dimarts, 26 de gener de 2021

ESGLÉSIA DE SANTA EULÀLIA D'ASNURRI. LES VALLS DE VALIRA. L’URGELL SOBIRÀ. LLEIDA.

  

El Jordi Vila Juncá exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de l’Urgell sobirà i les comarques confrontades, i atès la situació de “ presó comarcal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, el aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems s’oferirà  als mitjans informatius perquè en valorin la seva publicació.

M’enviava fotografies de l’església d’Asnurri, advocada  Santa Eulàlia de Mèrida(Mèrida , 290 + Mèrida, 10 desembre 304 ) , al terme de les Valls de Valira.  Em deia un “católico, apostólico y romano”, que la santa era extremenya; hi ha massa persones que pensen que el bon Déu parla castellà en la intimitat, oi?.  



L’havia fotografiat . A.Moras l’any 1983




Hem demanat a Patrimoni Gencat , i a l’Arxiu Nacional de Catalunya , al Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya ( Arxiu Gavín) ,al Bisbat d’Urgell,..,  dades del fotògraf/a A.Moras, que durant la dècada dels anys 80 del segle XX, duia a terme una excepcional tasca a la comarca de l’Urgell sobirà;   no en sabem res, i  necessitem dades, nom, cognom matern, lloc de naixement traspàs - si s’escau – d’aquest fotògraf/a a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com , per descomptat si en teniu noticia sou pregats de fer-nos-la arribar.

La Rosa Planell i el Miquel Pujol, l’havien visitat l’any 2011, i en explicaven la seva visita:

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2011/09/santa-eulalia-dasnurri-valls-de-valira.html

 Patrimoni Gencat en diu; edifici que originàriament havia estat un temple romànic, i que al llarg dels segles, ha patit grans transformacions.

 

Actualment, es tracta d'una església d'una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular cobert amb volta de quart d'esfera que s'obre a un breu tram preabsidial Aquest, està enlairat respecte de la nau i s'hi accedeix mitjançant tres graons, està connectat a la nau amb dues pilastres de secció rectangular.

 

La coberta era inicialment de volta de canó reforçada per tres arcs torals que descansaven sobre pilastres adossades als murs laterals. Posteriorment, la volta fou substituïda per una encavallada de fusta tal com la veiem avui dia.

 

Els dos trams centrals de nau estan ocupades per dos parells de capelles laterals afrontades i comunicades a la nau central a través de sengles voltes de canó. Als peus de la nau hi ha un cor en alt de fusta.

 

El parament interior de l'església ha estat repicat i rejuntat amb ciment en la darrera restauració del conjunt.

 

L'accés al temple es troba al mur de ponent, oposat a l'altar major. La porta, centrada en la façana, és d'arc rebaixat i adovellat. Per sobre trobem un un ull de bou adovellat. Aquests dos elements són fruit de la restauració de 2007, ja que anteriorment estaven descentrats respecte l'eix de simetria. La coberta, a doble vessant, és de llosa.

 

A l'absis trobem tres finestres adovellades de doble biaix separades per l'arrencada de dues bandes llombardes que queden interrompudes. Una quarta finestra, actualment cegada, s'obria en el tram preabsidial.

 

El conjunt és coronat per un campanar de torre, enlairat a la meitat sud de l'absis, de secció octogonal, quatre finestres al nivell superior obertes als quatre vents, i coberta piramidal.

 

L'aparell dels paraments exteriors és totalment vist, i està format per carreus irregulars de pedra de llosa ben travada amb morter de calç.

 

Al costat nord l'església té una sèrie de murs adossats de difícil interpretació.

 

L'església de Santa Eulàlia d'Asnurri és el resultat de successives modificacions de l'edifici romànic del segle XI. Aquestes consisteixen bàsicament en la substitució de la primitiva volta de canó per una coberta de fusta, en l'obertura de les capelles laterals i la construcció del campanar. Aquestes modificacions, tot i no estar datades, les hauríem de situar durant l'edat moderna.

L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de les Valls de Valira, faria bé i molt bé, en demanar una còpia de la fotografia de la Mare de Déu d’Asnurri, desapareguda en el dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGITIM i DEMOCRÀTIC de la II República

https://amatller.org/el-instituto/sobre-la-fototeca/tarifas-y-copyright/

Llegia a https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0615101.xml

A l’església de Santa Eulàlia d’Asnurri es venerava una imatge de la Mare de Déu que desaparegué l’any 1936. L’Arxiu Mas, però, encara conserva una fotografia (clixé J.M.-486 azul = 1155 rojo) de la qual hem pogut extreure un estudi aproximat de la peça. Consta al revers de la fotografia que feia 70 centímetres  d’alçada i era de fusta policromada.

La Mare seia sobre una cadira de tipus cofre sense muntants diferenciats. Vestia túnica, mantell i sobremantell i duia corona. El Nen seia sobre el genoll esquerre de la Mare, duia corona i portava un llibre obert sobre la seva cama esquerra, on a través de la fotografia encara es pot llegir la inscripció IHS XPS; beneïa amb la mà dreta. La seva indumentària estava composta per una túnica i un mantell, disposat a manera de toga clàssica.

 


La marededéu d’Asnurri era una imatge feta dins la mateixa línia estilística que la imatge procedent de Ger (Gironès) i actualment conservada al MNAC (inv. 65 503). Aquesta línia estilística —tot i que amb certes reserves tractant-se d’un estudi fet a partir d’una fotografia— sembla visible no tan sols en el sistema d’indumentària de la Mare i el Fill, o en el tipus de seient emprat, sinó també en el tractament formal i fins i tot tècnic de la peça.

 

Es pot considerar la possibilitat que totes dues formessin part d’un mateix taller, o bé que l’una fos model de l’altra. En aquest últim cas, la Verge procedent de Ger constaria com a model de la marededéu d’Asnurri, atesa la major qualitat formal (molt més acurada en els detalls ornamentals tant de la indumentària com del mateix tron) i tècnica (en el tractament dels plecs i de les caracteritzacions facials) de la talla procedent de Ger. De la mateixa filiació és la marededéu núm. 271 del Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, la qual cosa fa més evident l’influx estilístic de les marededéus de la Cerdanya (vegeu el vol. XXIII de la present obra, pàgs. 331 i segs.) i de manera més palesa la relació concreta amb la marededéu de Ger.

 

Quant a la datació, a la fotografia de l’Arxiu Mas consta com una talla del segle XIII. D’altra banda, la marededéu de Ger ha estat datada del segle XII en línies generals. Si establim la relació estimada —model/“còpia”— o tan sols la correspondència estilística entre la Verge de Ger i la d’Asnurri, no es pot establir una gran barrera cronològica. Una detecció adient per a la peça d’Asnurri seria el començament del segle XIII

Quan al toponim, trobava ; Asnurri (L): avellanar que tiene zarzas (asun-urritz)

LA NATURALEZA EN LA TOPONIMIA ESPAÑOLA, II

de Gonzalo Mateo Sanz(Valladolid, España, 1953 )

I l’Enciclopèdia Catalana en diu; el topònim, preromà, conté el mot basc uri , que significa ‘poble’.

Si teniu ocasió d’accedir a una Biblioteca on tinguin el diccionari filològic i l’Onomasticon Cataloniae de Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona21 de març de 1905 - Pineda de MarMaresme2 de gener de 1997), explique-nos a l’email coneixercatalunya@gmail.com que en diu el mestre.

Amb l’excusa de la Covid.19 tampoc son accessibles les biblioteques, almenys NO la de Castellar del Vallès.

Cap comentari: