Llegia a Patrimoni Gencat ; l'església de la Marededéu Valldaura
al terme d’Olvan és un petit exemplar del romànic del segle XIII.
El Concili d'Efes, va proclamar solemnement la maternitat divina de la verge, la designació correcta és doncs Marededéu, Santa , i altres denominacions son formes herètiques, i en algun cas, clarament masclistes.
L’edifica és d'una sola nau coberta amb volta apuntada i
sense absis.
La porta, oberta al mur de ponent, està estructurada amb un arc de mig punt
dovellat.
Sobre la porta hi ha encastada un llauda sepulcral de l'abadessa sibil·la
de Pinós (1386).
Els murs de la nau són reforçats amb estrets i alts contraforts que marquen
els trams de la coberta.
L'església té dues finestres al mur de migdia i una al centre de la façana.
L'església es l'únic vestigi
arquitectònic que es conserva del monestir.
Mare de Déu de Valldaura
Talla gòtica dels segles XIV-XV. Pertanyia al Monestir de Santa Maria de
Valldaura i actualment és a la Casa Nova.
https://algunsgoigs.blogspot.com/2014/03/goigs-la-mare-de-deu-de-valldaura-olvan.html
https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-mare-de-deu-de-valldaura
https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-troballa-de-la-mare-de-deu-de-valldaura
Quan al topònim , seguim Joan Coromines i Vigneaux (Barcelona, 1905-Pineda
de Mar, 1997) ; VALUS LAURËA 'vali del llor, valí de 11orers', nom de caràcter
laudatori, exalçador, com tot el que s'adorna amb al·lusió al llorer, molt
propi per a nobles residències monàstiques
, principesques, reials , o
senyorials.
Que la Marededéu i Sant Antoni de la Sitja, elevi a l’Altíssim la pregaria dels , amazcis, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , saharauis ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada