diumenge, 26 d’octubre de 2008

Pi d'en Xandri. Arbres monumentals



Catalunya és un país amb una superfície forestal considerable. Més de la meitat del seu territori, uns 19.000 km2, és ocupada per més d'un centenar d'espècies diferents d'arbres. Entre ells hi ha alguns exemplars que destaquen de la resta: es tracta d'arbres que per un motiu o un altre han cridat l'atenció. Molts d'aquests arbres han estat fins i tot batejats i hom els coneix amb un nom propi: són els arbres monumentals.

Bàsicament, aquests arbres es caracteritzen per les seves grans dimensions, bellesa o edat considerable i sovint per les tres coses alhora. Alguns han estat testimoni de fets històrics rellevants o bé són protagonistes de llegendes i tradicions. D'altres estan associats a personatges famosos com poetes, bandolers, etc. N'hi ha, però, que assoleixen una nova dimensió més enllà de la condició vegetal i esdevenen símbols. Símbols d'una família, d'un poble, d'un país, d'una idea .... D'una manera o una altra tots ells formen part del nostre patrimoni natural, cultural i històric i com a tals són mereixedors de protecció.

El pi d'en Xandri , el trobareu a la taula d'arbres d'interés Comarcal i Local

Sobta no poc aquest topònim de clares arrels àrabs. Segur - que com quasi tot – té una explicació, i per part de qui la sàpiga ens agradarà molt de conèixer-la.

En aquest país nostre tenim un catàleg d’arbres monumentals, disposat en diverses divisions:

a) Arbres “nacionals” de Catalunya. Imaginem que protocol·làriament ens hauríem de referir a ells com Honorables ; i en el cas dels arbres esteu ben segurs que la qualificació respondrà, sempre, sempre, a la veritat.

b) Arbres d’Interès Comarcal, que no tenen un tractament “originàriament català” , i hauran – en funció de la seva importància - de citar-se com excel·lentíssim i/o Il·lustríssim.

c) Arbres d’interès local als que podem únicament referir-nos com Il·lustríssim.

Algunes dades sobre El pi d'en Xandri :

és un pi pinyoner (en llatí Pinus pinea) monumental situat en el territori del parc rural de Torre Negra a Sant Cugat del Vallès amb més de 230 anys (segons un anàlisi dendrològic va germinar a l'any 1774). El seu fàcil accés està en la base dels atacs vandàlics de que ha estat objecte.

L'arbre té una alçada de 23 metres, un perímetre de 3,20 metres de tronc i un gruix de soca de 3,60 metres. La seva capçada té una amplada de 21 per 15 metres.

El 1997 hi va haver un intent de talar l'arbre i/o de calar-hi foc , gràcies a intenses i extenses mesures de manteniment aquest acte de vandalisme gratuït va fracassar; el pi es va recuperar; d’aleshores ença la tasca de recolzament i seguiment constat a fet possible que avui en dia torni a gaudir de bona salut.

En els darrer anys el pi d'en Xandri ha esdevingut un símbol d'identitat de Sant Cugat, i de tots aquells que de forma individual i/o col·lectiva es sumen als esforços ciutadans per protegir l'ambient natural del municipi.

© Antonio Mora Vergés

2 comentaris:

David Gimeno i Ayuso ha dit...

Hola,

Segons l'Alcover:

XANDRI
Llin. existent a Ger, Gir., La Bisbal, St. Feliu de G., St. Hilari SC, Berga, Capolat, Castelladral, Pobla de L., Folgueroles, Calella, Gelida, Manresa, Matadepera, Mataró, Badalona, Barc., Montmajor, Agramunt, etc.
Etim.: reducció de Alexandri, nom personal.

Bon Nadal!

Zifnaf ha dit...

L'arbre es diu aixì pq esta plantat als terrenys d'un pages anomenat Xandri d cognom....