Accedíem a l’interior de l’església de Sant Jaume de Vilanova, de les poques de planta rodona, d’un diàmetre de 5,20 metres, del que sobresurt a llevant l’absis semicircular. La simplicitat del romànic es veu aquí reforçada per la volta simètrica com una petita cúpula , en la qual hi ha quatre fornícules; la sensació de recolliment, quasi de “contacte físic “ amb la divinitat ,es fa present tant bon punt entres dins l’edifici.
Havíem al llarg dels anys, anat accedint a l’interior de la major part de les esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d’Oló; darrerament havíem trobat unes runes, en la vessant nord de la riera, que podrien pertànyer a Sant Pere de Vilanova; únicament ens mancava conèixer l’interior de Sant Vicenç de Vilarassau , conservada també perfectament, perquè com Sant Jaume , i Sant Feliuet de Terrassola , han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics, tenen “sentit de país “ .
Sant Joan Vell, ja sense sostre, està qualificada pietosament per l’Ajuntament d’Oló, amb l’asterisc * estant en runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel està molt malmesa , i és únicament qüestió de temps – poc temps – que s’acabi d’enrunar la teulada, això si abans no ho fan alguns brètols; la Santa Creu de la Plana, presenta també un estat de degradació notable, malgrat que la teulada – almenys quan la vàrem visitar – es conservava en la seva totalitat.
Únicament les tres esmentades, Sant Jaume de Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant Vicenç de Vilarassau, permeten encara l’ús religiós, sense cap risc derivat de l’estat dels edificis; Santa Creu de la Plana, presenta seriosos problemes d’estabilitat, i quan a la resta, Sant Miquel, Sant Joan Vell i Sant Pere de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica l’Ajuntament d’Oló * runes històriques.
Feu-vos amb un plànol de la zona, i avui una, demà l’altra, aneu resseguint el terme de Santa Maria d’Oló, i com nosaltres comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
(©) Antonio Mora Vergés
Havíem al llarg dels anys, anat accedint a l’interior de la major part de les esglésies i/o ermites romàniques del terme de Santa Maria d’Oló; darrerament havíem trobat unes runes, en la vessant nord de la riera, que podrien pertànyer a Sant Pere de Vilanova; únicament ens mancava conèixer l’interior de Sant Vicenç de Vilarassau , conservada també perfectament, perquè com Sant Jaume , i Sant Feliuet de Terrassola , han tingut la sort de trobar uns propietaris que alhora que recursos econòmics, tenen “sentit de país “ .
Sant Joan Vell, ja sense sostre, està qualificada pietosament per l’Ajuntament d’Oló, amb l’asterisc * estant en runes, malgrat no tenir aquesta qualificació; Sant Miquel està molt malmesa , i és únicament qüestió de temps – poc temps – que s’acabi d’enrunar la teulada, això si abans no ho fan alguns brètols; la Santa Creu de la Plana, presenta també un estat de degradació notable, malgrat que la teulada – almenys quan la vàrem visitar – es conservava en la seva totalitat.
Únicament les tres esmentades, Sant Jaume de Vilanova, Sant Feliuet de Terrassola i Sant Vicenç de Vilarassau, permeten encara l’ús religiós, sense cap risc derivat de l’estat dels edificis; Santa Creu de la Plana, presenta seriosos problemes d’estabilitat, i quan a la resta, Sant Miquel, Sant Joan Vell i Sant Pere de Vilanova, en diferents nivells, son únicament com ho qualifica l’Ajuntament d’Oló * runes històriques.
Feu-vos amb un plànol de la zona, i avui una, demà l’altra, aneu resseguint el terme de Santa Maria d’Oló, i com nosaltres comprovareu, que aquí com enlloc es pot viure un èxtasi romànic.
No us faci mandra, que el camí més llarg comença sempre fent una primera passa.
(©) Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Sóc en Joan del Mas Vilanova m'agradaria expressar-li el meu agraïment per les seves línees cap a Sant Jaume alhora que la meva més sincera felicitació per aquesta, la seva pàgina, tan ben treballada, amena e interessant. Arreveure.
Publica un comentari a l'entrada