Anàvem el Tomás Irigary i Lopez i l’Antonio Mora Vergés a les terres interiors, a la Capital de la Segarra, a la mítica Cervera [ topònim quina procedència derivaria de la presència en un gran nombre de cerbers , originàriament en la forma silvestre, arbustos petits amb fruites comestibles, tot i l’existència d’algunes varietats potencialment verinoses i/o tòxiques ], actualment és molt rar trobar qui conreï i/o consumeixi aquesta mena de fruits, molts abundosos i freqüents fins al començament de la segona meitat del segle XX en les nostres terres.
En el descens fins al llit del riu Ondara [ riu d’arenes, en la original llengua celtibèrica ] , trobem a la nostra dreta, les restes d’una l'església gòtica del s XIV, amb força semblances amb la fàbrica de Vallsanta, a la Vall del Corb, prop de Guimerà; son les úniques mostres del que fou antic hospital de leprosos de Santa Magdalena. Pensem que no s’adiu gaire amb la imatge de lloc de cultura que amb tota justícia reivindica la capital segarrenca, l’abandó ignominiós en que es troba Santa Magdalena.
Un xic més endavant, superat el curs del riu, i al començament de la carretera que ens menarà fins Granyena de Segarra, trobem la primitiva església de Sant Pere Gros de Cervera.
Aquesta església rodona està documentada des del 1072. Poc després fou donada a Sant Pere de Rodes amb la finalitat de fundar-hi un cenobi, fet que no es va arribar a produir. El 1081 el lloc fou donat a Santa Maria de Ripoll, que llavors hi va fundar un priorat. Depenia de Ripoll i el seu prior era monjo d'aquell monestir.
Sant Pere Gros va aconseguir diverses propietats a Cervera i a la comarca, el que va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic arrel de la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria.
Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, al segle XV ja no hi residia cap monjo. Actualment només es conserva l'església, de planta circular.
L'església de Sant Pere Gros es troba a les rodalies de la ciutat, prop de la carretera que porta a Granyena
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d'Ondara. És característica la seva església rodona, construïda al s XI. És una de les millors rotondes del romànic català. El diàmetre exterior és de 10 m, i l'interior de 5. Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia. El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d'espadanya al centre de la volta.
S'esmenta per primera vegada el 1072. El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia monjos el 1089. El seu prior era un monjo ripollès que tenia domini sobre l'església de Sant Salvador de la vila de Cervera i sobre els domers i els clergues de la vila i parròquia de Santa Maria. També tenia rendes, especialment a Nalec, municipi de la Vall del Corb, on s’aixeca airosament l’esquerra del llit d’aquest riu interior.
El priorat decaigué al s XIV; el 1406 els paers de Cervera protestaren pel seu abandó, però fou endebades.
Els seus edificis estaven encara en peu el 1715; ara sols en resta l'església i traces d'una galeria que l'envoltava.
Es feren obres de restauració a l'església el 1789 i sobretot el 1960, gràcies al patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que n'és el propietari.
La Catalunya interior, conserva encara un bon nombre de monuments, esglésies , ermites , convents, castells, recintes murallats,..... això és sens dubte el “ nostre fet diferencial” , i si algun dia el bon Déu ens retorna la llibertat, i ens atorga la independència, el nostre serà sens dubte, “el país més formós”
© Antonio Mora Vergés
En el descens fins al llit del riu Ondara [ riu d’arenes, en la original llengua celtibèrica ] , trobem a la nostra dreta, les restes d’una l'església gòtica del s XIV, amb força semblances amb la fàbrica de Vallsanta, a la Vall del Corb, prop de Guimerà; son les úniques mostres del que fou antic hospital de leprosos de Santa Magdalena. Pensem que no s’adiu gaire amb la imatge de lloc de cultura que amb tota justícia reivindica la capital segarrenca, l’abandó ignominiós en que es troba Santa Magdalena.
Un xic més endavant, superat el curs del riu, i al començament de la carretera que ens menarà fins Granyena de Segarra, trobem la primitiva església de Sant Pere Gros de Cervera.
Aquesta església rodona està documentada des del 1072. Poc després fou donada a Sant Pere de Rodes amb la finalitat de fundar-hi un cenobi, fet que no es va arribar a produir. El 1081 el lloc fou donat a Santa Maria de Ripoll, que llavors hi va fundar un priorat. Depenia de Ripoll i el seu prior era monjo d'aquell monestir.
Sant Pere Gros va aconseguir diverses propietats a Cervera i a la comarca, el que va originar diversos conflictes amb el bisbat de Vic arrel de la seva influència sobre la parròquia de Santa Maria.
Al segle XIV el lloc era en decadència i pràcticament es va convertir en una ermita, al segle XV ja no hi residia cap monjo. Actualment només es conserva l'església, de planta circular.
L'església de Sant Pere Gros es troba a les rodalies de la ciutat, prop de la carretera que porta a Granyena
Priorat benedictí, filial de Ripoll, al SW de Cervera (Segarra), vora el riu d'Ondara. És característica la seva església rodona, construïda al s XI. És una de les millors rotondes del romànic català. El diàmetre exterior és de 10 m, i l'interior de 5. Té un absis a llevant i la porta descentrada vers migdia. El seu interior té sis fornícules en els murs, repartides simètricament, i un airós campanaret d'espadanya al centre de la volta.
S'esmenta per primera vegada el 1072. El 1079 fou donat pel matrimoni Ellemar i Ermessenda al monestir empordanès de Sant Pere de Rodes, però el 1081 els senyors de Cervera, Guillem Ramon i Arsenda, el donaren a Ripoll, que hi tenia monjos el 1089. El seu prior era un monjo ripollès que tenia domini sobre l'església de Sant Salvador de la vila de Cervera i sobre els domers i els clergues de la vila i parròquia de Santa Maria. També tenia rendes, especialment a Nalec, municipi de la Vall del Corb, on s’aixeca airosament l’esquerra del llit d’aquest riu interior.
El priorat decaigué al s XIV; el 1406 els paers de Cervera protestaren pel seu abandó, però fou endebades.
Els seus edificis estaven encara en peu el 1715; ara sols en resta l'església i traces d'una galeria que l'envoltava.
Es feren obres de restauració a l'església el 1789 i sobretot el 1960, gràcies al patronat de l'Arxiu Històric de Cervera, que n'és el propietari.
La Catalunya interior, conserva encara un bon nombre de monuments, esglésies , ermites , convents, castells, recintes murallats,..... això és sens dubte el “ nostre fet diferencial” , i si algun dia el bon Déu ens retorna la llibertat, i ens atorga la independència, el nostre serà sens dubte, “el país més formós”
© Antonio Mora Vergés
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada