dilluns, 13 de maig del 2024

ESGLÉSIA DE SANT SILVESTRE DE SERRALTA. OLIOLA. LA NOGUERA.

 

Al mati del dissabte 11.5.2024, assistíem a la reunió anual de guimera.info, el Tomàs Iriragay Lopez i l’Antonio Mora Vergés, en son membres.

Dinàvem al Balneari de Vallfogona de Riucorb, i passades llargament les 16,00 emprenien viatge  en direcció als límits dels termes d’Oliola i Tiurana.

Desesperàvem de localitzar l’església de Sant Silvestre, atesa l’absoluta manca de senyalització, Déu però, estava amb nosaltres, i gràcies al propietari  del Mas d'en Pla, que ens acompanyaria, accedíem a l’església de Sant Silvestre de Serralta, de la que en diu l’enciclopèdia que és un edifici d’una sola nau, coberta amb una volta de canó de perfil semicircular, reforçada per dos arcs torals que arrenquen de sengles pilars adossats als murs laterals, i coronada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un arc presbiteral. Actualment, l’absis és tancat per un envà i s’ha convertit en sagristia.








La porta actual, sense caràcter, s’obre en la façana de ponent, i la porta original, paredada, és situada a la façana sud i només és visible des de l’interior, atès que exteriorment és amagada per la construcció dels nínxols del cementiri, que és adjacent al costat sud de l’església. No es pot precisar la forma d’aquesta porta, ja que només és visible el cap-i-alt i la llinda interior.




A la mateixa façana sud, prop de l’extrem de llevant, hi ha una finestra de doble esqueixada, com la que hi ha, paredada, al centre de la conca absidal, al costat sud, la qual no correspon a l’obra original. A la façana de ponent, sobre la porta actual, hi ha una finestra geminada, mancada del mainell, emfasitzada per un reclau en el mur, que per la part exterior és molt malmès, però que es conserva molt bé a l’interior. Cal assenyalar les semblances d’aquesta finestra i la seva col·locació, amb la que podem veure a la propera església de Sant Ermengol de Tiurana.

El nivell del paviment de l’església és més baix que el de l’exterior i per a accedir-hi, tant en la porta actual com en la porta original, hi ha quatre graons. En els murs nord i oest hi ha un banc d’obra corregut i en el mur nord hi ha un petit sòcol, que es repeteix en el tram de llevant del mur sud i en la base dels pilars dels arcs torals, que fa la impressió, per la seva irregularitat, que correspon a un incident en el procés constructiu de l’edifici.

L’interior és totalment arrebossat i pintat, fruit del mateix procés de decoració en què es clausurà l’absis i s’obrí un altar, buidat en el mur nord. Per tant, no és possible observar-ne les característiques constructives dels paraments. L’aparell és només visible, doncs, a l’exterior, on els paraments són formats per carreus ben escairats, de talla irregular, i disposats en filades molt ben ordenades. Les façanes no presenten cap tipus d’ornamentació, llevat de la finestra ja esmentada de la façana oest, on també hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls, amb els arcs formats per dues úniques dovelles. El ràfec de tot l’edifici és format per una senzilla motllura bisellada, i en l’absis hi ha sis lesenes encastades en el parament, sense relleu, que semblen correspondre a un primer assaig de construcció, adaptada a les formes ornamentals de l’arquitectura llombarda, que no es va arribar a completar.

Aquest inici de decoració absidal, juntament amb les característiques formals i constructives de l’edifici, indiquen clarament l’adscripció de l’església de Sant Silvestre a les formes pròpies de l’arquitectura de la fi del segle XI o del principi del segle XII, encara fidels a les formes llombardes, que no es desenvolupen plenament en la composició de l’edifici.


Malgrat que Sant Silvestre exercia funcions de quasi parròquia, el  propietari  del Mas d'en Pla, ens explicava que ja en la seva infantessa, havien d'anar a Ponts els diumenges per assistir als oficis religiosos. 

Prop, passat  el termenal amb Tiurana, sense camí per accedir-hi,  hi ha la capella  advocada a l’arcàngel Sant Miquel, del mas Pinós, de tradició romànica, ja tardana ,amb porta adovellada, i fossar.


Malgrat que l’horari del REINO està desfasat en dues hores amb l’horari solar, i que a la primavera els dies s’allarguen, només teníem ocasió de retratar-la de lluny, com fèiem també amb l’església de la Serra de Castellar.


Retratàvem també i un imponent edifici quasi totalment enrunat del que ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com  


Tenim feina, esperem que alguns dels lectors, potser de la mateixa zona, ens facin arribar imatges i dades a l'email castellardiari@gmail.com 

https://algunsgoigs.blogspot.com/2017/12/goigs-sant-silvestre-sant-silvestre-de.html

Que Sant Silvestre, Sant Miquel  i Sant Antoni de la Sitja, ,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels noguerencs  ,  Kurds,  amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits,   saharauis  ... pagesos, ramaders, pescadors, ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.

 «A qui no es cansa de pregarDéu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.