divendres, 1 de gener de 2021

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANTA LLOGAIA. BELLPUI. LES VALLS D'AGUILAR. L'URGELL SOBIRÀ. LLEIDA

 

El Jordi Vila Juncá , amb qui al llarg d‘aquest  proppassat any 2020,  en el que també se’ns ha limitat la llibertat ambulatòria , establíem una col·laboració excepcional;  ell retrata i jo faig recerca documental, publicava fotografies de Bellpui i de la seva quasi ensulsiada  església,  que havia estat advocada a Santa Llogaia , una noia de Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià        que va ser sebollida a la necròpolis de la ciutat, fora muralla a la ribera del Tajo, on va començar a ésser venerada. Sobre la tomba es va aixecar després l'ermita del Cristo de la Vega. El seu culte es va difondre a partir del segle VII.






Patrimoni Gencat  explica que l'església de Santa Llogaia de Bellpui és un edifici enrunat ;  presenta una sola nau amb transsepte de la qual ha desaparegut la coberta. Es conserven pilastres adossades als murs que devien suportar la volta de canó reforçada amb arcs torals.

L'absis semicircular és orientat a llevant i s'obre a la nau a través d'un arc presbiteral. De l'absis solament en resta part del costat nord i es pot veure la finestra de doble esqueixada.

Al mur septentrional hi ha una nau estreta coberta amb volta de canó i coronada per un absis que probablement en tenia una de simètrica a l'altre costat formant el transsepte.

 

L'estructura de l'església fou modificada, la nau va ser allargada amb un espai cobert per una volta de canó reforçada per un arc toral.

En aquest sector s'obre la porta d'accés al temple.

 

A l'interior els paraments són arrebossats però deixen veure l'aparell format per carreus ben escairats, sense polir, disposats ordenadament amb filades uniformes i regulars. La volta era formada, per peces sense desbastar, col·locades a plec de llibre. L'ampliació es va fer amb un aparell de reble molt irregular.

        

 


Fotografia interior de les ruïnes de l'església. 1984 A.Moras      

 

Els paraments i estructura fa pensar que es tracta d'un edifici del segle XI, o del segle XII però seguint la tradició constructiva anterior.

Quan al topònim, documentació antiga Bellpug (Segle XI), grafia aglutinada dels mots bell i puig.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0624601.xml

La Catalunya romànica s’esplaia un xic més, mantenint però, la referència errònia a l’església de Sant Bartomeu,  parroquial de Noves, que identifica com dedicada a Sant Andreu. “Sostenella y no enmendalla” .

Us recomanem “El romànic poc conegut de l'Alt Urgell” dels bons amics Josep Sansalvador Castellet, i  l’Eliseu Peidró Rami, que feien alhora un excel·lent treball d’investigació documental, i una comprovació a “ peu ‘obra”, com fa també el Jordi Vila Juncá.  

Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

Programaré la publicació per al dia 1.1.2021, data en la que oficialment faig els 70 anys; continuo amb la mateixa il·lusió d’aquell nen que estrenava  sabates noves, i amb el desig de recuperar la llibertat ambulatòria que em permeti continuar amb la meva dèria, ConèixerCatalunya.

Cap comentari: