No podia creure'm l'oferiment que el meu desconegut – inidentificable, darrera d'un anònim – em feia per telèfon, m'oferia la mà presumptament corrupta d'un funcionari d'hisenda per 150€ !!!!!!!
Està clar que l'import és del tot desmesurat, tota vegada que un corrupte, - real o presumpte - no val absolutament res !!!
El que va fer que se'm ericessin els cabells de tot els cos, fou la constatació que la vida humana cotitza molt a la baixa !!!. També la ma d'un home honrat, d'un treballador, jubilat, pensionista, la d'una mestressa de casa, la d'un artista, la d’un escriptor; la meva pròpia ma valia com a molt 150 € !!!
Està clar que la cobdícia no trenca únicament el sac !!!, trenca allò que fins fa poc, ens donava la qualitat d'humans, la consciència !!!!
El meu interlocutor, m'oferia fins rebaixes, si enlloc de fer-ho al presumpte, ho feia en la persona de la seva muller i/o dels seus fills/es; també una mena de descompte per quantitat, si – tenia una llarguissima llista – triava més d'un dels personatges que amb nom i cognoms, i amb el càrrec al costat anava desgranant, ho podia fer durant hores i hores, Administració per Administració !!
No donava crèdit al que estava sentint !, ni en els pitjors malsons d’aquest llarg post-franquisme, la materialització de les malediccions de Déu, Dt. 27,19 i 27,25 es plantejava com a possible!, està clar que la supèrbia dels conqueridors ens havia donat i ens donava – cada dia – ocasió de maleir-los, però tampoc esperàvem el compliment literal de la promesa de Déu !.
Cabia esperar-s’ho racionalment si ens ateníem al crescendo de la corrupció, on s’afegien cada dia, ,més i més noms : Coslada, Marbella, Andratx ,.... i en la que els poders públics hi tenien sempre un paper principal.
Recordava aquella història en la que un Rei decidia encarregar-se de tasques humils per conèixer els veritables problemes de la gent; li varen encarregar justament netejar l’escalinata del Palau Reial, i va començar a fer-ho pel esglaó inferior, desprès el segon ,... fins que l’encarregat li va cridar l’atenció, tot i dient-li que una autèntica neteja, NOMÉS era possible, si començava des del esglaó més alt i continuava fins arribar al nivell del sol. Durant tot aquests anys, en aquest país nostre s’ha fet justament el contrari, i tenim ara un rècord pel que fa als pobres de solemnitat OFICIALS [ és a dir, aborígens del país ], superem ja el 20% de la població total, i si afegim aquí als anomenats IL•LEGALS, superem amb escreix el 25% , amb números rodons més d’ONZE MILIONS DE PERSONES !!!!. Això sens dubte és el brou adequat pel creixement de tota mena d’associacions delictives.
El meu interlocutor continuava enraonant, quan vaig penjar el telèfon; desconec si ho va interpretar com un “no m’interessa “ , tinc clar des d’aleshores amic lector, que la mà amb la que fas anar el ratolí mentre llegeixes aquest relat, o amb la que aguantes el foli on algú l’ha imprès, té en el millor dels casos un valor màxim de 150€, i llevat de produir-se canvis molt radicals pel que fa a la distribució de la riquesa, valdrà cada cop menys !!!!
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada