IN MEMORIAM. CAN BAGES. CASTELLAR DEL VALLES

Patrimoni Gencat feia una descripció quasi lírica de Can Bages ; la masia la formen un conjunt de cossos juxtaposats, que de segur responen a successives ampliacions de l'habitacle. Aquests cossos estan disposats en diferents nivells degut a la inclinació del terreny. El frontis presenta una distribució asimètrica, ja que una escala que el comunica amb la part lateral de la casa obligà, possiblement, a que la porta no es centrés. La casa té dues plantes en tots els nivells. Les golfes s'aixequen sobre la teulada, aparentment sembla un tercer pis, però en realitat és el primer pis d'un cos lateral situat a la part més alta del desnivell. En elles s'obren dues arcades de mig punt. La façana lateral ha estat menys restaurada que el frontis i les finestres conserven encara les llindes de fusta. Les finestres de la planta baixa estan cobertes amb reixes de ferro forjat. Tot seguit, un altre cos afegit, que fou una capella, avui dia serveix de corts i coberts. Actualment només està habitada mitja casa a partir del frontis.

Demanaren dades de l’advocació al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín )

La masia de Can Bages apareix inventariada en el Reia Cadastre de Castellar del Vallès de l'any 1716 que realitzà José Patiño y Rosales (Milà, 11 d'abril de 1666 - San Ildefonso (Segòvia), 3 de novembre de 1736 ). Hom suposa que el mas seria bastant anterior a aquesta data.

No son aquestes les dades que trobareu a : http://laltraveu.blogspot.com.es/search?q=CAN+BAGES

Fotografia. Francesc Xavier Arderius Matas

Em costava accedir a les envistes de la masia, les pluges ha fet créixer molt l’herba, i no anava preparat de calçat i roba.

Fotografia. Antonio Mora Vergés

El laberint de carrers del polígon de can Bages és un monument al malbaratament dels cabals públics. Això, i altres coses com aquesta, expliquen l’excessiva pressió fiscal que patim els castellarencs.

Fotografia. Francesc Xavier Arderius Matas

Sempre hi ha però algú que en treu profit, i en aquest cas, son les persones que viuen o tenen barraques, als límits entre els termes de Sabadell i Castellar del Vallès, les havia retratat l’any 2010, i ja deia aleshores que el cinquè món, el tenim a tocar de casa.

http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2010/11/barraques.html

No apareix Can Bages a l’Estudi de la Masia Catalana; compto que els venerables patricis barcelonins s’aturaven al terme de Sant Esteve de Castellar, únicament per emplenar el dipòsit a l’estació de servei Truyols

Aquesta publicació alhora que identifica una masia més per assolir el Catàleg de Masies de Castellar del Vallès http://www.castellarvalles.cat/26440/descriptiu/-256/

Ens fa pensar que almenys a Catalunya, on la cultura és un bé tant preuat, no el podem deixar només en mans de l’administració, oi?.