Per endavant una concepció arrelada ja en el moll de l’os. Patim –possiblement des de fa segles- el mals governs d’uns i altres, i llevat d’un miracle [ la mortaldat sobtada de TOTS ELS POLITICS] , això – el mal govern - sembla que ho patirem pels segles dels segles.
Quan una empresa- fins i tot espanyola – fa fallida, els creditors podem demanar únicament la satisfacció dels seus crèdits, fins la definitiva liquidació de la raó social. La diferència fins al total import del deute, l’assumeix com a pèrdua el creditor.
Quan una família espanyola fa fallida – Europa is diferent - , els creditors demanen la satisfacció dels seus crèdits consumin la totalitat del patrimoni familiar; la diferencia obligarà indefinidament, amb tots els seus bens presents i futurs, a la família que certament no aniran ja a la presó per deutes – almenys mentre escric aquestes ratlles -, però quedaran inhabilitats eternament per exercir qualsevol activitat. Els creditors podran instar sempre, noves demandes i afegir interessos i més interessos, fins al moment de la mort del deutor.
Llegia que des d’algun estament professional - darrer reducte on encara resta, o almenys ho sembla, una mínima honestedat - , s’ha demanat al Govern, Progressista, Ecologista i d’Esquerres, que modifiqui – en el sentit de copiar literalment la normativa que s’aplica majoritàriament a Europa – la legislació Espanyola.
¿ Sabríeu dir quin és el sector que s’hi oposa més aferrissadament ?. Doncs l’he encertat de ple una vegada més si senyor !, bancs, caixes, cooperatives de crèdit i similars, allò que s’anomena el sector financer !.
L’any 1.978 votàvem una Constitució, val a dir que molta gent, sense creure ni poc ni gaire, que els drets que s’hi recollien passessin mai a tenir aplicació, cal recordar de on veníem, i quina mena de personatges apadrinaven el invent !. 30 anys desprès, algú en sap alguna cosa de:
El dret a la feina, a la vivenda, a la presumpció d’innocència, a la contribució en funció de la capacitat econòmica de cadascú , a la distribució equitativa de la riquesa, a ..... , no puc continuar amic lector, els ulls se’m omplen de llàgrimes, i contra la meva raó i voluntat sento créixer dins meu l’odi !. M’aturo.
Us demano un favor als que teniu encara un bri d’humanitat. Ni que sigui només un !. Demaneu per tots els medis als nostres polítics, de tots els àmbits, Municipis, Consells Comarcals, Diputacions i/o Governs Autònoms i per descomptat al Govern del Regne d’Espanya, que governin pel poble, però amb el poble. Només així, algun dia – llunyà dissortadament encara – podrem viure en llibertat i democràcia, vius de ple dret fins al darrer moment de la nostra existència.!
Maleït el que violi els drets de d’immigrant, l’orfe i la vídua. Amen !
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada