La masia catalana va sorgir com a unitat d’explotació agrària . La casa era aixecada pel mestre d’obres de la contrada en un lloc en total harmonia amb el paisatge natural. A totes les ciutats i per descomptat a la nostra això ha canviat molt. El creixement urbanístic a vegades desmesurat i sense control ha canviat totalment aquest paisatge.
Diu el professor Josep Miquel Sobrer de la Universitat d’Indiana (EUA): “Desapareix l’arquitectura sense estrelles, sense egos, sense pressupostos astronòmics. Hi havia una arquitectura que recollia la saviesa dels anys i de la terra. A Catalunya havíem construït masies. La masia és una forma plàcida sòlida. Un imperial clatell de pagès, clivellat i torrat al sol, fet casalot. Si davant de la masia s’hi aixeca una palmera, ens acostem a la perfecció; si dins hi ha un vol d’escala, ja hi hem arribat.”
Sabadell és una ciutat bàsicament comercial i de serveis, però també hem tingut i tenim masos i masies per arreu. Aquestes construccions han sofert moltes modificacions depenent de les necessitats de cada època i han arribat als nostres dies amb les reformes efectuades entre els segles XVII i XVIII.
De les cases més apartades del nucli de la població, algunes encara es dediquen a la ramaderia o l’agricultura. Podem citar la masia de Can Vilar. Altres estan en perill de mort imminent totalment abandonades i ensorrades: Can Fadó Vell, Can Lletget. En aquesta última encara es conserva un finestral gòtic i part de la porta adovellada.
Cal dir que la paraula Can, que han agafat gran part del les nostres masies és una contracció de “casa d’en” molt habitual en les pagesies de la Catalunya Vella. Diu Jaume Vicens Vives : “Aquest can , aquest mot tan peculiar de la nostra parla, exemplifica la nostra lliçó en l’instrument vocal i indefectible creat per la nostra mentalitat col·lectiva per a expressar una de les seves més punyents realitats socials”. Recordem que la casa és la primera creació d’un poble, d’un barri , d’una ciutat.
Anem dons a les masies que tenim més a tocar de la meva ciutat que és Sabadell i que, moltes d’elles, han acabat donant nom als nostres barris.
Can Deu, ha arribat molt ben conservada als nostres dies gràcies a l’Obra Social de la Caixa Sabadell que en té cura. És un bon exemple de masia catalana que ens fa veure com vivien en nostres avantpassats a pagès.
Ca n’Oriac , casa de dos cossos engolida pels pisos que s’han construït al seu costat.
Can Borgonyó, masia desapareguda. Es trobava situada en el barri de la Concòrdia, avui només en queda un bosquet que porta el seu nom.
Can Rull, de tipologia basilical, recuperada per l’Ajuntament. Un annex reformat de la casa s’ha cedit a l’agrupació andalusa San Sebastian de los Ballesteros.
Can Llonch, sembla ser que també es vol recuperar, ara que s’ha format el nou barri al seu voltant. Actualment es troba en un estat llastimós.
Can Gambús, gran pagesia amb torre quadrada. Aquesta zona, prop dels Merinals, ha de prendre en els propers anys el relleu de Can Llong com a zona d'expansió residencial de Sabadell.
Can Puiggener, només en queda l’entrada al pati de la masia i la paret que la tancava.
Can Feu, gran casalot amb trets modernistes comprat recentment per l’Ajuntament. Ja s’hi han fet jornades de portes obertes el que ha permès conèixer-lo a molts sabadellencs. Falta fer-hi una gran tasca de rehabilitació.
Can n’Oleguer, també coneguda com la masia de Sant Oleguer, ben conservada al ser la seu durant molt anys del club Falcons Sabadell.
Castellarnau, masia senyorial amb torre de defensa adossada, d’aquí li deu venir la denominació de castell. També coneguda com Torre Berardo, avui fa les funcions de restaurant.
Casa Duran, al centre de Sabadell. De propietat municipal, no fa massa es van acabar les obres del cos annexat que era destinat a graner o secador. Segons el meu humil parer, aquesta part no s’hauria d’haver conservat i hauria d’haver estat enderrocada. D’aquesta manera s’hagués pogut tenir una visió més acurada de la planta quadrada de la masia amb la seva teulada a quatre vessants símbol de forta pairalia i el pati de la casa, que dona al carrer de Sant Joan, hagués pogut estar una petita plaça pública.
Can Roqueta, dona nom al polígon industrial. Hi ha un projecte per construir-hi un centre residencial per a persones amb discapacitat psíquica profunda i severa. En aquesta zona s’han dut a terme diverses excavacions que han posat al descobert l’assentament més important de Catalunya de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys.
Els estudiosos de les masies ens recorden sovint la vessant autosuficient que han tingut els masos des dels seus orígens. Aquestes cases han estat sempre lligades a l’home i a la terra, per això cal respectar-les, conservar-les i donar-hi nous usos.
En paraules de Josep Pla, “Les masies són importants i no pas des del punt de vista de l’arquitectura rural. L’estructuració de la societat d’aquest país s’alimenta, dimana de les nostres masies: d’elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes”.
En aquest món tant globalitzat i tecnològic val la pena parar i pensar una mica en aquest tros de la nostra història passada, oi?.
© Feliu Añaños i Masllovet
Diu el professor Josep Miquel Sobrer de la Universitat d’Indiana (EUA): “Desapareix l’arquitectura sense estrelles, sense egos, sense pressupostos astronòmics. Hi havia una arquitectura que recollia la saviesa dels anys i de la terra. A Catalunya havíem construït masies. La masia és una forma plàcida sòlida. Un imperial clatell de pagès, clivellat i torrat al sol, fet casalot. Si davant de la masia s’hi aixeca una palmera, ens acostem a la perfecció; si dins hi ha un vol d’escala, ja hi hem arribat.”
Sabadell és una ciutat bàsicament comercial i de serveis, però també hem tingut i tenim masos i masies per arreu. Aquestes construccions han sofert moltes modificacions depenent de les necessitats de cada època i han arribat als nostres dies amb les reformes efectuades entre els segles XVII i XVIII.
De les cases més apartades del nucli de la població, algunes encara es dediquen a la ramaderia o l’agricultura. Podem citar la masia de Can Vilar. Altres estan en perill de mort imminent totalment abandonades i ensorrades: Can Fadó Vell, Can Lletget. En aquesta última encara es conserva un finestral gòtic i part de la porta adovellada.
Cal dir que la paraula Can, que han agafat gran part del les nostres masies és una contracció de “casa d’en” molt habitual en les pagesies de la Catalunya Vella. Diu Jaume Vicens Vives : “Aquest can , aquest mot tan peculiar de la nostra parla, exemplifica la nostra lliçó en l’instrument vocal i indefectible creat per la nostra mentalitat col·lectiva per a expressar una de les seves més punyents realitats socials”. Recordem que la casa és la primera creació d’un poble, d’un barri , d’una ciutat.
Anem dons a les masies que tenim més a tocar de la meva ciutat que és Sabadell i que, moltes d’elles, han acabat donant nom als nostres barris.
Can Deu, ha arribat molt ben conservada als nostres dies gràcies a l’Obra Social de la Caixa Sabadell que en té cura. És un bon exemple de masia catalana que ens fa veure com vivien en nostres avantpassats a pagès.
Ca n’Oriac , casa de dos cossos engolida pels pisos que s’han construït al seu costat.
Can Borgonyó, masia desapareguda. Es trobava situada en el barri de la Concòrdia, avui només en queda un bosquet que porta el seu nom.
Can Rull, de tipologia basilical, recuperada per l’Ajuntament. Un annex reformat de la casa s’ha cedit a l’agrupació andalusa San Sebastian de los Ballesteros.
Can Llonch, sembla ser que també es vol recuperar, ara que s’ha format el nou barri al seu voltant. Actualment es troba en un estat llastimós.
Can Gambús, gran pagesia amb torre quadrada. Aquesta zona, prop dels Merinals, ha de prendre en els propers anys el relleu de Can Llong com a zona d'expansió residencial de Sabadell.
Can Puiggener, només en queda l’entrada al pati de la masia i la paret que la tancava.
Can Feu, gran casalot amb trets modernistes comprat recentment per l’Ajuntament. Ja s’hi han fet jornades de portes obertes el que ha permès conèixer-lo a molts sabadellencs. Falta fer-hi una gran tasca de rehabilitació.
Can n’Oleguer, també coneguda com la masia de Sant Oleguer, ben conservada al ser la seu durant molt anys del club Falcons Sabadell.
Castellarnau, masia senyorial amb torre de defensa adossada, d’aquí li deu venir la denominació de castell. També coneguda com Torre Berardo, avui fa les funcions de restaurant.
Casa Duran, al centre de Sabadell. De propietat municipal, no fa massa es van acabar les obres del cos annexat que era destinat a graner o secador. Segons el meu humil parer, aquesta part no s’hauria d’haver conservat i hauria d’haver estat enderrocada. D’aquesta manera s’hagués pogut tenir una visió més acurada de la planta quadrada de la masia amb la seva teulada a quatre vessants símbol de forta pairalia i el pati de la casa, que dona al carrer de Sant Joan, hagués pogut estar una petita plaça pública.
Can Roqueta, dona nom al polígon industrial. Hi ha un projecte per construir-hi un centre residencial per a persones amb discapacitat psíquica profunda i severa. En aquesta zona s’han dut a terme diverses excavacions que han posat al descobert l’assentament més important de Catalunya de pagesos i pastors de fa entre 3.800 i 2.700 anys.
Els estudiosos de les masies ens recorden sovint la vessant autosuficient que han tingut els masos des dels seus orígens. Aquestes cases han estat sempre lligades a l’home i a la terra, per això cal respectar-les, conservar-les i donar-hi nous usos.
En paraules de Josep Pla, “Les masies són importants i no pas des del punt de vista de l’arquitectura rural. L’estructuració de la societat d’aquest país s’alimenta, dimana de les nostres masies: d’elles ha sortit, surt i sortirà la millor sang del país, la seva força humana bàsica, perennement activa, positiva i ascendent en tots els aspectes”.
En aquest món tant globalitzat i tecnològic val la pena parar i pensar una mica en aquest tros de la nostra història passada, oi?.
© Feliu Añaños i Masllovet
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada