Feia recerca de
la capella de Can Sabaté d’Òdena, que aclaria està advocada a Santa Clara d’Assis,
patrona del bon temps, dels matrimonis feliços, de la televisió i les
telecomunicacions, dels clarivident i dels
orfebres
https://www.santopedia.com/santos/santa-clara-de-asis
http://www.llaurado.info/santoral/agost/11/Santa-Clara-d-AssA%EF%BF%BDs-verge-i-fundadora/5392/
En la
documentació que consultava hi havia una referència al que avui és un runam –
un més dels que s’acumulen en aquesta dissortada pàtria catalana
- . Sant Pere de les Botges, de
les Cadenes o d’Arboçar (Òdena)
La botja es fa
a herbassars secs, terrenys pedregosos, vores de camins, guarets, sobre sols
calcari preferentment i poc adobats, des de la zona baixa a la muntanya mitjana
(1600 metres s.n.m).
https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-les-botxes-o-botges
https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/5865
https://www.diccionari.cat/GDLC/botja
Es tracta d’un
edifici en estat ruïnós i totalment abandonat.
Per bé que roman sense coberta, encara manté bona part dels murs perimetrals —alguns més esgavellats que els altres— que delimiten un edifici de nau única ampliada per un absis semicircular encarat a llevant. Tot i que l’obertura de l’absis és més estreta que l’amplada de la nau, tots dos cossos se solden directament, sense que hi hagi cap plec fent-ne la degradació. D’altra banda, cal ressaltar que, en aquest cas, el mur de l’absis (102 cm) és més gruixut que el mur de la nau (85 cm).
Només hi ha una finestra —i encara trossejada— situada al centre de l’absis, que té una sola esqueixada i és coronada amb un arc adovellat lleugerament apuntat, que només és patent als paraments interns. No queda cap rastre de la porta, tot i que al capdavall del mur sud hi ha un esvoranc que n’assenyala la situació.
L’aparell, de factura molt rústega, ha estat obrat amb blocs de pedra sorrenca, només desbastats en forma de paral·lelepípede, sense unificació de mides. Per bé que tendeixen a formar filades, els blocs es disposen irregularment, i alhora són equilibrats amb nombrosos tascons. Les cantonades són enfortides amb carreus més voluminosos, però també toscament treballats. En els paraments interns encara romanen enganxats a la paret alguns fragments d’arrebossat que, en un moment donat, enlluïren l’edifici.
Es tracta d’una obra senzilla i rústega, de caràcter rural, amb una datació incerta, en tot cas tardana. Però, ateses les característiques de l’edifici, hom també la podria incloure dins les obres de tradició romànica com a resultat d’una renovació total a partir d’un edifici anterior.
Aquesta
església ja és una pura ruïna i, tenint en compte la seva situació, és molt
probable que amb el pas dels anys acabi desapareixent.
Que l'Apòstol Sant Pere i Sant Antoni de la Sitja, elevin a l’Altíssim la pregaria dels , amazics, illencs, gitanos, aragonesos, asturians , valencians, bascos, aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos, afganesos, inuits , sahrauís ... , pescadors , pagesos, ramaders ,.. i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!.
Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia, aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada