dijous, 12 de novembre del 2020

SANT JOAN BAPTISTA DE MONTANISSELL DE PARRÒQUIA A ESGLÉSIA DEL FOSSAR. COLL DE NARGÓ. L’URGELL SOBIRÀ

  

L’Enric Sánchez-Cid em preguntava si tenia alguna relació l’església de Sant Joan Baptista del fossar de Montanissel, amb la capella a que fèiem referencia a IN MEMORIAM DE L’ANTIGA ESCOLA DE MONTANISSEL, I LA SEVA CAPELLA ADVOCADA ALA MARE DE DÉU DEL CARME

Res a veure Enric, aprofitaré per incorporar la fotografia que feia de la que havia estat església parroquial de Montanissell, advocada a Sant Joan Baptista , que apareix  esmentada a l'acta de consagració de Santa Maria de la Seu d'Urgell, de la segona meitat del segle X.






 


El lloc de Montangocello és un dels indrets permutats l'any 988 pel comte Borrell, la seva muller i el seu fill amb el bisbe Sala i els canonges de Santa Maria de la Seu d'Urgell, a canvi de certes esglésies situades al Berguedà i al Ripollès.

El castell de Montanissell és documentat l'any 996; el bisbe hi tenia propietats. En la butlla del papa Silvestre II, expedida l'any 1001 a petició del bisbe Sala, es confirma la propietat de Santa Maria de la Seu sobre la vila de Montanicello, confirmació que es repetiria en la butlla de Benet VIII del 1012. Montanissell és novament esmentat en un document del 1036, com a límit per llevant de sallent; i en una donació de 1100, com a límit septentrional del terme de Nargó.

Fins fa poc, s'havia identificat el topònim de Montanione amb el terme de Montanissell, vinculant-lo amb Arnau Mir de Tost.

 L'any 1253 Roger IV, comte de Foix i vescomte de Castellbò, comprà els drets que C. de Sallent tenia sobre el castell i el lloc de Montanissell, i l'integrà al vescomtat. A l'Spill manifest de totes les coses del vescomtat de Castellbó, de l'any 1519, Montanisell, juntament amb Sallent, formaven una batllia del quarter d'Organyà.

En un document datat entre el 1040 i el 1060, apareixen esmentats els altars de Sant Climent i Sant Joan a la vall de Nargó.

 El primer es correspon a l'esglésiade Coll de Nargó.

Pel que fa al segon, hi ha la possibilitat, no gaire fonamentada, que fes referència a Sant Joan Baptista de Montanissell.

En el llibre de la dècima de la diòcesi d'Urgell del 1391, el capellà de Montanissell consta dins del deganat d'Urgellet.

Actualment, el terme de Montanissell comprèn, a més, l'antic poble de Sallent, Valldarques, Pera-rua i les caseries dels Prats i Estremós i l'antic terme de Fenollet.

El 1758 l’ església parroquial de Montanissell, advocada a Sant Joan Baptista, tenia com a sufragània l'església de Sant Andreu de Sallent.

Actualment està supeditada a la parròquia d'Organyà

Entre els segles XVIII i XIX l'església de la Mare de Déu de la Salut devia substituir a l'antiga església de Sant Joan que quedava com a església del fossar.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2020/05/goigs-sant-joan-baptista-patro-de_16.htmlSant

Les darreres dades de la Covid. 19 a Catalunya, 14.274 defuncions segons les funeràries,  i es confirma que 8.741 s’han produït en hospitals i centres sociosanitaris (61 %); 4.238, en una residència de gent gran (30 %),...

L’extrapolació AL REINO DE ESPAÑA que no dóna dades fiables, eleva el nombre de víctimes mortals a 91.330,  27339 de les quals en  residències de gent gran.

Clemens Schell l’inefable matemàtic jubilat, al que li costava empassar-se gripaus,  ja fossin grans o petits, anava lligant dades;  va descartar la CASUALITAT en aquest procés, i sense poder atribuir a ningú – de moment – l’autoria, va concloure que hi havia un pla d’infecció desenvolupat quasi com un arma de guerra, que havia fallat perquè  la Covid.19 tenia les SEVES PRÒPIES REGLES, i no s’aturava davant de foteses com la de tenir un nivell de democràcia en sang molt baix o negatiu, ….

Afegim a Catalunya l’escàndol del que es vantaven Jorge Fernández Díaz, Daniel de Alfonso,....

https://www.redaccionmedica.com/autonomias/cataluna/caso-fernandez-diaz-les-hemos-destrozado-el-sistema-sanitario--5394

Que Sant Joan Baptista i la Mare de Déu de la Salut, intercedeixin davant l’Altíssim per Catalunya i els catalans.

Amén !