Eren temps de postguerra i la majoria de noies havien de deixar el col·legi als 14 anys per incorporar-se al món laboral. La finalitat era, doncs, complementar els estudis primaris, posar a 1′ abast, principalment de la classe treballadora, un mitjà per continuar la seva instrucció i elevar els nivells culturals i morals.
Per commemorar-ho com Il faut, demanava urbi et orbe imatges; mitjançant la Rosa Maria Riera Picanyol, en cedia l’Angelina Sayol, i son les que juntament amb algunes procedents del conèixer Catalunya ens serviran per il·lustrar el tema del punt o punta de coixí ; una tècnica manual i tradicional que consisteix a teixir peces delicades com poden ser tapets, mocadors, ventalls, estovalles…
El material usat per aquest tipus d'art és un coixí de qualsevol forma (pot ser cilíndric, rodó...), fils, agulles per seguir el patró i els boixets tradicionalment de fusta de boix. Segons el tipus de labor la puntaire fa servir els fils d'un gruix o d'un altre. Igualment s'utilitzaran uns boixets més grossos o més petits en funció de diferents variables, les mans del o de la puntaire, els seus gustos, o el tipus de labor.
No us podeu perdre el Dinar de Germanor commemoratiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada