Avui amic lector volíem parlar de l’Arca, i potser ens hem deixat endur un bon xic per les derivacions del personatge de Noè, esperem com sempre de la vostra comprensió que sapigueu perdonar aquest excés. La qüestió principal es deriva d’una excursió per les terres properes del Moianès, en les que justament damunt de l’anomenada Torrassa dels Moros ( amb tota la pinta de tractar-se de les restes d’una torre o burg , ) al cim d’un contrafort meridional de la Sauva Negra, ( una més de les fagedes que senyoregen Catalunya, sense tenir però, per manca d’erudits que en fessin la lloança, la fama de la d’en Jordà ) anomenat de la Popa, i que certament evoca la figura posterior d’un vaixell, perquè no una Arca ? hi trobem les restes magnifiques encara, d’un castell del que ja se’n parla en texts del 1.107, i que es troba en el terme anomenat Castellcir, o potser inicialment Kalath Cir ?, ( o Ciros, del persa Kurus, o del grec Kupoç ).
És sabut de tothom que les tres religions de llibre, la cristiana, la jueva i la musulmana, tenen en comú justament els principals llibres bíblics, i que les seves divergències venen en el cas dels jueus, que neguen la qualitat de redemptor a Jesús, i la de profeta a Mahoma ; els musulmans tot i reconèixer la qualitat de profeta a Jesús, li neguen també la seva qualitat de redemptor, finalment els cristians afirmen la qualitat de redemptor de Jesús i no reconeixen la figura de Mahoma, com la d’un profeta.
El Castell o Palau , ara anomenat de La Popa, està construït de forma que la seva orientació es clarament cap al est, cap a la Meca; en el text del Gènesi, se’ns diu que l’Arca es va encallar a les muntanyes d’Ararat al sud del Caucas ; potser la terra d’on era originari Cir , el senyor d’aquestes terres en el període de Al-Andalus, i qui prendria la decisió de consolidar el domini sobre la zona, passant de l’originaria Torrassa, fins al Castell o Palau.
Amic lector, amb total independència que puguem trobar elements probatoris que donin força a aquest relat, es del tot just i necessari que facis un forat a la teva agenda, per anar a veure amb els teus ulls el Castell de la Popa de Castellcir; des del costat de l’església, quasi davant del punt d’informació on amablement t’atendran a partir de les 10,00 hores del mati, surt un pista que en tres quilometres de bon caminar et portarà fins al Castell, del resultat de l’excursió ens n’agradarà tenir-ne noticies a amora@moianes.net , castellardiari@gmail.com
Joan Cubells –
sense més dades, cognom matern, lloc i data de naixement i traspàs, eripecia
vital,...-, publicava “Masia dalt d'una roca a Castellcir “ l’any 1921, aleshores comarca del Vallès
Oriental, avui Moianès.
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/afcecemc/id/2247/rec/1
Joan Cubells, feia una importantíssima aportacions al Fons Estudi de la Masia Catalana:
Val a dir, que en matèria de documentació massa sovint el Centre Excursionista de Catalunya, fallava estrepitosament.
Trobava a: https://ddd.uab.cat/pub/butcenexccat/butcenexccat_a1933m7v43n458.pdf
.., esmentarem els
principals cooperadors de l'obra, posant en primer terme el benemèrit senyor
Antoni Gallardo i Garriga i a continuació els senyors següents:
Dr. Oscar Torras
i Buxeda (1890-1974) i esposa Mercè Julià,
Lluís Bonet,
Dr. Lluís Vila i
Abadal, (Vic, Osona, 1889 - Barcelona, 10 de setembre de 1937)
J. M. Armengol í Bas, ( Barcelona , 1865 + Barcelona, 1941 )
https://repositori.upf.edu/bitstream/handle/10230/32626/arts19_Josep%20Maria%20Armengol.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Francesc Blasi i
Vallespinosa, (Valls, Alt Camp, 23 de gener de 1875 - Barcelona, 1 d'abril de
1949)
Vicenç Coma
Soley, (Blanes, (La Selva), 1893 — Barcelona, 1979)
Dr. Josep Garrut
i Sala, ens manca lloc i data de naixement i traspàs
Eduard Marí, Ens manca cognom matern i
Lluís Estasen, Lluís Estasen i Pla (Barcelona, 6
d'octubre de 1890[1] - 23 de juny de 1947[2]).
Joan Nonell i
Febrés, (1875-1945)
Ricard Martín i
Alberó ,
http://sibhilla.uab.cat/cgi-bin/wxis.exe/iah/scripts/?IsisScript=iah.xis&lang=ca&base=fons&nextAction=lnk&exprSearch=MARTIN%20I%20ALBERO,%20RICARD&indexSearch=AU
Francesc Folguera
i Grasi, (Barcelona, 23 de març de 1891- Barcelona, 26 de juliol de 1960)
Rossend Flaquer Barrera (1873-1947),
Joan Cubells i
Peres,
Isidre Puig i Boada, (Barcelona, 20 d'abril de
1891[1] - Barcelona, 13 de juliol de 1987[2])
Albert Oliveras i
Folch, Montevideo
(Uruguay) 1 de desembre de 1899 + 24 de juliol de 1989)
Baltasar Samper Marquès (Palma, 3 de maig de
1888 – Ciudad de Mèxic, 18 de febrer de 1966)
Narcís Ricard i Baguer, (1896-1941).
Eduard Rifà í Anglada, (Manlleu, Osona 3 d'agost de 1882 -
Barcelona 15 de desembre de 1938)
Josep A. Bertran,
Joaquim Rubió i Balaguer,
Mn. Frederic Martí i Albanell,
Josep Maria Blanc Romeu (segle XIX - 20 de desembre de 1976) ,
Josep Serra i Rosselló de Rubí, (Rubí, Vallès
Occidental, 1898 — Barcelona, 1969)
https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/josep-serra-i-rossello
Lluís Pujulà i
Bassols d'Olot,
Narcís Llach i Guerra de Girona,
Manuel Caballer de Pineda,
Isidre Puntí de Manresa,
Rnd. P. Manuel Cazador López (Torrent de
Cinca, 1874 – Sant Julià de Vilatorta, 1956) de Sant Julià de Vilatorta,
Pere Vayreda i
Olivas (Beuda, Garrotxa, 1877 — Lledó, Alt Empordà, 1944) de Lladó,
Josep Mata de la
Barata Samaranch
,
Cristòfol Ferrer Ferrà
de Teià (Palma el 17 de desembre de 1888
+ Premià de Mar , 17 de gener de
1986)
Antoni Arderiu i Pascual (Manresa, 1892 - 1966) de Manresa,
Francesc Figueres de Ameller ( Banyoles, 1902-1992)
Joaquim Danés Torras (Olot, 8 de juny de 1888
- 11 de febrer de 1960)
Està clar que i havia molt bona disposició, i poquíssima eficiència per part els que s'ocupaven de les publicacions de Centre Excursionista de Catalunya , oi?:
El franquisme " obiter dicta " feia una excel·lent tasca destructiva, quines conseqüències bàsicament pel pas del temps i la mala política del 'laissez-faire, laissez-passer' dels “ demòcrates successors de la dictadura , costaran molt de revertir.
El Fons Estudi de la Masia Catalana, a conseqüència de l’alçament armat dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i DEMOCRÀTIC de la II República, no podia, no ja concloure, sinó senzillament consolidar els fonaments de la seva ambiciosa proposta, i ens deixava una tasca MOLT incomplerta.
El projecte del Fons Estudi de la Masia Catalana va ser ideat i finançat per l'industrial i mecenes Rafael Patxot i Jubert (1872-1964), que encarregà el seu desenvolupament al Centre Excursionista de Catalunya sota la direcció de l'arquitecte Josep Danés i Torras (1895-1955).
El seu objectiu era aprofundir en el coneixement de la masia catalana, tot decidint fixar imatges del masos i el seu entorn en un ventall impressionant de fotografies, amb la finalitat de publicar una gran obra, en la qual la masia fos estudiada sota diversos aspectes: arquitectura, mobiliari, indumentària i comportament humà i social. Sens dubte hagués estat un treball excepcional, en el que es recollirien els testimonis gràfics d’un món rural, que desapareixeria irremissiblement.
Aquesta tasca iniciada l'any 1923 quedà interrompuda l'any 1936, en marxar Patxot a l'exili, passada la contesa bèl·lica, la dictadura posaria tots els entrebancs possibles, àdhuc l’alteració de les fons documentals, per evitar que la continuïtat del projecte. El franquisme, salvant les distàncies, seria tant o més demolidor per la cultura, catalana i no catalana, que l’acció del sionisme sobre Palestina.
L’esforç potser va ser gegantí, no ho dubto, la planificació del treball però, va ser – ho diré de forma políticament correcta – un desastre.
Tenim els mitjans tècnics i humans per dur a terme el propòsit del Fons Estudi de la Masia Catalana, només cal que ens ho proposem, oi?. Feu fotografies de masies, les identifiqueu, nom, lloc i data i ho envieu a mdc@csuc.cat i a castellardiari@gmail.com , nosaltres ho publicarem fent esment de l’autor de les fotografies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada