dimecres, 27 de gener de 2021

MAS DE L'AUMET I LA SEVA TORRE . TIVISSA. RIBERA D’EBRE

 El Raul Pastó Ceballos , retratava el mas de l’Aumet o de l’Omet , situat   6 km. al sud del nucli de Tivissa, prop de Vandellós,  a la comarca de la Ribera d’Ebre.



Patrimoni Gencat , posa èmfasi en la torre de planta quadrangular que es troba adossada en un extrem de la façana posterior del mas de l'Aumet.



Fotografia. Carles Aguilar. 2009

La casa està construïda aprofitant el desnivell del terreny, pel que la torre es troba en una cota superior. Aquesta última consta de cinc nivells d'alçat i està coronada amb merlets esglaonats. S'hi accedeix directament pel primer pis, a través d'una escala adossada en paral·lel al mur, per un portal d'arc de ferradura ressaltat, inscrit dins un rectangle. Seguint el seu eix, els pisos superiors s'obren amb el mateix tipus de finestra, excepte al pis superior, on hi ha tres finestres cegues amb llinda de fusta, que es repeteixen a les altres cares de la torre. Entre les finestres i el coronament hi ha una cornisa senzilla. Al costat del portal hi ha pintat un rellotge de sol ovalat. A l'alçada del quart pis es poden veure mènsules que podrien haver suportat un matacà. L'acabat exterior és arrebossat d'argamassa i carreus escairats a les cantonades. La masia a la qual es troba adossada consta de dos cossos de planta baixa, dos pisos i golfes, que tenen la coberta a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes presenten pedra vista i restes d'arrebossat. A pocs metres hi ha una altra casa, constituïda per nombrosos cossos adossats, els de major alçada de dos nivells.

Ventura Castellvell Díez, en la seva obra “CASTELLS I TORRES DE LA RIBERA D’EBRE” , explica que alguns masos del terme de Tivissa van aixecar torres de defensa en els segles XV  i XVI  per defensar-se del bandolerisme i dels saquejos perpetrats des dels vaixells que arribaven a la costa.

Testimoni d’aquest passat són:

Torre del Mas d’Aumet o del Mas de l’Omet, dels segles XVI  i XVII , prop del terme de Vandellòs. És de planta quadrangular, té cinc nivells, està coronada amb merlets i adossada al mas.

 Torre del Mas d’en Cedó/ Sedó , dels segles XVI  i XVIIi, de planta quadrangular i cinc nivells, el coronament ha canviat els merlets per la coberta de teula i es troba adossat a la façana principal del mas.

Torre del Mas de Frauques, dels segles XVI  i XVII. Té dos volums, un de tres nivells i l’altra de quatre.

Restes de les torres de defensa de les masies de Manou i Panxot.

Algunes, amb la divisió del terme de Tivissa, van passar a les noves entitats municipals, com la torre del Mas de Genessies (Vandellòs), del segle XVI.

 

Quan al topònim el diccionari català valencià balear ens diu; etimologia incerta, segurament pre-romana i probablement ibèrica. El radical sembla el mateix del topònim valencià Tibi; el sufix -issa és freqüent en topònims d'origen ibèric i sembla que significava ‘ciutat’.

Per a detalls sobre el problema etimològic de Tivissa, vegeu l'obra «Fulls d'història de la vila de Tivissa», de Màrius F. Bru i Borràs. Vegeu també J. Coromines en Congr. Barc. 415. C

La hipòtesis recollida a :

https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/7134/1/HM_03_01.pdf

La ciutat del gual, en referència a la ubicació de Tivissa prop del riu Ebre, sembla molt versemblant, altrament els àrabs a diferència dels mal dits cristians, acostumaven a ser respectuosos amb els topònims existents abans de la seva conquesta. 


Cap comentari: