Aleshores TOTHOM tenia clar que alhora que es satisfeia una necessitat bàsica es podia aprofitar per ornamenta la ciutat, i acostumar a la població a estimar l’art i la cultura. Eren altes temps, oi?.
A servir aquesta funció ornamental i artística es van dedicar mestres d’obres, arquitectes, artesans i artistes, dels que només per excepció se’n serva memòria.
Li demanava al Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) fotografies de les fonts públiques de Blanes.
https://www.blanes.cat/oiapdocs.nsf/14fbe7c612d4ef45c12579b1003dd6db/4ba837f1a85837e7c1257c7b00356f7a/$FILE/BLANDA_16.pdf
Blanes ha fet ‘tabula rasa’ d’una bona part d’aquell patrimoni.
En l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols i el mateix preu dels de la Font de la Creu.
El 17 de maig de 1857, es va formalitzar l’acord per escrit notarial d’allargament de la canalització del subministrament d’aigua, que sortia del repartidor situat a la font Gòtica del carrer Ample, passava per sota d’aquest carrer, fins al començament de les Voltes (carrer Gibert), i que girava a l’esquerra per arribar al carrer del Forn on tornava a girar a la dreta i arribava a un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges dels senyors Oriol Trill i Sans. La canalització seguia després per aquest carrer fins a trobar el carrer del Mar (avui Roig i Jalpí), on hi havia un altre repartidor que subministrava aigua als habitatges d’aquest carrer i que, en arribar al carrer de l’Esperança, estava previst que alimentés la font que s’havia de construir-hi i que portaria el nom d’aquest carrer.
El cost de l’esmentada canalització i la seva instal·lació estava pressupostada en 200 duros, quantitat a repartir entre tots els signants. Cent duros a pagar en el moment de fer aquesta escriptura i els altres 100, en acabar-se les obres. La seva inauguració tingué lloc l’any 1860.
No trobava la data en que s’ensulsiava la font, la raó però, la tinc força clara, s’enderrocava per beneficiar el culte de Nostra Senyora de l’Especulació immobiliària de gran veneració a la Vila de Blanes, i als pobles, viles i ciutats situat al costat del mar.
Es superaven les 5000 ànimes, quan s’acordava en la reunió del consistori municipal del 20 d’agost de 1853 , la construcció d’una font pública – fins aquella data existia únicament la font Gòtica – que podria situar-se en el començament del carrer Raval, a tocar de la Riera, on hi havia una creu que donà nom a la font; no tenim dades de l’autor malgrat que en l’acta municipal del 10 de maig de 1854 s’aprova la proposta de construcció de la Font de l’Esperança, utilitzant els mateixos plànols.
La font de la Creu la varen enderrocar el 10 de juliol de 1969, amb la justificació de “fer més fluid el trànsit rodat en el carrer Raval”.
Blanes, la Selva, Girona, Catalunya, necessiten –reclamen – un esforç REAL per recuperar la memòria històrica.
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/resultats.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=blanes&page=7
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-placa-mollet-fototipia-thomas-sin-circular~x61430867
https://en.todocoleccion.net/postcards-catalonia/girona-blanes-riera-font-creu-fototipia-thomas-sin-circular~x61429443
Ens agradarà tenir noticia de l’autor dels plànols de la Font de la Creu, de la Font de l’Esperança, de la Font de la Plaça de Mollet, i de la Font de la PLAZA DE LOS CAIDOS POR DIOS Y POR ESPAÑA
A Catalunya és urgent que s’acordi la creació d’algun reconeixement públic per a les persones, entitats i/o organismes, que s’han destacat en la tasca de destruir el patrimoni històric i/o artístic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada