divendres, 17 d’octubre del 2008

Qui a capital mata, que rebi la pena capital.



El món pateix els efectes d'un seguit de conductes “doloses” - executades amb intenció de perjudicar i fer mal -, parlem està clar de les famoses, hipoteques escombraria americanes i de la seva posterior comercialització mitjançant fons d'inversió i altres instruments “legítims” del tràfic mercantil.


Hi han responsables per acció [ els qui han planejat i dut a terme aquesta conducta criminal ] i també per omissió [ els qui tenen la responsabilitatde controlar, i cobren per aquesta tasca, uns emoluments d'escàndol]. Quan als segons, en primer lloc l'inefable Bush , tot el seu equip de govern, i la legió de funcionaris – alts i petits – que actuen a les ordres del “sàtrapa” ; a nivell nacional – d'espanya – , tenim també com a“virtuals culpables “ el Cap de Govern , al Consell de Ministres del primer a l'últim, i la recua quasi infinita de funcionaris que – en ocasions amb plena consciència de la seva ilegalitat – executen les ordres/decisions que els venen de dalt.


Als Estats Units, tenen vigent la pena de mort, dita també “ pena capital”, per a la gent pobra – majoritariament negra o estrangera -, just els qui habitualment no acostumen a tenir-ne de capital, oi ?. Hi han ara veus que demanem la pena de mort per als responsables per acció i per omissió. Esperem – aquesta vegada si – que sonin per aquelles contrades “los tiros de la justicia"

A la pell de brau, caldrà instaurar ex-novo la pena capital – si més no per aquesta mena de conductes -, i per tal d'evitar despeses a l'erari públic les sentencies de mort mitjançant l'anomenat garrote vil i/o la forca [ la mort a trets – reservada als herois – és una forma honorable que aquesta caterva no mereix gaudir ] les durant a terme de forma desinteressada i fins voluntària els ciutadans perjudicats.


Això tindrà molts efectes benèfics :


a) L'exemple per a les generacions futures.


b) La disminució de despeses a l'erari públic [ els sàtrapes cobren molt ]


c)la creació de llocs de treball. En una primera estimació podem estar parlant de més d'un 1% dels nostres polítics i alts funcionaris; cal evitar de totes, totes que s'intenti encolomar el marro als ordenances, dones de la neteja, porters ,....


Aquesta proposta – com quasi tot- es pot millorar; sou convidats des d'ara a fer també les vostres aportacions.


(c) Antonio Mora Vergés