dissabte, 14 de novembre de 2020

CAN OLIVER. CASTELLAR DEL VALLÈS.

 En el mas de ca n'Oliver, situat darrere de la zona industrial de can Carner, a l'esquerra de la carretera que porta de Sabadell a Castellar, de nen, va passar-hi temporades d'estiueig Joan Oliver Sallarès (Sabadell, 1899 – Barcelona, 1986). Alguns dels records inclosos en Temps i records ens poden fer reviure aquells moments de felicitat arcàdica tot i les desgràcies familiars.

http://www.endrets.cat/indret/340/ca-n-oliver-ca.html



Fotografia. Clara Soley i Manuel (Sabadell, 8 de març de 1967)

https://www.lactual.cat/actualitat/ca-n-oliver-la-casa-pairal-del-poeta-pere-quart_24944_102.html?fbclid=IwAR1X7hk8vpgUPfIK78KJr7VyOc56O2sQNDcQbCRDwteqANbO7MlmoqgRV6k

Joan Oliver (Sabadell, 1899 - Barcelona, 1986). de nen, va passarhi temporades d'estiueig Alguns dels records inclosos en Temps i records ens poden fer reviure aquells moments de felicitat arcàdica tot i les desgràcies familiars “Devia tenir set anys. A l'estiu sempre anava vestit d'uniforme com la cosa més natural del món. Portava sabre i disposava d'una gran bandera, que molt sovint passejava pels camins. M'imaginava al capdavant d'uns quants regiments, que no s'acabaven de decidir a llançar-se a l'assalt del camp enemic. Les meves arengues escandalitzaven els pagesos que llauraven pacíficament.

A casa érem deu germans i quan jo vaig arribar als nou anys havíem quedat reduïts a quatre....Dos d'aquests germanets meus van morir a ca n'Oliver, la casa pairal de Castellar....

Mentre els uns agonitzaven, els altres corríem pel bosc, jugàvem amb els fills del majordom i els del masover. A la part davantera de la casa hi havia una cambra on guardàvem les joguines de cert embalum. Quan vèiem les joguines arrimades a la paret del passadís, sabíem que un germà acabava de morir. Aquella estança servia de capella ardent. ... Allò era la mort Venien uns quants parents, quatre amics, quatre veïns... Arribaven els capellans i el cotxe de morts amb la caixeta blanca. Tot això tan sabut, tan vulgar, tan repetit. Sonava una cantarella ensopida i greu. I tot plegat emprenia el camí cap al cementiri de Castellar.

De ca n'Oliver al poble la carretera planeja i té poc més d'un quilòmetre.

La família Oliver la va vendre al senyor Aleu fabricant de cascs de motos, fins que posteriorment la va adquirir el coronel italià Delminari de les S.S. Últimament la va vendre a l’actual propietari el senyor Antoni Martí de Terrassa.

https://www.diba.cat/documents/429042/60e88549-b087-4e67-a40e-42f9c734dbc2

https://www.isabadell.cat/sabadell/historia-de-sabadell-joan-oliver-pere-quart-poeta-i-dramaturg-1899-1986/

https://www.google.com/search?q=juli+batllevell.+obra&rlz=1C1CHBF_esES910ES910&oq=juli+batllevell.+obra&aqs=chrome..69i57j33i160.3804j0j4&sourceid=chrome&ie=UTF-8

Tot fa pensar que l’autor de la reforma instada per  l’avi Pere Oliver i Salt, terratinent i un dels homes més rics de la ciutat de Sabadell, de la que en  fou l’alcalde entre 1852 i 1854, i que al ensems va ser un dels fundadors i primer president de la Caixa d’Estalvis de Sabadell ( Q.E.P.D.) , que dirigí entre 1859 i 1869, fos  el mestre d’obres , Gabriel Batllevell i Tort (Molins de Rei, 24 de desembre de 1825 - Sabadell, 19 d'agost de 1910) i el seu fill, l’arquitecte Juli Batllevell i Arús (Sabadell, 1864 – Barcelona, 20 de setembre del 1928)

Repassava les darrere dades de la Covid.19 a Catalunya, la única comunitat que les actualitza i comunica públicament, 14.482 defuncions, 4.249 de les quals produïdes  en residències de gent gran, no es compten – encara – els “danys col·laterals” -que podem avaluar en almenys el mateix nombre- , i que son les víctimes de la desatenció sanitària, persones amb malalties cròniques,  persones que estaven en llista d’espera, ..., totes elles amb un denominador comú, la manca de recursos econòmics.

Cert que Catalunya ja tenia una Sanitat MOLT FEBLE com a conseqüència deles reprovables accions del Jorge Fernández Díaz, Daniel de Alfonso Laso,..., tant cert però, com que els minsos recursos, no s’han gestionat –  ni es gestionen – amb la màxima eficàcia.

Cuideu-vos molt, i que el protomàrtir Sant Esteve, sigui el nostre mitjancer, i demani a  l’Altíssim que tingui cura dels castellarencs.

Amén !

 

Cap comentari: