dilluns, 7 de gener del 2019

IN MEMORIAM ESGLÉSIA PARROQUIAL DE LA MARE DE DÉU DE L'ESPERANÇA DE CLARET. TREMP. EL PALLARS JUSSÀ. LLEIDA. CATALUNYA

El Josep Vives i Domingo publicava una fotografia de l’Església parroquial de la Mare de Déu de l'Esperança que es troba en el nucli abandonat de Claret, al terme de Tremp, el temple presenta un estat de ruïna i envoltada de vegetació.


Amb el pas del temps ha patit moltes modificacions, resten encara però, dos murs considerats originaris, occidental i meridional. En el mur meridional es conserven dues obertures (ara ocultes per l'espessa vegetació) una finestra de doble esqueixada i una finestra d'esqueixada simple però amb emmarcat exterior. Sobre aquesta mateixa façana es situa l'espadanya de dos ulls, clarament reconstruïda i convertida en torre.

L'aparell dels murs restants presenta carreus irregulars ben tallats disposats de manera ordenada.
La primera referència del temple és de l'any 1314, esmentada com a part de l'ardiaconat de Tremp. Segles més tard, les referències provenen d'una visita pastoral, realitzada el 1758. En aquests moments l'edifici comptava amb una petita sagristia a la dreta de l'altar major, dos altars secundaris, d'un cor i d'un campanar amb dues campanes. En aquesta data l'advocació era ja a la Mare de Déu de l'Esperança.

És una de les frases fetes dels catalans “l'esperança no s'ha de perdre mai”, algú sap on està la imatge que presidia aquest temple?. Ens en pot fer arribar una imatge a l’email coneixercatalunya@gmail.com ?. . A Catalunya des de sempre vivim d'esperança.

La Baronia de Claret fou una baronia del Pallars Jussà. Tenia el seu centre neuràlgic en el poble de Claret, del terme municipal de Tremp.

És una de les baronies creades al segle XVII. Fou concedida el 1654 a Francesc d'Areny i de Toralla, senyor de Claret ja en aquell moment. El 1787 passà als Gràcia. En aquella època consta com a possessió d'aquesta baronia el poble de Beranui, a la Vall Fosca i altres pobles, sense continuïtat geogràfica entre ells, com Gurp i Corroncui. El precedent de la baronia fou el senyoriu de Claret, que el 1640 era en mans del Comte de Santa Coloma de Queralt, Dalmau de Queralt.

A més de l'antic terme de l'ajuntament de Claret, annexionat el 1847 a Tremp, i que ha format sempre un enclavament del terme d'aquesta ciutat entre el de Talarn, el de Castell de Mur (antics termes de Mur i Guàrdia de Tremp), i el de Fígols de Tremp, ara unit al de Tremp, la Baronia de Claret incloïa el terme primigeni de l'antic ajuntament de Fígols de Tremp, el que correspon a la parròquia de Sant Pere de Fígols de Tremp.

L'actual IX baró de Claret és Íñigo Méndez de Vigo y Montojo (Tetuan, Protectorat espanyol al Marroc, 21 de gener de 1956), al que més enllà d’aquest títol, Claret, Tremp, Lleida, Catalunya i els catalans, i per descomptat l'ermita de Santa Helena, el Castell de la Baronia de Claret , o l’església parroquial de Santa Maria de l’Esperança, li importen un rave