Havíem – una vegada més – fet una recerca pels voltants de la casa dita de la Noguera a Castellterçol, buscàvem algun vestigi del forn ibèric que segons els plànols es trobava a l’esquerra del camí, tot just quan fa el tomb a la dreta per facilitar l’accés a la casa. Constatàvem que l’actual pista és molt posterior i més llarga que la primitiva.
El mati era particularment desavinent, boira, una temperatura ambient que oscil·lava prop dels 0,00 graus, i per fer-ho una mica més penós un lleuger vent. No tenim respecte de la ubicació cap dubte, caldria això si, fer una esclarida de la brusca i la vegetació arbustiva de l’indret, i fins d’algun dels arbres. Hi ha entre el món “natural” i la desídia un matis que sembla únicament podem percebre un nombre – cada cop més petit – de persones. Desistíem finalment una vegada més.
Tenia referències de l’existència d’una Taula prehistòrica a Castellcir, i val a dir que un bon xic desencisat pel resultat negatiu de la recerca del forn ibèric, emprenia en companyia del Tomás Irigaray i Lopez , el viatge cap a la veïna població.
Aparcàvem el cotxe a l’Avinguda de Sant Quirze, on coincideix alhora que el tramat urbà, una part del recorregut del GR-177, que deixàvem al cap de poca estona, per seguir la pista que porta fins a Cal Sants. No gaire més enllà d’un quilòmetre de les darreres cases, ens enfilàvem al bosc per la dreta del camí, i trobàvem sense cap dificultat la Taula de Castellcir.
Cap semblança amb les taules de Trepucó, d ‘en Gaumés , o la de Torralba d’en Salort , a Menorca, fins algú podria suposar-li un origen casual.
Les dimensions i el pes d’ambdós roques, la que fa de base i la que fa de Taula, posen difícil l’acceptació d’un origen accidental; altrament tenim al Moianès molts testimonis de la presència humana en èpoques pretèrites, que ens permeten acceptar més que com a possible, com a probable la pràctica de l’ animisme , i altres manifestacions de la religiositat, de forma prèvia i molt anterior en el temps al cristianisme.
El dia rúfol desaconsella practicar una recerca per l’indret. Portem encara la roba humida del primer intent del dia.
El Tomás Irigaray i López, farà – com sempre - unes fotografies magistrals de la Taula, que a banda de publicar a la pàgina http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/ , ensenyarem als nostres assessors científics.
La persistència de la boira, el fred i el vent gèlid, ens posen ales als peus, i quasi tant ràpid com ho acabes de llegir, tornem a ser dalt del vehicle; la calefacció ens farà retornar en pocs minuts, i amb una sensació agredolça emprenem el camí que ens durà de retorn al nostre Vallès.
© Antonio Mora Vergés
El mati era particularment desavinent, boira, una temperatura ambient que oscil·lava prop dels 0,00 graus, i per fer-ho una mica més penós un lleuger vent. No tenim respecte de la ubicació cap dubte, caldria això si, fer una esclarida de la brusca i la vegetació arbustiva de l’indret, i fins d’algun dels arbres. Hi ha entre el món “natural” i la desídia un matis que sembla únicament podem percebre un nombre – cada cop més petit – de persones. Desistíem finalment una vegada més.
Tenia referències de l’existència d’una Taula prehistòrica a Castellcir, i val a dir que un bon xic desencisat pel resultat negatiu de la recerca del forn ibèric, emprenia en companyia del Tomás Irigaray i Lopez , el viatge cap a la veïna població.
Aparcàvem el cotxe a l’Avinguda de Sant Quirze, on coincideix alhora que el tramat urbà, una part del recorregut del GR-177, que deixàvem al cap de poca estona, per seguir la pista que porta fins a Cal Sants. No gaire més enllà d’un quilòmetre de les darreres cases, ens enfilàvem al bosc per la dreta del camí, i trobàvem sense cap dificultat la Taula de Castellcir.
Cap semblança amb les taules de Trepucó, d ‘en Gaumés , o la de Torralba d’en Salort , a Menorca, fins algú podria suposar-li un origen casual.
Les dimensions i el pes d’ambdós roques, la que fa de base i la que fa de Taula, posen difícil l’acceptació d’un origen accidental; altrament tenim al Moianès molts testimonis de la presència humana en èpoques pretèrites, que ens permeten acceptar més que com a possible, com a probable la pràctica de l’ animisme , i altres manifestacions de la religiositat, de forma prèvia i molt anterior en el temps al cristianisme.
El dia rúfol desaconsella practicar una recerca per l’indret. Portem encara la roba humida del primer intent del dia.
El Tomás Irigaray i López, farà – com sempre - unes fotografies magistrals de la Taula, que a banda de publicar a la pàgina http://www.coneixercatalunya.blogspot.com/ , ensenyarem als nostres assessors científics.
La persistència de la boira, el fred i el vent gèlid, ens posen ales als peus, i quasi tant ràpid com ho acabes de llegir, tornem a ser dalt del vehicle; la calefacció ens farà retornar en pocs minuts, i amb una sensació agredolça emprenem el camí que ens durà de retorn al nostre Vallès.
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada