dimarts, 13 de maig de 2008

Territori Lainez





Ens convocava el Feliu Añaños i Masllovet , havien de trobar-nos el dissabte 9 de febrer a Collsuspina amb el Josep Lainez, http://www.joseplainez.org/ naturalista i enamorat d’aquesta comarca natural del Moianes; el menjador del Forner, càlid i acollidor, serà el punt de trobada.

A les 8,00 sortien de Sabadell : l’Antoni Ibáñez, El Feliu Añaños, l’Antoni Uriz, i en un segon vehicle l’Arcadi Buscà i la Rosa Suau, els tres darrers s’iniciaven en aquesta peculiar forma nostra de conèixer Catalunya http://coneixercatalunya.blogspot.com/ ; em recollien a les 8,15 a l’inici del Passeig a Castellar del Vallès, i començàvem a fer camí vers l’altiplà.

En el viatge l’Antoni Ibáñez ens posava al corrent del seu nomenament com ecònom de la seva Parròquia. El felicitàvem tots molt cordialment.

Amb catalana puntualitat esmorzàvem de forquilla i ganivet; embotits, pa torrat amb tomàquet, bacallà a l’ allet, llom a la brasa, bon vi, aigua, gasosa ... finalment decidíem perdonar el cafè, per allò que la companyia és molt bona però .....; ens convidava el Feliu Añaños.

Deixàvem els cotxes prop del camí asfaltat que mena fins a Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa sima , i començàvem a caminar; un bon tram pel GR-177 i la resta per la pista particular, on un cop superada la barrera metàl·lica , saludaven al roure de Voladeres, escrit a la porta de la masia amb B; ens aturàvem més que a contemplar l’edifici, molt restaurat, les fantàstiques vistes que te damunt la vall, i seguíem fins el nostre objectiu darrer; la Cendresa.

M’explicava el Josep Lainez que volia introduir millores a la seva pàgina; pels seus coneixements tècnics i la seva bonhomia , l’adreçava al Joan Escoda , i tinc la confiança que s’entendran mot, bé l’autor de http://percaminsdelbages.blogspot.com/ i el de genm@joseplainez.org ,
ambdós hostes i amics de http://coneixercatalunya.blogspot.com/

La Cendresa fou sens dubte en el seu moment una gran casa, trobem restes de dos grans edificis, un d’ells clarament la casa principal, amb almenys dos pisos i/o nivells, i entre les runes de la planta baixa identifiquem clarament el forn per coure el pa.

El lloc avui està pràcticament cobert de vegetació i brusca, costa imaginar-se els camps de blat que van fer necessària la pallissa, i encara més per la seva absència, el bestiar de diferents espècies que ocupava les plantes baixes d’ambdós edificis. Contra la opinió general, insistim en el fet ,que del creixement exponencial de les superfícies arbrades , únicament se’n poden derivar perjudicis per a tothom.

En la tornada el grup de Sabadell, s’arribarà fins a Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa sima , jo per la meva part, m’arribaré en companyia del Josep Lainez, fins al trencall de Santa Eugènia de Gomar , on ens acomiadarem fins una propera ocasió.

Disposo quasi de mitja hora, per arribar-me fins a la masia de Gomar; els gossos em reben amb els seus lladrucs, que ràpidament esdevenen complicitat amable, en constatar les meves bones intencions. L’esforç no rep la compensació esperada, les runes de l’esglesiola pre-romànica descoberta fa pocs anys per l'historiador A. Pladevall. , presenten un estat d’absolut abandó, i tenen clarament una destinació de magatzem d’estris inútils, malgrat tot conserva parcialment sencer el santuari carrat i les parets de la nau que ja no té volta. En el meu retorn fins a la carretera, on esperaré el vehicle de l’Antoni Ibáñez, penso que aprofitant aquesta eufòria de les eleccions, potser fora arribada l’hora de posar remei a la ruïna dolorosa ,en que tenen el nostre patrimoni històric i cultural, els governs dels diferents signes.

Els companys que venen de Sant Cugat de Gavadons o de Coll Sa sima; particularment l’Arcadi, la Rosa i l’Antoni Uriz, manifesten estar absolutament meravellats, tant per haver visitat aquesta bonica ermita romànica, on es venera també a Sant Pere Màrtir, com per les vistes excepcionals que des del seu mirador s’albiren.

Mentre circulem per la C-59, la carretera de l’especulació, tenim tots encara els ulls plens de Moianès; ens dol deixar una vegada més el territori Lainez, fins al punt que em sembla veure brillar els ullets d’algun els companys; i ara segur que ja no és del fum del tabac !

© Antonio Mora Vergés

P/D Una bona recomanació, visiteu :
http://www.moianes.net

Cap comentari: