dimarts, 25 de desembre de 2018

TENIU MÉS DADES DE LA MASIA DE CAN/CAL PERE GIL AL TERME DE LA LLAGOSTA?. VALLÈS ORIENTAL. CATALUNYA.

Retratava el que havia estat una magnifica masia, i penjava la imatge a CAT FOTO amb unes preguntes;

Teniu dades d’aquesta masia?.

Podria pertànyer al terme de la Llagosta.

Al de Mollet del Vallès

Al de Sant Fost de Campsentelles

El Josep Vilardell, em contestava, és Cal Pere Gil, Mollet del Vallès

http://molletvalles.cat/assets/Documents/10471_Mollet-el-pas-del-temps.pdf
I hi havia vernedes i mines d'aigua clara i fresca, com la de can Pere Gil, que no paraven de rajar mai.

No disposa – encara – Mollet del Vallès d’un Catàleg de de Patrimoni en línia.

Tampoc, dissortadament el municipi de la Llagosta, les costums virtuoses costa que s’encomanin, i dissortadament passa tot el contrari amb la incúria.

https://www.llagosta.cat/media/repository/recursos/historia/2011150805_225733-307228-1-pb.pdf

Can Pere Gil era una finca amb terres per conrear, una verneda amb arbres per explotar la fusta i una gran torre, situada al nord-oest de la Llagosta.

Avui en dia encara es conserva la casa.

El desembre de 1936 l’Ajuntament acordà la confiscació de can Pere Gil, propietat de Josefa Gil de Bofarull.

Es va decidir que les terres fossin repartides entre els camperols del municipi i “la part forestal serà destinada per als efectes més necessaris en aquests moments, com són els de guerra” .

L’explotació de la fusta de la verneda constituïa una font d’ingressos important per al nou Ajuntament. La fusta, durant la guerra, era un bé escàs, que obligà molts ajuntaments a la tala dels seus boscos. Per tal de dur a terme l’explotació de la verneda de can Pere Gil, es creà una comissió dins del propi Consistori formada pels consellers Josep Noguer, Francesc Pons i General Trullen .

La tala d’arbres de la verneda de Can Pere Gil es va organitzar acuradament; es van contractar uns obrers als quals se’ls fa una assegurança d’accidents, se’ls paga un jornal i a més se’ls concedeix un tant per cent de l’import de la venda dels arbres.

Malgrat aquesta planificació, la verneda no va donar el rendiment que s’esperava i finalment es va decidir que era més rendible vendre la fusta i que els que la compressin s’encarreguessin de tota l’explotació; això sí, amb la condició que els jornalers que es contractessin per treballar fossin veïns de la Llagosta .

Una altra possibilitat que oferia can Pere Gil era la de fer servir la casa per acollir els refugiats de guerra. En més d’una ocasió, l’Ajuntament, encarregat de donar alberg als refugiats de guerra, s’havia plantejat emplaçar-los a la finca.

En un principi ho havia descartat en pensar que no reunia les condicions, després, atesa la necessitat d’acollir els refugiats de Madrid, es va acordar que quan marxessin els habitants que ocupaven en aquell moment la masia, podrien instal·lar-s’hi els refugiats .

Ens agradarà saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com, si hi havia capella a la casa, i en el seu cas l’advocació que tenia, per descomptat si algú en té imatges i ens les fa arribar li estarem eternament agraïts.

Ho demanàvem una vegada més al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín), aprofitant alhora per agrair-los la seva ajuda i col·laboració al llarg de molts anys, i desitjar-los que l’any 2019 es facin realitat TOTS els projectes que han de permetre consolidar per al futur la seva tasca eminent.

Amb catalana puntualitat - aquesta virtut la van aprendre aquí els anglesos, en ocasió de trair-nos i bescanviar-nos per un illot ple de mones - em deien des del Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ; a Sant Fost de Campsentelles tenim documentada una Capella desapareguda, a Can Pere Gil, la qual encara existia l’any 1895.

No es va poder averiguar l’advocació, tant sols tenia l’acta de consagració en la data que indica.

https://www.llagosta.cat/media/repository/recursos/historia/1201160914_lallagostaensusdocumentos.pdf

Esperem les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com

Cap comentari: