dissabte, 15 de desembre de 2018

CAN TORRE DEL FORN. RAJADELL. EL BAGES. CATALUNYA

Deixava un comentari al facebook de CAT FOTO ;


IDENTIFIQUEU AQUESTA MASIA?.

FOTOGRAFIA FETA DES DEL CIM DEL COGULLÓ, AL TERME DE CASTELLFOLLIT DEL BOIX.

El Xavi Novell Bulnes , em contesta ; consultant el mapa de l'IGCC, la forma coincideix perfectament amb cal Torre del Forn tal i com ha dit el Jan Martín. I si és cal Torre, pertany a Rajadell.


Fotografia. Jan Martín

I la pista definitiva: https://es.wikipedia.org/.../Archivo:Cal_Torre_del_Forn...

La resta ja és fer recerca fins trobar el Catàleg de masies de Rajadell : http://www.rajadell.cat/media/repository/noticies/cataleg_masies.pdf

Masia dels segles XVII o XVIII i del XIX, però d’origen medieval. Es tracta d’un conjunt format per un cos residencial perfectament diferenciat, dos grups de tines (al nord i al sud).

La casa mostra una tipologia constructiva que s'allunya de la resta de masies de l'entorn. En realitat, sembla que es tracta d'un mas típic que al segle XIX fou ampliat amb la inclusió d'una nova façana principal. Aquest nou sector presenta coberta a tres vessants. Tota la façana constitueix una galeria de dues plantes: a la planta baixa amb un porxo ample, sostingut amb cinc pilars, i a la planta primera amb una balconada que segueix el mateix estil. Hi ha tres portals disposats a distàncies regulars: dos amb arc escarser i un altre, més petit, que dóna accés a la sala de la premsa.

Tota la construcció està feta amb pedra, arrebossada i pintada de blanc, excepte la façana porxada, que té una tonalitat groc‐ocre.
Hi ha dos grups de tines. Les de migdia formen una construcció típica, amb coberta a un aiguavés, que conté dues tines circulars i restes d'un barracó a la part de les boixes. Les del sector nord són més interessants. Es tracta de cinc tines cilíndriques d'uns dos metres de diàmetre, construïdes en un indret amb fort desnivell del terreny, de manera que a la part posterior només ha calgut aixecar una paret de pocs centímetres d’alçada. Actualment no tenen coberta. Amb aquest exemple es pot veure la tendència, en la construcció de tines, al màxim estalvi econòmic sense renunciar a la solidesa de les construccions.

De les dues edificacions separades, la més interessant és la que s'aixeca al costat de llevant, paral·lela a la casa.

Té dues plantes i coberta a un aiguavés. El sostre entre planta i planta està fet amb volta catalana, de grans dimensions.

Elements destacats a l'entorn de la masia són l'estanc, força gran, i el pou, que recullen l'abundant aigua procedent de la conca de recepció del torrent. Aquests elements relacionats amb l’aigua aporten un to volgudament romàntic a la masia.

L'estanc és quadrat, i al centre sobresurt una petita illa, on devien créixer espècies vegetals d'ambient aquàtic. Actualment, però, l'estanc és buit. Els propietaris del mas tenien una barca de rems que utilitzaven a l'estanc. Amagat entre dos til·lers hi ha un forn d'obra.

El conjunt de la masia s'integra molt bé en l'entorn. L'estanc constitueix una transició cap a la zona dels horts. A prop hi ha bosc de pins. Can Torra es troba situat a l'extrem de la vall del torrent del mateix nom. La conca de captació del torrent s'eleva davant mateix de la masia. El torrent, en algun punt canalitzat, neix en aquest indret.

L'únic camí que porta a Can Torre del Forn és el que surt del barri de les Casetes, trenca a mà esquerra a l'alçada del mas Braquets i segueix per la banda de ponent del torrent de Can Torre.

A l'alçada del mas Parcerisses es pot prendre el camí que passa per aquesta masia o bé el que segueix per l'altra banda del torrent.
Can Torre està al final de la vall, prop de la capçalera del torrent del mateix nom.

Exemple interessant de masia, amb una façana porticada molt reeixida que li dóna un tret singular i diferenciador, únic al terme. El conjunt (amb les tines, l'estanc, etc.) es conserva sense instruccions modernes, i manté una harmonia estètica amb l'entorn.

El torrent de Can Torra era conegut fins a primers del segle XVI com a torrent de Montalar. La vall d'aquest torrent estava molt poblada a l'edat mitjana, amb nombrosos masos, com ara el Noguer de Muntalar (Can Torra), el Guas (Parcerisses), l'Oliver, Benetes, Lopardes o l'Enveja.

Amb la crisi del segle XVI dues famílies provinents de Castellfollit del Boix s'establiren en aquestes terres i ocuparen dos dels masos, que en endavant seran les cases fortes d'aquest indret (junt amb el mas Parcerisses).

En Gabriel Torrellardona s'instal∙là a l'Oliver i Francesc Torrellardona al Noguer. A partir d'aquell moment en Francesc és anomenat popularment "el Torra del Noguer". Més tard, quan els Torrellardona perden el nom al mas de l'Oliver (que era anomenat el Torra de l'Oliver) i, per tant, ja no hi ha necessitat de diferenciar un Torre de l'altre, la casa passa a dir‐ se, simplement, Can Torre, oblidant‐se el Noguer.

En l'actualitat, la casa rep el nom de Torre del Forn, però fonts orals consideren que aquest nom no és el correcte.

En determinada bibliografia i documents consultats apareix també la forma Can Torre.

La fotografia es feia des del cim del Cogulló , dit de cal Torre o de Can Torra.

Demanava col·laboració per identificar la que intueixo és Cal Parcerisses, també al terme de Rajadell.


Ens agradarà tenir-ne confirmació a l’email coneixercatalunya@gmail.com

1 comentari:

Torra ha dit...

De fet, la casa es diu Can Torra, amb "A". Igual que el Cogulló també s'ha de dir de Can Torra, amb "A". Evidentment, està mal escrit, perquè la grafia catalana de "torre" és amb "E", però això no permet diferenciar si el nom és català o castellà, perquè s'escriu igual. La gent que vivia originalment en aquesta casa escriu el seu nom amb "A", igual que l'actual president de la Generalitat.