Molt abans, fa més de cinquanta anys, aquesta casa era coneguda pel nom de la seva propietària, una senyora gran a qui anomenaven Teresina Saboia però que el seu nom real era Teresina Ferrer i era vídua del prestigiós doctor Joaquim Albareda Baylina. ( Blanes , 1851 + ? ) , que exercí la seva professió a Blanes molt abans que ho fessin Xavier Brunet i Tomàs Bataller, també metges i residents al passeig. Al no tenir descendència s’afillà a una nena, de nom Montserrat, que amb el temps es casaria amb Antonio, el fill gran dels Mañach. El nou matrimoni va anar a viure a Palamós per motius de feina, ja que el Sr. Mañach tenia un càrrec portuari o relacionat amb la Marina que va propiciar el seu trasllat. El seu pati va desaparèixer, durant una intervenció no datada, per donar lloc a una àmplia sala d’estar amb una llar de foc. Aquestes habitacions eren l’espai més assolellat de les cases del passeig i el preferit per passar els dies d’hivern.
Quan a la descripció, patrimoni Gencat ens diu que es tracta d’un edifici que conflueix amb dos carrers: la façana, amb el carrer del Passeig de Dintre, mentre que la cantonada amb el carrer Bellaire.
Casa que permet ser visitada, almenys la seva planta baixa, ja que fa pocs anys que s’hi va instal·lar una floristeria.
Està constituït per tres plantes, com són planta baixa que actua com a accés i el primer i segon pis com a vivendes. S’observa un ampli aparell ornamental que imbueix i impregna tot l’espai, apoderant-se de la façana i acaparant i monopolitzant tot l’entramat arquitectònic de la part superficial de la façana: des del basament de l’edifici – compost per grans blocs paral·lapípedes a la manera de carreus regulars, amb les dues obertures d’arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra, treballats amb bastanta Es tracta d’un edifici que conflueix amb dos carrers: la façana, amb el carrer del Passeig de Dintre, mentre que la cantonada amb el carrer Bellaire. Casa que permet ser visitada, almenys la seva planta baixa, ja que fa pocs anys que s’hi va instal·lar una floristeria Està constituït per tres plantes, com són planta baixa que actua com a accés i el primer i segon pis com a vivendes. S’observa un ampli aparell ornamental que imbueix i impregna tot l’espai, apoderant-se de la façana i acaparant i monopolitzant tot l’entramat arquitectònic de la part superficial de la façana: des del basament de l’edifici – compost per grans blocs paral·lapípedes a la manera de carreus regulars, amb les dues obertures d’arc rebaixat amb impostes, coronades amb uns motius decoratius en pedra, treballats amb soltesa i de forma destra.
Passant pel primer i segon pis, amb per una banda, les respectives obertures també d’arc rebaixat amb impostes conceptualitzades o confeccionades a la manera de balconades sustentades per unes mènsules esculpides, les quals són definides amb bastant encert. Mentre que per l’altra, amb la tribuna angular, ubicada en la cantonada i coberta per una cúpula semiesfèrica de gallons apuntada, sostinguda per una mènsula de tall vegetal a manera de floró de grans proporcions, a través de la confecció d’un basament circular. Fins a la cornisa, àmpliament densificada i poblada per diversos elements, com la balustrada a la manera d’ampit, les àmfores d’estuc en els extrems, sustentada i ornamentada a la vegada per un entramat de mènsules de caire vegetal i geomètric – mènsules que abasten tota la façana que dóna al carrera Passeig de Dintre i part del sector longitudinal de l’edifici que correspon al Passatge Bellaire-, coronada o culminada amb la disposició en la part central, d’un medalló petri, que conté la data d’edificació 1903.
Fotografia Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955)
Cal remarcar, que a nivell interior, tota la planta baixa està impregnada de tota una essència, sabor opulent, pompós i abarrocat tant en el sostre com en les parets, a través d’un programa d’estucat, que emfasitza i amplifica l’aspecte superficial dels mers envans i parets despullats.
Fotografia de X.Caparrós/M.Serrano. 2005
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici, el boinder o tribuna angular, és un element victorià que el modernisme traslladaria a Catalunya, i que més allà de l’estètica, té poca o cap utilitat en clima temperat de Blanes.
Continuem amb la nostra joint venture, a la que esperem que s’afegeixin més blanencs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada