Començava el dia
amb les rutines clàssiques, mantenir el
meu Tamagochi – un rellotge despertador antic al que s’ha de donar corda cada
dia -, fer exercici per combatre la eritrodisestesia , i un esmorzar “petit déjeuner” seguint el regim de 1200 calories que l’endocrí , Dr Gabriel
Obiols Alfonso, m’havia prescrit.
Com amb el
menjar, també en l’àmbit del Patrimoni feia
“ regim” i des de fa força temps, sortosament però, en aquesta tasca per obra i desgràcia de la
dictadura franquista, " desconegut" esdevenia un dels fotògrafs més prolífics, i
pouava en les seves imatges
Cal esmerçar
esforços, tants com calgui, per retornar la memòria i la dignitat, als
fotògrafs que la dictadura convertia en "
desconegut" . Esperem les
vostres aportacions a l'email castellardiari@gmail.com
“Desconegut” retratava Absis de l'església de Sant
Llorenç d'Adri, Entre 1882 i 1929.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afceccf/id/10915/rec/7
L’església
parroquial de Sant Llorenç d’Adri centra el nucli de masies del veïnat d’Adri,
al qual s’accedeix des de Canet d’Adri.
https://www.enciclopedia.cat/catalunya-romanica/sant-llorenc-dadri-canet-dadri
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20868
Església d'origen romànic de planta rectangular.
El seu interior
s'estructura en una nau, capelles laterals i absis semicircular.
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
La fàbrica primitiva de l'església romànica és de carreus ben tallats. La part superior de l'absis presenta una franja amb pedres col·locades en dent de serra. El portal d'accés té la forma d'arc de mig punt i és format per tres arcs en gradació, el segon és suportat per columnes amb un senzill basament i un capitell amb motius florals esculpits.
.jpeg)
Fotografia. Jordi Contijoch Boada.
Una escala
lateral exterior dona accés al campanar, probablement del segle XVIII, igual
que la coberta.
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/20868
https://algunsgoigs.blogspot.com/2015/03/goigs-sant-llorenc-adri-canet-dadri.html
Esperem a l'email castellardiari@gmail.com dades de l'autor "desconegut ", la " invisibilitat " era una més de les tècniques barroeres emprades per la dictadura franquista en la seva dèria de dessolar la terra catalana.
Trobem a la xarxa dades de “ persones” quina petjada es redueix a endegar el genocidi del poble palestí a Gaza i Cisjordània, o a perseguir grups objectivament identificables, SEMPRE per raons econòmiques, disfressades amb arguments jurídics, o pitjor encara amb raonaments espuris clarament inspirats e l’ideari feixista, i per descomptat llistes quasi infinites de corruptes, presumptes i/o convictes, com és habitual en aquest dissortat reialme, oi?
Evitar el llenguatge escatològic per a referir-nos al REINO, és una gràcia que agraïm al bon Déu.
Un clar exemple d'aquest dèria genocida és el fallit projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada