Barcelona.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar
Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.
Antonio Mora Vergés
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada