ESGLÉSIA PARROQUIAL DE MAÇANET DE CABRENYS, ADVOCADA A SANT MARTÍ DE TOURS. L’EMPORDÀ SOBIRÀ

 

El Josep M Tarrida Escayola, publica una fotografia de l’esglésiaparroquial de Maçanet de Cabrenys, advocada a Sant Martí de Tours de la que en diuen a Patrimoni Gencat :

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/19871

Església situada al centre del poble, d'una nau amb absis semicircular, el qual presenta la característica articulació del seu mur amb decoració de dents de serra i un fris d'arcs cecs. Algunes de les mènsules dels arcs tenen motius en relleu. D'època romànica també resten tres finestres de doble esqueixada, alguna d'elles reformada. Hi ha dues portalades, una a ponent -modificada- i l'altra, més destacada, a migdia (coneguda com a Porta Ferrada). En aquesta darrera hi apareixen també relleus molt esquemàtics que representen personatges i fruits.

La nau posseeix volta apuntada, i tot l'aparell de l'església està fet amb carreus de granit, ben escairats i voluminosos.

De l'interior només esmentem l'arc triomfal doble i en degradació, i la coberta ametllada del presbiteri. 

Fotografia. Marta Lloret Blackburn (la Garriga, 1982).

Sobre la façana de ponent s'aixeca un campanar de planta octogonal amb arcades de mig punt, que és un afegitó del s. XVII o del XVIII. Com en altres esglésies d'aquesta comarca no hi falten làpides gòtiques. Apareixen encastades en el mur de migdia, i la inscripció més ben conservada data de 1340. Fruit d'unes obres de fortificació realitzades en els segles XVII i XVIII, dues galeries laterals sobremunten els murs romànics de la nau.

Em complaïa comprovar que Maçanet de Cabrenys  està  lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23453

Quan al  topònim, Maçanet de Cabrenys:

 https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=24273

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=11650

 Que sant Martí elevi la pregària dels maçanetencs i catalans a l'Altíssim perquè s'assoleix la llibertat nacional de Catalunya , desaparegui el " Virus de Castilla "  , i totes les minories ètniques, culturals i/p religioses siguin respectades. 

A nivell personal, demanava a Sant Martí, que elevi a l'Altíssim les actuacions criminals del mal nascut i del notari  , demanava ajuda a la Sindicatura de Greuges de Catalunya 

«A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia»

 Si vius en un indret on tenen una llengua pròpia,  aprèn-la, enraona-la, defensa-la, no siguis estranger al teu propi país.

inFeliços els perseguidors  dels justos i  de les minories  ètniques i/o culturals   perquè d’ells és l’infern

ESGLÉSIA PARROQUIAL DE RUPIT,ADVOCADA A L’ARCÀNGEL SANT MIQUEL. OSONA

 

l’Assumpta Figueras Viñas, publica una fotografia  de Rupit on apareix el campanar de l’església parroquial advocada a l’Arcàngel Sant Miquel, de la que ens diu Patrimoni Gencat ;  Església de planta de creu llatina i d'una sola nau. La nau està coberta amb una volta de canó amb llunetes, separada en dos trams a través d'un arc toral que se sosté damunt del cor. Dues capelles laterals cobertes amb petites cúpules el·líptiques s'obren als extrems dels braços transversals. El creuer està coronat per una cúpula el·líptica amb llanterna de grans dimensions que s'il·lumina mitjançant quatre finestres d'arc de mig punt. La cúpula es recolza sobre petxines decorades amb imatges dels quatre evangelistes. Les dues capelles i el presbiteri estan coberts amb petites voltes de canó amb llunetes situades en gradació. A banda i banda del presbiteri s'obren dos portals rectangulars emmarcats amb carreus de pedra. L'accés a la sagristia és el que està situat al sud. Als peus de l'Església hi ha el cor, flanquejat amb una barana de fusta i obert a la nau per mitjà d'un arc carpanell. El presbiteri es troba sota el cor, protegit amb una reixa ornamentada de ferro.

Pel que fa a l'aspecte decoratiu, els murs laterals de la nau, el creuer i el presbiteri estan resseguits per una motllura rectilínia vastament decorada. Alhora, hi resta ornamentació estucada a les pilastres que sostenen la cúpula del creuer i a l'intradós dels arcs.

La façana s'orienta a ponent i té un portal rectangular motllurat decorat amb una fornícula amb petxina.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

Al seu interior hi resta la imatge de Sant Miquel Arcàngel que es complementa amb la decoració de volutes. Al damunt, a tall de rosetó, s'obre una finestra quadrada amb els angles escairats.

Fotografia . Jordi Contijoch Boada

 Finalment, un petit òcul. La part superior és semicircular i coronat per uns cossos piramidals amb esferes. A l'extrem nord-est, s'eleva un campanar de planta octogonal amb finestres d'arc de mig punt i coronada amb una balustrada.

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalat pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, l'església va ser destinada a complir funcions de magatzem i com a sala de ball.

 Posteriorment, i després de patir un incendi, va reprendre els usos de culte d'església parroquial. Ens agradarà tenir noticia de l’autor de la reconstrucció i/o reforma a l’email castellardiari@gmail.com

Em complaïa comprovar que Rupit  està  lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/23453

Quan al  topònim, Rupit :

https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=35808

CAL BRUT. SALT. GIRONA

 

L’Antoni Montseny Salvat ( Girona, 1872 + 1950 ) , mestre d’obres  va ser l’autor de la casa de número 262 al carrer Major de Salt , de la que ens diu Patrimoni Gencat; edificació entre mitgeres de caire residencia. Presenta un petit jardí a la part davantera, amb una gran palmera. La masia se separa del carrer per una tanca. Destaca el porxo-balcó, que remarca la simetria del conjunt. Descansa sobre pilars de rajol i la llosa és feta amb estructura de biguetes de ferro. Les baranes són acabades amb revestiment de pedra irregular i pasta. La casa és de planta rectangular amb porxo i una sola planta.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/21631

Altres obres seves son la Casa Montseny de Girona,  el Xalet de l’Antoni Montseny a s’Agaró, que va ser enderrocada als anys 60 del segle XX, i les escoles públiques de Sant Feliu de Guixols; el mes de juny de 1935, les obres del Grup Escolar van ser adjudicades definitivament a Construcciones A. Montseny, SA., i per I ‘agost l'alcalde Josep M? Saura, I ‘arquitecte escolar de la província de Girona , Rafael Sánchez Echevarria i el contractista Antoni Montseny Salvat procediren a les operacions preliminars de replanteig; i amb això comencen les obres.

http://arxiumunicipal.guixols.cat/attachments/article/6277/arxiu_guixols_jimenez_ensenyament_escola_gaziel.pdf

https://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=19025

https://sites.google.com/site/barcelonamodernista/casa-montseny

https://relatsencatala.cat/relat/in-memoriam-la-torre-montseny-sagaro/1071161

Em desplaïa  profundament  comprovar que Salt,    encapçala  la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

 

ANTIGA NAU DEL VAPOR AMAT - NAUS DE CA L'IZARD-SALA MUNCUNILL. TERRASSA

 

En un dels meus viatges a Terrassa, m’aturava a retratar-la ,  una vegada més.  

https://relatsencatala.cat/relat/sala-muncunill-antiga-nau-del-vapor-amat-naus-de-ca-lizard/1049465

L'origen del Vapor Amat es pot situar l'any 1833. Posteriorment, el 1876 va ser molt reformat. El 1914 s'hi instal·là a Vapor Amat la fàbrica de Francesc Izard i Ramon Codina amb el nom d'Izard i Cia i, alguns anys més tard van passar a ser una societat anònima adoptant el nom SA Manufactura Tèxtil. El 1969 l'empresa s'associa a la societat Central de Acabados Textiles, SA (CATEX).

 

Tanmateix, les naus que es conserven van ser bastides i reformades l'any 1925 per l'arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (Fals, 25 de febrer de 1868 - Terrassa, 25 d'abril de 1931)  .

Posteriorment, el 1935, hi hagué una intervenció de l'arquitecte Joan Baca i Reixach    (Ripollet (Vallès Occidental, 28/09/1905 + Terrassa,  24/01/2003. )

http://bombersenguerra.cat/baca-reixach-joan/

L'any 1982 l'antiga nau de tints va ser transformada en sala d'exposicions municipals, segons projecte de l'arquitecte terrassenc Francesc Bacardit i Segués ( Terrassa, 1949 ) .

https://arquiterrassa.wordpress.com/arquitectos/francesc-bacardit-i-segues/

L'edificació més moderna es va rehabilitar per acollir l'Institut de Teatre.

Havia publicat amb l’ajuda de l’Arxiu Històric de Terrassa, que l’autoria de la casa Miquel Alavedra Aurell ( Terrassa, l 25 de novembre 1867 + ?) a la cantonada dels carrers de la Rasa i del Pantà, era també de l’arquitecte Lluís Muncunill i Parellada (San Vicente de Fals, 25 de febrer de 1868-Tarrasa, 25 d’abril de 1931).

http://coneixercatalunya.blogspot.com/2023/06/casa-miquel-alavedra-aurell-al-carrer.html

Em desplaïa  comprovar que Terrassa  forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

https://beteve.cat/politica/resultats-terrassa-eleccions-municipals-2023/

TENIU DADES DE L’AUTOR DE LA CAPELLA ADVOCADA A LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DEL MAS/TORRE/CASA BONMATÍ?. SANT JULIÀ DEL LLOR I BONMATÍ. LA SELVA

 

Cercava informació de l’autor de la capella privada dels Bonmatí, dedicada a la Immaculada Concepció, que fou construïda el 1886 i reconstruïda el 1900.

L’activitat constructiva no es va limitar a la casa i la capella,  es va aixecar un pont que comunicava la Colònia amb la carretera i el tren, i l’any 1914,coincidint  quasi amb el traspàs de Manuel Bonmatí de Cendra (Bonmatí, Amer, 3 de març de 1853 - Ibíd., 6  d’agost de 1914), es construeix un cementiri.  Ens agradarà tenir noticia dels autors

 Com és mal costum en aquest dissortat reialme, cap dada de l’autor de la “ reconstrucció ” ,  els propietaris bé ho han de saber, oi?. 

 Ens agradarà tenir-ne noticia a l’email castellardiari@gmail.com

Fruit de la  restauració duta a terme en acabar el conflicte bèl·lic,  en el que sembla es cremava bona part de l'arxiu familiar,  és l’altar actual, presidit per la talla de la Puríssima i dues pintures una a cada banda del pintor  Benet Casabó i Suñer ( Caldes de Malavella, 16 d’octubre de 1881 + Cassà de la Selva, 19 de juny del 1953), autor també entre altres de les pintures de l’altar del Santíssim i dels Dolors de Cassà, i a Caldes tenim les obres de l’església de santa Seclina (1944). També va pintar a les esglésies de Bonmatí, Sant Gregori, Girona (del Carme i Adoratrius), la Cellera... I més lluny encara, com recull la Maria Fontané Vilà, a :  

https://caldesdemalavella.cat/images/pdf/aquae/2021_05_AQUAE.pdf

La Mei ( Maria Remei )  Brescó Esteve (Igualada, 1964).

 Em feia arribar un e. mail ; Hola,

Al Col·legi d'Arquitectes, en el fons de Pere Benavent de Barberà  Abelló (Barcelona, 18 d'agost de 1899 - ibídem, 12 de setembre de 1974, he trobat una referència sobre la Capella de l'església de la colònia de Bonmatí-Amer

Altar Major : planta, alçat i secció  E  1 : 20; església : planta, alçat i secció  E  1 : 50; detalls  E  1 : 10,  E  1: 20  E  1: 50 n/p vegetal a tinta. Detalls de presentació acolorits. Perspectiva interior n/p dibuix a llapis. Correspondència.

Cronologia: 1940

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercabasica/detallunitat/COAC1000-8-N-738

Teníem documenta la seva intervenció l’any 1945  en la reforma de l’ermita de Sant Fermi de Flaçà, dita també de la Colònia Salvador Torras Domènech.

https://coneixercatalunya.blogspot.com/2020/07/sant-fermi-de-la-colonia-torras-de.html

La recuperació de la memòria històrica és una feina sovint molt feixuga, quan com avui però, tenim ocasió d’explicar que s’ha fet una troballa, el goig és infinit. 

http://historia-bti.blogspot.com/2013/07/lesglesia-de-la-colonia.html

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/el-pont-de-bonmati-vilanna

http://historia.stjuliabonmati.cat/history/la-construccio-del-cementiri-de-bonmati

l'any 1983, Sant Julià del Llor i Bonmatí  es segrega d’Amer,  aquesta dada explica la manca de dades relatives al Patrimoni Històric, per part del nou Consistori , situat a  la que havia estat modesta casa del director , reconvertida ara en Casa de la Vila, de la que imagino fins al propi consistori els agradaria tenir noticia del seu autor.

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30823

https://www.consorcidelter.cat/el-territori-del-ter/rutes/ruta-del-patrimoni-cultural-fluvial/colonies/colonia-bonmati

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30831

https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/30834

No s’ha fet gaire feina en l’àmbit de la documentació del Patrimoni Immoble per part de les “ autoritats democràtiques” , la “ inèrcia perniciosa “ és un flagel del que potser no ens deslliurarem mai a Catalunya. Altrament des de fa massa segles tenim l’enemic a casa, oi?.

EL MODERNISME INDOCUMENTAT DE TONA. OSONA (II)

 Hi ha per aquestes terres una cantarella que diu així, ‘ Gurb i Tona, el millor de l’Osona, i per triar Sant Julià ‘, de la darrera no en puc dir gaire res, malgrat haver participat en algunes edicions de la caminada que organitzen des de l’AFMMO: http://coneixercatalunya.blogspot.com.es/2009/06/10-caminada-de-lafmmo-sant-julia-de.html

De Gurb malgrat les gestions fetes per grup SI GURB, no aconseguia cap dada de les escoles publiques que hi havia als diferents nuclis que integren actualment el municipi.

De Tona l’absència d’un Catàleg de patrimoni en línia, no em permetia saber dades tant essencials com:

Quan es van fer aquestes cases ?
Qui en va ser el promotor ?
Qui en va ser l’autor ?

Edifici del Balneari Codina.

Cases modernisme d'aquell sector.

En el treball magnífic del Marc Costa i Sitjà ‘ TORRE SIMON: Història i Arquitectura d’una joia modernista en el poble de Tona ‘ , s’atribueix l’autoria de les torres Caminals, Canals, Bohigues i Sant Lli, a un arquitecte desconegut anomenat Alejandro. http://www3.udg.edu/acces/Premis_Recerca/premis2004/treballs_recerca/humanitats/Marc_Costa.pdf

Deixava un missatge al face de la ‘ Revistona’ en el que deia :

Del Balneari Codina sabem qui en va ser l’autor ?

L’arquitecte que va treballar al sector del Balneari Codina, podia ser l’Alexandre Maria Tintoré Oller ?

El Xalet Artigas va ser projectat per l'arquitecte Alexandre Maria Tintoré Oller ( Barcelona, 1900 + Barcelona 29.11.1962 )  a Tona.

Informació facilitada per Blanca Tintoré 

Em podeu posar en relació amb la persona i/o entitat que pugui donar-me resposta ?

Per endavant, gràcies coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Tona tenia 1268 habitants l’any 1900 que augmentarien fins als 2133 al cens de l’any 1930 quan es consumava l’agonia del primer feixisme ( dictadura del general Primo de Rivera ), superades les tràgiques conseqüències del conflicte bèl•lic que s’iniciava per la sedició dels militars feixistes contra el govern de la II República Española, al cens de 1970 tenia ja 4.383 veïns, i al tancament de l’any 2013, 8.085 habitants. Està clar doncs que Tona ha crescut en QUANTITAT, oi ?.

Altra cosa a Tona, i a molts indrets de casa nostra, és el creixement en QUALITAT, i no ens referim NOMÉS, a qüestions higièniques i/o tècniques.

Sou pregats d’ajudar-nos en aquesta tasca de recuperar ‘la memòria històrica’ a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com 

Em complaïa comprovar que Tona  està lliure de la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya

CASA DE L’ENGINYER DIRECTOR DE LA COMPANYIA D’AIGÜES DE BARCELONA.

 

Anava a Barcelona, als voltants de la Sagrada Família, i advertia- amb tristor -  que el reconeixement  - just – de l’obra de l’Antoni Gaudí i Cornet (Riudoms, el Baix Camp, 25 de juny del 1852 - Barcelona, 10 de juny del 1926), desenvolupada a partir del seu traspàs per altres arquitectes,  provocava que altres elements del Patrimoni Immoble  passessin quasi desapercebuts.

Llegia que l’Enric Figueras Ribas (Sants – Barcelona, 1872 – Barcelona, 21 de febrer de 1910) Mestre d'obres municipal de Barcelona  en el període 1903/09, va ser l’autor de la que  casa destinada ser la residència de l'enginyer director de la companyia, Nicolau Recúlez Chevalier. Va inaugurar-se l'any 1871, el nom li ve dels motors, que es trobaven al costat de la casa, que elevaven l'aigua a les altures, és a dir als dipòsits situats a Can Baró.

 Una part d'aquests terrenys s'utilitzaven com a jardí de la casa i una altra contenia vivers de diferents tipus de plantes i d'arbres, sobretot fruiters.

La vegetació i l'aigua del voltant de la casa va ser la causa per crear un ambient similar als jardins granadins.

A  l’altre costat de la parcel·la s’aixeca una casa amb alguna semblança estètica amb l’edifici principal, el que fa pensar que podria ser també obra l’Enric Figueras Ribas (Sants – Barcelona, 1872 – Barcelona, 21 de febrer de 1910). 

Ens agradarà però, tenir-ne confirmació a l’email castellardiari@gmail.com  

En els dies foscos que seguien a l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República la societat va utilitzar l'indret com a lloc de colònies per als fills dels treballadors de l'empresa i més endavant la casa serví de seu de l'Institut d'Investigació Hidrològica

Als anys setanta del segle XX , l'estat de conservació del conjunt (casa i jardins) era deficient i l'Associació de Veïns Joan Maragall emprengué accions reivindicatives per tal d'aconseguir convertir-lo en parc públic. Gràcies a aquestes pressions veïnals el recinte fou adquirit per l'Ajuntament i el parc de les Aigües va obrir les portes l'any 1978 després dels treballs d'adequació duts a terme per l'arquitecte Joaquim Maria Casamor i d'Espona (Figueras, 12 de mayo de 1920-Barcelona, 17 de julio de 2019).

 Més endavant, al 1984, l'ajuntament adquirí l'edifici de la Casa de les Altures que, restaurat i rehabilitat per l'arquitecte Víctor Argentí Salvadó ( 1947 ) , va obrir les portes com la Seu del Consell del Districte d'Horta-Guinardó a inicis de 1989.

L'any 1990 l’edifici  va ser distingit amb el premi FAD a la millor rehabilitació.

La població d’aquesta zona de Barcelona és molt majoritàriament d’ascendència sud-americana , i l’explicació a la seva “ resistència “  a aprendre i parlar la llengua catalana, s’explica per la traumàtica imposició de la llengua castellana en el llarg període d’ocupació,  els que parlaven en la seva llengua – o en qualsevol, que no fos la castellana – patien tot mena de càstigs i àdhuc la mort, aquesta “  mala praxis” practicada durant molts anys, provocava la pèrdua de bona part de les llengües aborígens, i el bloqueig mental davant qualsevol expressió verbal que no fos en llengua castellana,  aquest trauma explica alhora en bona mesura el retard econòmic, social i polític d’aquells pobles.

Em desplaïa  comprovar que Barcelona   forma part de la tristíssima relació de Ciutats, Viles i pobles  víctimes de  la terrible infecció filonazi  que s’ha estes arreu de Catalunya