diumenge, 2 de maig del 2021

IN MEMORIAM . ESGLÉSIA DEL MONESTIR DE SANT FELIU DE CADINS, ADVOCADA A SANTA MARIA. CABANES. L’EMPORDÀ SOBIRA. GIRONA.

L’Odo Arranz Arlanzón exerceix de notari gràfic, narrador visual,  en diu Facebook, de les terres de  l’Empordà  sobirà i les comarques confrontades, i atèsa la situació de “ presó municipal “ en que ens trobem a Catalunya, establíem una joint venture, ell aporta les imatges, i l’Antonio Mora Vergés, fa la recerca d’informació, i confegeix la publicació que es penjarà en un blog, i al ensems ,  us esperonem a compartir-la  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació,  en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.


 

M’enviava fotografies  de l’església de l’ església  del Monestir  de Sant Feliu de Cadins,   situada al sud-oest del nucli urbà de la població de Cabanes, al Camí de la Princesa, des del veïnat de les Masies de Dalt




Patrimoni Gencat en diu; Església de notables dimensions i planta de creu llatina, formada per una sola nau amb creuer i capçalera rectangular. La nau és coberta amb volta apuntada, mentre que el creuer i l'absis presenten volta de creueria. La porta d'accés principal està ubicada al mur de migdia, adossada al costat del creuer. És de doble arc de mig punt en gradació i adovellat, amb dues motllures que recorren l'intradós. La resta del parament presenta cinc contraforts adossats amb petites finestres de mig punt adovellades i doble esqueixada, entre mig. Aquests contraforts es repeteixen al parament de tramuntana. El mur de ponent presenta un allargat finestral d'arc de mig punt adovellat, amb una motllura semicircular amb impostes que recorre la seva part superior. Actualment l'obertura està tapiada. Tant l'absis com els braços del creuer presenten contraforts reforçant les cantonades i estretes finestres allargades d'arc apuntat i doble biaix. En tot l'edifici només hi ha dues obertures circulars a mode de rosetons, decorades amb una flor central. Una està ubicada a l'extrem superior de la nau i l'altra forma part de la banda sud del creuer. Aquesta última part de la construcció presenta tres cossos adossats en posterioritat, amb les cobertes de dues vessants. A l'extrem de llevant de l'absis hi ha un altre edifici rectangular adossat. És probable que aquestes estructures formin part del mas Sant Feliu ja que responen a magatzems i espais destinats a ús agrícola. De fet, el propi temple també ho està.

 

La construcció és bastida amb carreus de pedra ben desbastats, disposats en filades perfectament regulars.


L'ordre del Císter fou creada l'any 1098 encara que la casa monàstica femenina de Sant Feliu de Cadins, de la que solament es conserva l'església, es documentada per primera vegada l'any 1169 en una butlla papal d'Alexandre III, en la que convertia l'església ja existent en abadia i cap de l'antiga matriu de l'ordre de Catalunya. En aquest mateix any, una part de la comunitat de Valldemaria (prop d'Hostalric) s'instal·la a Cadins i el priorat de Valldemaria queda sota la direcció de Cadins. D'aquesta manera el monestir de Cadins passa a ser el principal de l'ordre.

 

Com anècdota s'ha de mencionar que a Sant Feliu de Cadins, el rei Carles II de Nàpols i la seva filla, Blanca d'Anjou, hi passaren una nit de finals d'octubre de l'any 1295. L'endemà, Blanca s'havia de casar a Santa Maria de Vilabertran amb el rei Jaume II.

 

L'any 1492 les monges bernardes abandonen Cadins per traslladar-se al convent del Mercadal de Girona, avui desaparegut; per més endavant, l'any 1944, traslladar-se a Salt.


Tot i abandonar Cadins, les monges varen mantenir el domini directe de tot el patrimoni que tenien a la zona: cases, terres, pastures, etc. a les poblacions de Cabanes, Llers, Pont de Molins, Vilamalla i Vilasacra, fins a la desamortització de 1836.


Les desamortitzacions de bens de l’església, s’adoptaren davant la fallida  econòmica del REINO DE ESPAÑA, bàsicament però, servirien per enriquir més als que s’havien enriquit amb l’espoli dels bens col·lectius, en l’actualitat el REINO DE ESPAÑA torna a estar en fallida, i aplica des de fa molts anys, de forma  solapada una desamortització de drets a les classes més febles, la desatenció als autònoms i a les petites empreses en ocasió de la Covid.19, és, per si algun en tenia dubtes, una bona mostra.


Pel que fa al monestir, les dependències de l'abadia foren venudes el 1517, el cementiri resta sepultat sota les terres arrossegades per les contínues riuades i l'església és l'únic vestigi que queda del conjunt.

 

Actualment l'església serveix de paller al mas de Sant Feliu.


 El Josep Salvany i Blanch [ Martorell, 1866 - Barcelona, 1829 ] el visitava l’any 1918.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/search/searchterm/cadins


El conjunt és la mostra més notable d'arquitectura cistercenca de la comarca, coetània amb Santes Creus i Poblet.

https://www.enciclopedia.cat/ec-catrom-0808701ay.xml

https://www.monestirs.cat/monst/aemp/ae10cadi.htm

https://cabanesemporda.com/2013/07/07/cadins/

https://algunsgoigs.blogspot.com/2011/05/goigs-de-la-mare-de-deu-de-cadins-sant.html

https://www.google.com/maps/place/Sant+Feliu+de+Cadins/@42.3062455,2.9577166,707m/data=!3m1!1e3!4m5!3m4!1s0x12ba8e487c6254b1:0xdc8f0a452ffa1293!8m2!3d42.3070169!4d2.9597971


Us esperonem a compartir aquesta entrada  amb TOTS  els mitjans informatius,  locals, comarcals, provincials, nacionals, de tot signe i  “color polític “  perquè en valorin la seva publicació;   en matèria de divulgació del Patrimoni històric de Catalunya, es del tot aplicable aquella norma bàsica de la publicitat “ que parlin de nosaltres, NI QUE SIGUI BÉ “, oi?.

 

 


 

Us esperonem,  més encara si és possible, a donar compliment a TOTES les instruccions de les autoritats sanitàries CATALANES  per evitar l’extensió de la Covid.19, només així i amb la intercessió de Santa Maria de Candins, davant l’Altíssim,  podrem aconseguir  que s’aturi aquesta sindèmia que s’acarnissa amb les persones grans, els malalts crònics, els que pateixen limitacions físiques i/o psíquiques, i  aquells que no tenen una bona situació econòmica.