dilluns, 16 d’abril del 2018

ERMITA DE SANTA LLÚCIA DE SOLSONA. EL SOLSONÈS. LLEIDA. CATALUNYA

En el nostre anar i venir per Catalunya, havia vist en una de les rotondes que hi ha a l’entrada de Solsona, un indicador ERMITA DE SANTA LLÚCIA; m’aturava a posar benzina, i seguint les indicacions verbals que em facilitaven m’endinsava per un camí de terra, que em portaria fins al mas conegut com la Trinitat en quina façana nord-oest – no visible doncs des del camí en que em trobava , hi la l’ERMITA DE SANTA LLÚCIA , que retratava – imagino que amb força dificultats l’Isidre blanc.


Patrimoni Gencat es diu de l’edifici religiós que qualifica de capella ; Capella documentada des de l'any 1292, que dóna nom a una de les quatre partides del terme municipal.

La capella està unida al mas Trinitat i dóna nom i origen a la partida i es situava a l'antic camí de Segarra a Berga.

La façana nord i oest de l'edifici conserva integrades al mur de la masia les parets de la capella amb l'aparell original i el campanar de cadireta d'un sol ull.

Ha estat reformada al llarg del temps.

Cap a 1700 es degué emprendre la construcció de la masia. La denominació ‘capella’ s’imposarà a partir del moment en que el mas Trinitat s’adheria a les parets de l’ermita de Santa Llúcia.

Recollia imatges des de la façana sud-est, al Josep Olivé Escarré ( Sant Llorenç Savall, Vallès Occidental, 2 de maig de 1926 ) company de viatge, no li convé gaire fer saltirons.


El retratava davant de la majestuosa alzina de Santa Llúcia, de la que en no en trobar-se dins de la demarcació barcelonina, no en sabia trobar cap referència.


Solsona potser està prop de Déu – en aquesta matèria tot els punts de vista son respectables -, el que està fora de tota dubte, és que està LLUNY, MOLT LLUNY de Barcelona.

Per intermediació de Santa Llúcia, aixecava la meva sempiterna pregaria a la Altíssim, Senyor ; allibera el teu poble !

Si teniu més dades de l’església/ermita/capella de Santa Llúcia de Solsona, sou pregats de fer-nos-les saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.

Si sabeu d’algun mitjà català i democràtic al que li pugui interessar publicar-ho us agrairé que li feu arribar

Donec Perficiam , lema en llatí que significa «fins a reeixir», «fins a aconseguir-ho». Fou el lema de les Reials Guàrdies Catalanes — la guàrdia de corps del rei-arxiduc Carles III -, i ha estat adoptat avui per una bona part de la ciutadania catalana.

Antonio Mora Vergés