dilluns, 10 de desembre de 2018

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MONTGAT, ADVOCADA A SANT JOAN BAPTISTA. EL MARESME

Josep Simó i Fontcuberta ( + 1874 ) del que ens diu l’enciclopèdia catalana; titulat a l’Academia de San Fernando de Madrid (1852). Autor, dins un estil eclèctic, de l’església de la Immaculada (i el cementiri) de Vilanova i la Geltrú (1853), de les de Sant Cristòfol de Premià (1854), de Sant Francesc de Paula de Barcelona (1853-60), de Torroella de Foix (1855), i cases particulars a l’Eixample de Barcelona, com la torre Ferrer-Vidal (1871), on ara hi ha la Pedrera. El 1868 esdevingué membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Va ser l’autor – segons la fitxa del Mapa de Patrimoni – de l’Església de Sant Joan Baptista de Montgat.

La construcció de l'església parroquial de Sant Joan Baptista s'inicià l'any 1816, si bé l'advocació al sant data dels voltants del segle XV. Aquesta es correspon amb la de la desapareguda església de Sant Joan, Sant Roc i Sant Sebastià, que es trobava al cim del Turó de Montgat, propera al castell.

En un primer moment, la nova església estava consagrada a Santa Maria, tot i que més tard es va decidir que el patró seria Sant Joan.
Els terrenys on es construí pertanyien al mas proper de Ca n'Alsina, i foren cedits per Pau Matheu - Alsina.

Tanmateix, les obres van quedar interrompudes fins l'any 1855, any en què, a instància de Pere Umbert, es va reprendre la construcció.
L'arquitecte encarregat del projecte fou Josep Simó i Fontcoberta. L'obra finalitzà l'any 1857, i tot seguit fou beneïda pel que aleshores era rector de Tiana, Mn. Magí Marquet.

El 1860, el bisbe Josep Costa i Borràs va nomenar a Mn. Miquel Albanell com a vicari encarregat de l'església, que va ser qui feu construir el campanar d'espadanya, la rectoria i la sagristia.

Fins l'any 1867 no es va constituir com a parròquia, fet que va suposar que els montgatins poguessin celebrar-hi els actes litúrgics sense haver de desplaçar-se a Tiana, com havien fet fins aleshores.

L'any 1877 es van ampliar els límits de la parròquia amb la zona de les Mallorquines.

L'antic campanar es va canviar per l'actual l'any 1900, i el 1917 s'afegiren els vitralls a la rosassa.

A conseqüència de l'esclat de la Guerra Civil, l'any 1936 l'església va ser profanada i cremada, perdent-se així l'altar, les imatges i l'arxiu parroquial.



No serà fins el 1943 que es van beneir les noves campanes i fins el 1956 que es construïren l'altar i el retaule.

La maquinària del rellotge es va automatitzar cap al 1974. Les restes de l'antic es poden contemplar a la biblioteca municipal.


Fotografia del interior. Marta Lloret Blackburn

M’explicaven que hi havia una escola pública, que com bona part del patrimoni immoble de Montgat, va ser ensulsiada durant la dictadura franquista. Ens agradarà rebre’n imatges a l’email coneixercatalunya@gmail.com , sembla que també a les Mallorquines

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1928/12/29/pagina-19/33248004/pdf.html?search=Escuela%20de%20Montgat.%20Tiana

Al nucli proper a l’església hi ha algunes cases força antigues que caldria documentar. Queda escrit.

Havíem documentat una minsa part del paupèrrim patrimoni que ENCARA tenia el 29.112018 dempeus, Malgrat.
http://blogscat.com/a/diaridecastellardelvalles/fonda-marina-montgat-el-maresme/

A la carretera prop de l’església.

Prop de l’Ajuntament

Prop de l’Ajuntament

Per la conservació del patrimoni històric és MOLT MÉS perniciós un creixement exponencial, que la despoblació.

Ajudeu-nos en la nostre recerca, identifiqueu l’edifici, el promotor i l’autor, nom, cognoms, lloc i data de naixement i traspàs ,... , Montgat, el Maresme, Catalunya us ho agrairà.