dijous, 16 de maig del 2024

IN MEMORIAM. CASA GUINART. AGULLANA. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

Lluís Marià Vidal i Carreras (Barcelona, 6 de juny de 1842 - 10 de gener de 1922) enginyer de mines, geòleg, fotògraf pioner i president del Centre Excursionista de Catalunya, de l'Ateneu Barcelonès i de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, retratava l’any 1891,  Casa Guinart amb persones a la porta, Agullana, l’Empordà sobirà.


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/281/rec/93

Aquesta construcció estava formada per la casa pairal on residien els Guinart des del segle XVII i un ample espai industrial. Aquestes dues peces estaven unides per un pont l’arc del qual era la porta de pas al nucli antic del poble agrupat entorn a l’església i la plaça major.

Avui en dia només es pot veure la resta de la base d’aquest arc en el porxo d’entrada de la casa on actualment viu la família Salellas.

Can Guinart era la casa pairal de Joan Guinart i Fonalleras citat tradicionalment com l’introductor a Agullana i probablement a l’Estat espanyol de les tècniques de confecció de taps de suro. Aquesta  casa magnifica estava situada al centre de la població i va servir com a magatzem de municions,  això dissortadament provocaria que fos  volada el 9 de febrer de 1939. Ens agradarà tenir noticia a l'email castellardiari@gmail.com de l'autor d'aquell edifici. 

En el lloc que ocupava aquesta construcció emblemàtica actualment hi ha la casa-ajuntament edificada a finals dels anys 70.

https://www.agullana.cat/ca/turisme/historia/

http://www.trianglegironi.cat/bloc_fitxers/alt%20emporda/agullana.php

https://www.ddgi.cat/publicacions/servlet/pdf-quadern/13/Agullana.pdf

Lluís Marià Vidal i Carreras, feia una feina excel·lent:


https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/search/searchterm/Llu%C3%ADs%20Mari%C3%A0%20Vidal%20i%20Carreras/field/identi/mode/exact/conn/and

El Ministeri d'Instrucció Pública de França nomenà Lluís Marià Vidal i Carreras , Officier d'Academie, així com la Société de Spéléologie, la Société Photographique du Haute-Saone i la Société d'étude des sciences naturelles de Béziers (SESNB) el nomenaren entre llurs membres.

Moltes societats l'honoraren: el Club Montanyenc, el 1912, el declarà soci honorari; la Junta de Ciències Naturals de Barcelona el nomenà Vocal honorari vitalici; la Société Portugaise de Sciences Naturelles de Lisboa, membre corresponent; la Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales li atorgà la seva medalla, i n'ocupà la presidència el 1917, la Institució Catalana d'Història Natural el tingué com a membre de govern i protector

No recordo que  a Catalunya es commemoressin l’any 2022, els 100  anys del seu traspàs.

Ho entenc, com molts altres coetanis seus , Cèsar August Torras i Ferreri (Barcelona, 5 de juliol de 1851 - 22 de juny de 1923), Antonio Bartumeus i Casanovas [Barcelona, 09/05/1856 – Cadaqués, 02/03/1935] ,  Josep Salvany i Blanch(Martorell, Baix Llobregat, 4 de desembre de 1866 - Barcelona, 28 de gener del 1929), Antonio  Gallardo Garriga  (Barcelona, 18/04/1889 – 16/06/1942), ...,   i més recentment  el  Josep Maria Gavín i Barceló (Barcelona, 21 de juny 1930 - Caldes de Montbui, 28 d'abril de 2023) es va dedicar només a treballar en benefici de Catalunya, i això, ara com ara,  és mereixedor de rebuig , enlloc de reconeixement.

Gloria al Lluís Marià Vidal i Carreras!!!!

Som menys que un club.