El Jordi Vila Juncá , amb qui al llarg d‘aquest proppassat any 2020, en el que també se’ns ha limitat la llibertat ambulatòria
, establíem una col·laboració excepcional; ell retrata i jo faig recerca documental, publicava
fotografies de Bellpui i de la seva quasi ensulsiada església, que havia estat advocada a Santa Llogaia , una noia de
Toledo, morta com a màrtir el 304 durant les persecucions de Dioclecià que va ser sebollida a la necròpolis de
la ciutat, fora muralla a la ribera del Tajo, on va començar a ésser venerada.
Sobre la tomba es va aixecar després l'ermita del Cristo de la Vega. El seu culte es
va difondre a partir del segle VII.
Patrimoni Gencat explica que l'església
de Santa Llogaia de Bellpui és un edifici enrunat ; presenta una sola nau amb transsepte de la
qual ha desaparegut la coberta. Es conserven pilastres adossades als murs que
devien suportar la volta de canó reforçada amb arcs torals.
L'absis semicircular és orientat a llevant i s'obre a la nau a través d'un
arc presbiteral. De l'absis solament en resta part del costat nord i es pot
veure la finestra de doble esqueixada.
Al mur septentrional hi ha una nau estreta coberta amb volta de canó i
coronada per un absis que probablement en tenia una de simètrica a l'altre
costat formant el transsepte.
L'estructura de l'església fou modificada, la nau va ser allargada amb un
espai cobert per una volta de canó reforçada per un arc toral.
En aquest sector s'obre la porta d'accés al temple.
A l'interior els paraments són arrebossats però deixen veure l'aparell
format per carreus ben escairats, sense polir, disposats ordenadament amb
filades uniformes i regulars. La volta era formada, per peces sense desbastar,
col·locades a plec de llibre. L'ampliació es va fer amb un aparell de reble
molt irregular.
Fotografia interior de les ruïnes de l'església. 1984 A.Moras
Els paraments i estructura fa pensar que es tracta d'un edifici del segle
XI, o del segle XII però seguint la tradició constructiva anterior.
Quan al topònim, documentació antiga Bellpug (Segle XI), grafia aglutinada
dels mots bell i puig.
https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0624601.xml
La Catalunya romànica s’esplaia un xic més, mantenint però, la referència errònia
a l’església de Sant Bartomeu, parroquial de Noves, que identifica com
dedicada a Sant Andreu. “Sostenella y no enmendalla” .
Us recomanem “El romànic poc conegut de l'Alt Urgell” dels bons amics Josep
Sansalvador Castellet, i l’Eliseu Peidró
Rami, que feien alhora un excel·lent treball d’investigació documental, i una
comprovació a “ peu ‘obra”, com fa també el Jordi Vila Juncá.
Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la
dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la
comarca de l’Urgell sobirà; no en sabem
res, i necessitem dades, nom, cognom
matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email
coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en
teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.
Programaré la publicació per al dia 1.1.2021, data en la que oficialment
faig els 70 anys; continuo amb la mateixa il·lusió d’aquell nen que estrenava sabates noves, i amb el desig de recuperar la
llibertat ambulatòria que em permeti continuar amb la meva dèria, ConèixerCatalunya.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada