Trobava una
fotografia datada l’any 1987, - el sàtrapa
fa anys i panys que va desaparèixer – i curiosament l’autor és “ desconegut “- L'ombra del feixisme és allargada.
https://calaix.gencat.cat/handle/10687/93558
Cap dada de la ubicació
d’aquesta església, que A.Moras, Antonio
Moras Navarro,q.e.p.d, fotògraf de
Patrimoni, i llicenciat en història medieval, retratava l’any 1985
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/15654
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-sadurni-de-vila-rubla-montferrer-i-castellbò
Edifici romànic
d’una tipologia singular, semblant a d’altres d’aquesta zona, que s’aparten
dels cànons tradicionals.
L’església de
Sant Sadurní (o Sant Serni) és al centre del petit poble de Vila-rubla al qual
s’accedeix des de Guils del Cantó per una pista que passa per Solans, o bé des
del coll del Cantó per una altra pista que passa per Biscarbó.
El lloc de Vila-rubla, de l’antic terme municipal de Guils del Cantó, annexat posteriorment al de Castellbò, és situat a la vall de Biscarbó, a l’esquerra del riu de Solans, enfront del poble de Biscarbó de la comarca del Pallars Sobirà.
L’indret de Vilarrubia apareix esmentat en l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080. En el Spill… del vescomtat de Castellbò, redactat l’any 1519, queda recollida l’adscripció del poble de Vila-rubla a la batllia de Guils del primer quarter de Castellbò, i s’especifica que en el lloc de Vila-rubla hi ha dues castlanies.
La parròquia de Villarubea és citada al document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, mentre que l’església de Sant Sadurní, del deganat d’Urgellet, apareix relacionada entre les esglésies del bisbat d’Urgell visitades el 1312 pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, i en el llibre de la dècima d’aquesta diòcesi del 1391.
L’església de Sant Sadurní, sufragània de Sant Fruitós de Guils del Cantó i ara dins la demarcació parroquial de Noves de Segre, ha estat recentment restaurada, igual que el seu entorn.
L’església de Sant Sadurní de Vila-rubla és un edifici d’una sola nau, coberta amb una estructura d’embigat de fusta, i capçada a llevant per un tram de la nau, més estret que la resta i cobert per una volta de canó de perfil semicircular, que no es diferencia exteriorment del cos de la nau i que manté fins i tot el mateix nivell de coberta d’aquella. L’afegit interior d’un arcosoli, parcialment buidat en el mur, al cantó nord de la nau, prop de l’obertura absidal, desfigura aquest sector de l’edifici, i fa difícil la comprensió de l’espai original.
La porta s’obre a la façana de ponent, que és coronada per un campanar d’espadanya de dos ulls, i a la façana sud, davant de l’arcosoli esmentat, és situada una capella rectangular, afegida a l’obra original. Al costat de llevant d’aquesta capella es trobava una sagristia, també afegida, que amagava una finestra de doble esqueixada, situada prop de l’angle sud-est de l’església.
L’aparell és de
reble sense elements destacables, llevat de la finestra de la façana sud,
realitzada amb un aparell de pedra tosca, molt acurat, que contrasta
poderosament amb la resta del parament, però sense senyals d’haver estat
remoguda, fet pel qual hem de suposar que correspon a l’obra original.
«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada