Llegia que Francesc Fajula i Pellicer (San Joan de las Abadesses, 13 de novembre de 1945), va ser l’autor de la imatge de Sant Pere que presideix l’altar major.
I, Ramón Cuello Riera (Barcelona, 1939), de la imatge que des de la façana, de cara a Montserrat, ens recorda l’ofici del que va ser el primer bisbe de Roma.
Mossèn Sebastià Codina Padrós ens explicava fil per randa totes i cadascuna de les maquetes que s’aixopluguen a l’església parroquial, i encara ens feia l’obsequi de ‘ Les Homilies de Vacarisses’, i del seu ‘Jesús de Nazaret, una drecera que condueix a Déu’, li devia semblar que encara era poca cosa i ens donava les primícies del seu darrer treball ‘ els Goigs a Llaor de Déu’ ;
Quan ben d’hora el sol es lleva
I enllumena Montserrat
I al migdia quan escalfa
Fent ganyotes abrandat
I picant l’ullet s’amaga
Tot dien, Adéu, adeu !
Pare Déu fins a les fosques
Us clissem a tot arreu !
Tingueu especial cura amb el vostre rector vacarissencs, perquè és sense cap mena de dubte, un regal de Déu.
Antonio Mora Vergés
diumenge, 6 de març del 2016
ESCOLA ILDEFONS CERDÀ Y SUNYER DE VILARESTAU. CENTELLES. OSONA
Des del coneixercatalunya.blogspot.com començàvem l’any 2015 amb el propòsit de recuperar sistemàticament - ho fèiem fins ara únicament amb els edificis ‘monumentals’- la memòria de les escoles anteriors al que anomeno II feixisme ( Dictadura del general Franco ); NOMÉS en el curt període la II República Española s’obrien a Catalunya més de 16.000 centres, i prèviament la Mancomunitat de Catalunya activa entre 1914 i 1923/1925, va desenvolupar una gran activitat en els àmbits de l’educació i la cultura ; alguns tenen avui altres destinacions, públiques o privades, altres continuen servint al fi que els feia construir, i dissortadament molts son hores ara, només un trist record.
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a patrimoni Gencat ; l'edifici del col•legi Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876), recull les característiques necessàries de tota escola: grans finestrals, pati espaiós i mur de seguretat.
Es tracta d'un conjunt de tres naus unides per un altre edifici en la seva posterior. Les dues naus laterals són de pedra rectangular i la central és un pavelló de major alçada destinada a capella.
En l'aspecte formal cal destacar la seva austeritat així com la puresa i simplicitat dels seus diferents elements.
És notòria l'austeritat en el treball dels diferents elements i els pocs que hi ha estan realitzats amb materials senzills com les totxanes.
Les bases dels edificis són de pedra, així com el mur que encercla l'escola on hi ha una entrada de ferro forjat. Hi ha un equilibri entre les formes rectilínies i les circulars que tenen un caràcter més decoratiu.
Aquest col•legi és un clar exemple d'estil noucentista. Porta el nom del famós enginyer i urbanista, nat en una de les masies del terme, ara fa justament dos anys.
Les escoles es feien segons el projecte de l’arquitecte José Anselmo Capdevila, del que desconeixem més dades, i que segons noticia de la Vanguardia, fou autor també d’altres edificis notables :
‘la sociedad coral «La Violeta Centeliense« inaugurará oficialmente el magnífico local de su propiedad, que cuenta con lujosas salas de baile, café y otras dependencias, cuyo edificio ha sido llevado á cabo por el arquitecto de esa y maestro que es de la sociedad don, José Anselmo Capdevila, recibiendo los plácemes más entusiastas de cuantos han tenido el gusto de admirar su obra, habiendo sido secundado por el constructor de obras públicas don José Falgueras’.
Ens agradarà tenir noticia de TOTES LES DADES de l’arquitecte José Anselmo Capdevila, així com el lloc i data del seu naixement i traspàs.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933), 122 President de la Generalitat de Catalunya inaugurava aquest edifici.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Pensava que seria una tasca senzilla perquè comptava tenir l’ajuda de les Administracions, i/o que trobaria almenys una persona per cada poble, vila o ciutat de Catalunya, interessada per aquests temes del patrimoni històric col•lectiu.
Llegia a patrimoni Gencat ; l'edifici del col•legi Ildefons Cerdà i Sunyer de Vilarestau (Centelles, 23 de desembre de 1815 – Caldas de Besaya, Cantàbria, 21 d'agost de 1876), recull les característiques necessàries de tota escola: grans finestrals, pati espaiós i mur de seguretat.
Es tracta d'un conjunt de tres naus unides per un altre edifici en la seva posterior. Les dues naus laterals són de pedra rectangular i la central és un pavelló de major alçada destinada a capella.
En l'aspecte formal cal destacar la seva austeritat així com la puresa i simplicitat dels seus diferents elements.
És notòria l'austeritat en el treball dels diferents elements i els pocs que hi ha estan realitzats amb materials senzills com les totxanes.
Les bases dels edificis són de pedra, així com el mur que encercla l'escola on hi ha una entrada de ferro forjat. Hi ha un equilibri entre les formes rectilínies i les circulars que tenen un caràcter més decoratiu.
Aquest col•legi és un clar exemple d'estil noucentista. Porta el nom del famós enginyer i urbanista, nat en una de les masies del terme, ara fa justament dos anys.
Les escoles es feien segons el projecte de l’arquitecte José Anselmo Capdevila, del que desconeixem més dades, i que segons noticia de la Vanguardia, fou autor també d’altres edificis notables :
‘la sociedad coral «La Violeta Centeliense« inaugurará oficialmente el magnífico local de su propiedad, que cuenta con lujosas salas de baile, café y otras dependencias, cuyo edificio ha sido llevado á cabo por el arquitecto de esa y maestro que es de la sociedad don, José Anselmo Capdevila, recibiendo los plácemes más entusiastas de cuantos han tenido el gusto de admirar su obra, habiendo sido secundado por el constructor de obras públicas don José Falgueras’.
Ens agradarà tenir noticia de TOTES LES DADES de l’arquitecte José Anselmo Capdevila, així com el lloc i data del seu naixement i traspàs.
Francesc Macià i Llussà (Vilanova i la Geltrú, 21 de setembre de 1859 – Barcelona, 25 de desembre del 1933), 122 President de la Generalitat de Catalunya inaugurava aquest edifici.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
dissabte, 5 de març del 2016
ERMITA DEL REMEI DE BEGET. CAMPRODÓN. LA GARROTXA SOBIRANA. GIRONA
Retratava l'ermita del Remei de Beget, coneguda per la gent del país com "La Capella" està ubicada al costat del poble de Beget, pel cantó de solell del puig anomenat el Rost.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una edifici d'una sola nau i absis semicircular orientat al sud. Mesura uns 5 metres d'amplada i 9 metres de llargada. Pel costat de llevant veiem dos ulls de bou i la sagristia annexa a la capella. La porta d'ingrés està orientada al nord, amb una finestra al cantó esquerre i el campanar d'espadanya d'un sol ull, amb campana. Hi ha una pedra, potser d'una reconstrucció,que porta la data 1769.
A l'interior l'absis semicircular està tapat pel retaule. L'altar porta la data 1864 pintada. Hi ha quatre imatges de fusta, talles possiblement corresponents a l'època de l'altar, que corresponen a Sant Sebastià, antiga advocació de la capella, Sant Grau, Santa Llúcia i la mare de Déu del Remei.
La solitud a començament del mes de febrer de l’any 2016, és colpidora en aquesta contrada, que perd població de forma exponencial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que és una edifici d'una sola nau i absis semicircular orientat al sud. Mesura uns 5 metres d'amplada i 9 metres de llargada. Pel costat de llevant veiem dos ulls de bou i la sagristia annexa a la capella. La porta d'ingrés està orientada al nord, amb una finestra al cantó esquerre i el campanar d'espadanya d'un sol ull, amb campana. Hi ha una pedra, potser d'una reconstrucció,que porta la data 1769.
A l'interior l'absis semicircular està tapat pel retaule. L'altar porta la data 1864 pintada. Hi ha quatre imatges de fusta, talles possiblement corresponents a l'època de l'altar, que corresponen a Sant Sebastià, antiga advocació de la capella, Sant Grau, Santa Llúcia i la mare de Déu del Remei.
La solitud a començament del mes de febrer de l’any 2016, és colpidora en aquesta contrada, que perd població de forma exponencial.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
divendres, 4 de març del 2016
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SANT PERE AD VINCULA DE MONT-RAL. EL CAMP SOBIRÀ DE TARRAGONA.
Pujàvem fins als 888 metres sobre el nivell del mar on es troba l’'església parroquial de Mont-Ral, advocada Sant Pere Ad Vincula, edificació aïllada actualment, a la part més elevada del nucli.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques.
L'origen d'aquesta construcció és pot situar en el segle XII (1194), període del qual es conserven l'absis, la portalada i la base de campanar. Al llarg del temps s'hi han efectuat diverses obres d'ampliació i reforma. La més important es va realitzar durant el segle XVIII, període en què es reconstruí la part superior del campanar.
És un edifici d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants.
La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.
El cementiri estava situat darrera de l’absis.
Comparteixen el turó diversos edificis enrunats en un dels quals llueixen encara – acostumen a robar-los en aquesta època desgraciada – els escuts nobiliaris de diverses famílies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com
Prades, població amb la que limita Mont-ral, està situat a 940 metres sobre el nivell del mar, i està adscrita curiosament a la comarca del camp jussà. Serveixi aquesta dada per deixar constància que el disseny de la divisió comarcal, es va fer alguns llocs de forma MOLT arbitraria. Si algun dia Catalunya assoleixi la seva llibertat nacional, caldrà revisar també aquestes anomalies.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu que el conjunt actual presenta elements constructius pertanyents a diverses èpoques.
L'origen d'aquesta construcció és pot situar en el segle XII (1194), període del qual es conserven l'absis, la portalada i la base de campanar. Al llarg del temps s'hi han efectuat diverses obres d'ampliació i reforma. La més important es va realitzar durant el segle XVIII, període en què es reconstruí la part superior del campanar.
És un edifici d'una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada, absis semicircular desviat de l'eix de la nau i diverses capelles d'època posterior, una de les quals amb volta de creueria gòtica. La coberta és de teula a dues vessants.
La porta d'accés, situada a la façana sud, és d' arc de mig punt adovellat, amb tres arquivoltes en degradació. A la façana nord, al costat de l'absis, s'eleva un campanar de dos cossos, el primer quadrat i el segon vuitavat, amb obertures d'arc de mig punt. Té coberta piramidal. Dos gran contraforts consoliden, a la façana sud, L'obra és feta de carreus ben escairats.
El cementiri estava situat darrera de l’absis.
Comparteixen el turó diversos edificis enrunats en un dels quals llueixen encara – acostumen a robar-los en aquesta època desgraciada – els escuts nobiliaris de diverses famílies.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunyagmail.com
Prades, població amb la que limita Mont-ral, està situat a 940 metres sobre el nivell del mar, i està adscrita curiosament a la comarca del camp jussà. Serveixi aquesta dada per deixar constància que el disseny de la divisió comarcal, es va fer alguns llocs de forma MOLT arbitraria. Si algun dia Catalunya assoleixi la seva llibertat nacional, caldrà revisar també aquestes anomalies.
dijous, 3 de març del 2016
IN MEMORIAM. ANTIC AJUNTAMENT I ESCOLES DE TORTELLÀ. LA GARROTXA SOBIRANA. GIRONA
Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Em confirmaven que es tracta d’un edifici annex a les parets de l’església de Santa Maria, prop del ‘nou Ajuntament ‘ que té un acabat molt similar, que em recordava l’edifici homònim de Serinyà a la comarca del Pla de L’estany.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tortell%C3%A0&page=1&pos=2
Fins el 1924 en que l'ajuntament acorda iniciar els tràmits per a la construcció d'una escola, aquestes ocupaven els baixos de la Casa de la Vila. Aquest espai actualment és un annex del nou ajuntament.
Després d'algunes dificultats l'escola comença a funcionar el 1933. Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada i en els anys 90 una nova reforma les hi ha donat l'aspecte actual.
Els primers tràmits daten de 1924, dos anys després l'Ajuntament adquireix el solar i el 1928 s'aprova el projecte presentat per l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria – sou prefats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com la data i lloc de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, aquest oblit és ignominiós - . A l'acabament de l'obra sorgeixen desacords entre l'arquitecte i l'Ajuntament, que no acceptarà la recepció de l'obra fins l'any 1933. Les noves escoles van ser inaugurades el 21 de maig de 1933.
L'any 1955, Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi porta a terme obres de reforma.
L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Em confirmaven que es tracta d’un edifici annex a les parets de l’església de Santa Maria, prop del ‘nou Ajuntament ‘ que té un acabat molt similar, que em recordava l’edifici homònim de Serinyà a la comarca del Pla de L’estany.
Llegia a :
http://www.coac.net/COAC/centredocumentacio/Girona/arxiu/edificis/dades/fitxa.html?registre=&autor=&denominacio=&adreca=&poblacio=Tortell%C3%A0&page=1&pos=2
Fins el 1924 en que l'ajuntament acorda iniciar els tràmits per a la construcció d'una escola, aquestes ocupaven els baixos de la Casa de la Vila. Aquest espai actualment és un annex del nou ajuntament.
Després d'algunes dificultats l'escola comença a funcionar el 1933. Vint i tres anys més tard Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi realitza obres de reforma que van consistir en la renovació del teulat que amenaçava ruïna imminent, l'aplacat amb pedra del sòcol de la façana, vorera a l'entrada i en els anys 90 una nova reforma les hi ha donat l'aspecte actual.
Els primers tràmits daten de 1924, dos anys després l'Ajuntament adquireix el solar i el 1928 s'aprova el projecte presentat per l'arquitecte Rafael Sánchez Echevarria – sou prefats de fer-nos saber a l’email coneixercatalunya@gmail.com la data i lloc de naixement i traspàs d’aquest arquitecte, aquest oblit és ignominiós - . A l'acabament de l'obra sorgeixen desacords entre l'arquitecte i l'Ajuntament, que no acceptarà la recepció de l'obra fins l'any 1933. Les noves escoles van ser inaugurades el 21 de maig de 1933.
L'any 1955, Josep Maria Claret i Rubira (Girona, 1908-1988) hi porta a terme obres de reforma.
L’experiència – tenim recollides quasi 600 escoles – em diu que serà difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
dimecres, 2 de març del 2016
ESGLÉSIA PARROQUIAL DE L’ASSUMPCIÓ DE NOSTRA SENYORA. ALCOVER. EL CAMP SOBIRÀ. TARRAGONA.
Retratava la façana de l’església parroquial de Nostra Senyora de l'Assumpció d’Alcover, al Camp sobirà Tarragona.
Llegia que la construcció de l'església Nova es va iniciar el setembre de 1578, amb motiu de la insuficiència de l'església de la Sang davant el gran increment de població experimental per la vila. El seu emplaçament és probablement el del l'antic castell l'Alcover. Se sap que participaren en l'obra diversos mestres. Juan Munter, Oliverio Anqui i Cristóbal Bauel. La construcció dels murs, voltes i capelles era finalitzada el 1622, tot i que l'acabament total de l'obra no es produí fins el 1630. Fou beneïda el 26.6.1630.
L’any 1795 caigué el campanar, i el mateix any s'iniciaren les obres de construcció de l'actual torre, que continuaren fins el 1803, any en què foren definitivament interrompudes per divergències entre el batlle i el rector.
L'església Nova d'Alcover es troba situada fora de l'antic clos de la vila.
L'edifici, de grans proporcions, presenta una gran sobrietat constructiva. La façana, renaixentista, mostra una porta central d'arc de mig punt damunt del qual hi ha l'escut de la vila, a la banda i banda de la porta hi ha 8 fornícules flanquejades per columnes amb capitells compostos. Damunt la porta s'obren 3 fornícules més entre columnes iguals a les inferiors. El conjunt és coronat per un frontó triangular pel damunt del qual s'obre la rosassa que dóna llum a l'interior, d'una sola nau sostinguda exteriorment per contraforts, té a més 10 capelles i un braç laterals. Són remarcables, a l'interior, el cor i la capella del Santíssim. El material és el saldó groc.
D'entre les campanes val la pena remarcar l'anomenada "Francisca" forjada el 1800 per la cèlebre família Pomerol, i el rellotge, fabricat per Agustí Pomés, de Montblanc, el 1809.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Llegia que la construcció de l'església Nova es va iniciar el setembre de 1578, amb motiu de la insuficiència de l'església de la Sang davant el gran increment de població experimental per la vila. El seu emplaçament és probablement el del l'antic castell l'Alcover. Se sap que participaren en l'obra diversos mestres. Juan Munter, Oliverio Anqui i Cristóbal Bauel. La construcció dels murs, voltes i capelles era finalitzada el 1622, tot i que l'acabament total de l'obra no es produí fins el 1630. Fou beneïda el 26.6.1630.
L’any 1795 caigué el campanar, i el mateix any s'iniciaren les obres de construcció de l'actual torre, que continuaren fins el 1803, any en què foren definitivament interrompudes per divergències entre el batlle i el rector.
L'església Nova d'Alcover es troba situada fora de l'antic clos de la vila.
L'edifici, de grans proporcions, presenta una gran sobrietat constructiva. La façana, renaixentista, mostra una porta central d'arc de mig punt damunt del qual hi ha l'escut de la vila, a la banda i banda de la porta hi ha 8 fornícules flanquejades per columnes amb capitells compostos. Damunt la porta s'obren 3 fornícules més entre columnes iguals a les inferiors. El conjunt és coronat per un frontó triangular pel damunt del qual s'obre la rosassa que dóna llum a l'interior, d'una sola nau sostinguda exteriorment per contraforts, té a més 10 capelles i un braç laterals. Són remarcables, a l'interior, el cor i la capella del Santíssim. El material és el saldó groc.
D'entre les campanes val la pena remarcar l'anomenada "Francisca" forjada el 1800 per la cèlebre família Pomerol, i el rellotge, fabricat per Agustí Pomés, de Montblanc, el 1809.
Ens agradarà rebre les vostres aportacions a l’email coneixercatalunya@gmail.com
dimarts, 1 de març del 2016
ESCOLA PÚBLICA SANT LLÀTZER. TORTOSA. L’EBRE JUSSÀ
Dèiem en començar Edificis Escolars De Catalunya Anteriors a La Dictadura Franquista :
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a patrimoni Gencat de l’Escola pública Sant Llàtzer.
Edifici de planta rectangular, situat a la banda dreta del barranc de la Llet o de Sant Llàtzer, molt a prop del pas a nivell de la línea de ferrocarril. El recinte on es troba l'escola està voltat per una tela metàl•lica aixecada sobre suport d'obra, i l'edificació es resumeix en un senzill bloc horitzontal amb teulada amb dues vessants, destacant, per excel•lència, la façana principal que assumeix tot l'aspecte plàstic del conjunt: la seva organització és perfectament simètrica d'acord a un eix de simetria central -punt on es troba la porta principal-. La porta principal, està flanquejada per dos estretes finestres i coronada per un motllurat lleugerament arquejat fet de maons, tot deixant, fins la llinda de la porta, una superfície llisa per inscriure-hi el nom de l'escola -solució que apareix a totes les finestres i portes restants, tot i que presentant, en l'espai entre el motllurat de maons i la llinda hi ha uns senzills esgrafiats-. Al motllurat de la porta principal s'inscriu un medalló esculpit amb l'escut de Tortosa. A cada banda de la porta principal s'obren quatre finestres i una porta.
Fotografies de l’any 1983 de l’Artur López
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que es va inaugurar l’escola i de qui en va ser l’autor.
El Valenti Pons Toujouse, autor el blog MODERNISME, em comentava; les escoles de Sant Llàtzer les va acabar l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Santa Maria del Puerto Príncipe , actual Camagüey), Cuba , 2 d’abril de 1892 + Barcelona, 05/07/1971)
http://documents.tortosa.cat/exhibits/show/barlett--arquitecte-municipal-/el-personatge
El tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista suscita moltíssim interès , reproduïa de les estadístiques que els lectors han fet 11.353 impressions de les nostres publicacions d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a : https://issuu.com/1coneixercatalunya
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em que és molt difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Volem recuperar la memòria dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la Dictadura franquista; n’hi havia de públics – pocs – i de religiosos, uns i altres han patit els efectes de la transformació econòmica i social de la societat; molts dissortadament han desaparegut, en l’àmbit rural per la marxa massiva de la població, i en les àrees urbanes per la intensa construcció que generava la pressió demogràfica dels nouvinguts.
Val a dir que al feixisme això d’ensulsiar escoles – sobretot si les havia aixecat la Mancomunitat i més la tard la Generalitat de Catalunya i la II República – li semblava ‘patriòtic’ fins a l’extrem de considerar-ho ‘mèrit’ per als Alcaldes i càrrec polítics que ho duien a terme.
Hem anat trobant joies com la Tesis Doctoral del MANUEL GARCIA GARGALLO:
http://www.tesisenred.net/bitstream/handle/10803/1987/02.MGG_TESI_VOL_II.pdf?sequence=2
I la col•laboració d’algunes persones físiques i/o jurídiques que entenen que la recuperació de la memòria històrica és un deure ètic de la nostra societat.
La feina es pot qualificar de gegantina i els mitjans per a dur-la a terme – llevat de la voluntat – son molt minsos, i reiterem la nostra petició de col•laboració a TOTHOM.
Llegia a patrimoni Gencat de l’Escola pública Sant Llàtzer.
Edifici de planta rectangular, situat a la banda dreta del barranc de la Llet o de Sant Llàtzer, molt a prop del pas a nivell de la línea de ferrocarril. El recinte on es troba l'escola està voltat per una tela metàl•lica aixecada sobre suport d'obra, i l'edificació es resumeix en un senzill bloc horitzontal amb teulada amb dues vessants, destacant, per excel•lència, la façana principal que assumeix tot l'aspecte plàstic del conjunt: la seva organització és perfectament simètrica d'acord a un eix de simetria central -punt on es troba la porta principal-. La porta principal, està flanquejada per dos estretes finestres i coronada per un motllurat lleugerament arquejat fet de maons, tot deixant, fins la llinda de la porta, una superfície llisa per inscriure-hi el nom de l'escola -solució que apareix a totes les finestres i portes restants, tot i que presentant, en l'espai entre el motllurat de maons i la llinda hi ha uns senzills esgrafiats-. Al motllurat de la porta principal s'inscriu un medalló esculpit amb l'escut de Tortosa. A cada banda de la porta principal s'obren quatre finestres i una porta.
Fotografies de l’any 1983 de l’Artur López
Ens agradarà tenir noticia a l’email coneixercatalunya@gmail.com de la data en que es va inaugurar l’escola i de qui en va ser l’autor.
El Valenti Pons Toujouse, autor el blog MODERNISME, em comentava; les escoles de Sant Llàtzer les va acabar l'arquitecte Agustí Bartlett Zaldívar (Santa Maria del Puerto Príncipe , actual Camagüey), Cuba , 2 d’abril de 1892 + Barcelona, 05/07/1971)
http://documents.tortosa.cat/exhibits/show/barlett--arquitecte-municipal-/el-personatge
El tema dels edificis escolars de Catalunya anteriors a la dictadura franquista suscita moltíssim interès , reproduïa de les estadístiques que els lectors han fet 11.353 impressions de les nostres publicacions d’edificis escolars anteriors a la dictadura franquista a : https://issuu.com/1coneixercatalunya
L’experiència – tenim recollides més 600 escoles – em que és molt difícil trobar col•laboració de la mal dita ‘ social civil’, amb tot, reitero el prec d’informació a l’email coneixercatalunya@gmail.com , alhora que insisteixo en una obvietat, la memòria històrica es recuperarà NOMÉS si els ciutadans així hi volen.
Assolir un bon nivell d’informació del patrimoni històric és el que diferencià una ‘ Nació Civilitzada’ de la resta, Catalunya està dissortadament lluny encara de tenir aquesta consideració.
A Catalunya hi ha una clara divisió pel que fa a la divulgació del patrimoni històric, la província de Girona que hi ha esmerçat grans esforços, i la resta Barcelona, Tarragona i Lleida, que manifesten tenir poc o cap interès en aquesta qüestió.
Si des de qualsevol Administració Pública us posen entrebancs en la recerca de la memòria històrica, feu-nos-ho saber que confegirem una llista.
En el tema concret dels edificis escolars anteriors a la dictadura franquista, està clar que el feixisme no tenia – ni té avui tampoc – cap interès en facilitar l’accés a l’educació; cal recordar que la seva tesis es fonamenta en l’existència d’unes elits que ‘condueixen’ l’existència de la comunitat.
La recerca dels edificis que aixoplugaven l’educació a Catalunya – sovint contra la voluntat del GOBIERNO Y DEL REY DE ESPAÑA – és una tasca d’extrema dificultat ja que la majoria de les persones que en podien donar testimoni personal han lliurat l’ànima al Senyor, i/o no és fàcil trobar-se’ls passejant pels carrers. Pels politics del TOTS ELS COLORS, aquest és un tema marginal al que no s’hi pot dedicar ni un segon.
Ens encanta que les entrades de Edificis Escolars anteriors a la dictadura franquista tinguin una gran acceptació, ens agradaria però, que es superes aquesta ‘admiració passiva’ i que des de cada poble, vila i ciutat de Catalunya, ens féssiu arribar imatges – actuals i/o d’arxiu – dels edificis escolars que existien abans de que els sediciosos feixistes encapçalats pel general Franco enderroquessin el govern LEGÍTIM de la II República.
Des de l’1 d’abril 1939 en que començava tècnicament el II feixisme ( dictadura de Franco ),fins als nostres dies, des de les administracions públiques, s’ha fet una tasca quina finalitat última és l’anorreament de Catalunya, si més no, en l’àmbit cultural, i molt concretament pel que fa a la documentació del patrimoni Històric i/o Artístic .
L’adveniment de la ‘ Democraciola’ , no ha suposat cap canvi substancial en aquesta ‘política’ , i és que l’oblit de la ‘petita història’ és un pas previ – i necessari – per assolir la fita proposada pel Ministerio de Incultura y Odio Racial, d’esborrar qualsevol identitat ‘diferenciada’; dissortadament ja per acció, ja per omissió, s’han afegit en aquesta tasca ‘miserable’, algunes administracions públiques ‘catalanes’; ocasionalment també l’església catòlica, i una munió de funcionaris i ciutadans del nostre país.
No ens cansem de recordar aquestes paraules "totes les causes justes del món tenen els seus defensors. En canvi, Catalunya només ens té a nosaltres". Lluís Companys i Jover (el Tarròs, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 – Barcelona, 15 d'octubre de 1940), President de Catalunya, assassinat per la dictadura del general Franco.
En la nostra recerca us necessitem amics lectors; al vostre poble, vila, o ciutat, segur que hi havia una escola abans de la dictadura franquista.
Potser encara existeix, si és així feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si ara acull un servei públic diferent, o fins si és un edifici privat , feu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
Si no existeix – enderrocar-les va ser considerat mèrit patriòtic en el segon feixisme ( dictadura franquista ) – busqueu-ne una fotografia, i publiqueu-la a :
https://www.facebook.com/pages/Edificis-Escolars-De-Catalunya-Anteriors-a-La-Dictadura-Franquista/400721423462325?fref=ts
És vital recuperar les imatges d’aquell passat, en fer-ho reivindiquem també la honestedat de tots els que van caure en defensa de la llibertat, la dignitat i la democràcia.
Fem una especial crida als Casals i Clubs d’Avis, tota vegada que els seus usuaris, poden recordar on eren els edificis de les escoles anteriors a la dictadura franquista.
Catalunya us estarà eternament agraïda.
Continuarem ,...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)




