dilluns, 6 d’octubre de 2008

Serra de Roca Sitjana, mirador del baix Moianès.




“L’home proposa i Déu disposa” , la dita popular era de particular aplicació el dissabte 4 d’octubre de 2.008. Havíem passat una setmana amb sinptomes de la famosa grip intestinal, almenys el Feliu Añaños i Masllovet, el Tomás Irigaray i López i l’Antonio Mora Vergés, ens trobàvem tots tres uns xic “tous” però malgrat això decidíem intentar la travessa entre el Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles, fins al Parc de les aigües de Sant Quirze de Safaja, passant per : Barnils, el Roser, el Bosc, el molí nou del Bosc, i la poua del molí nou del Bosc. El Josep Antoni Uriz recollia a Sabadell al Tomás i el Feliu, i ens trobàvem a la benzinera de Sentmenat a les 8,00; fèiem el viatge fins a Sant Quirze de Safaja el Feliu i jo amb un vehicle, i el Tomás i l’Antoni Uriz en l’altre; dins l’horari previst deixàvem el vehicle 1 a Sant Quirze, i ens arribàvem fins a Sant Martí, des d’on començàvem l’ascens abans de les 9,00; estàvem dins del temps previst.

Superada la Rovira dels Cerdans, hauríem d’haver seguit la pista molt fressada que orfe de tota indicació trobem tot just al tocant d’aquesta casa; seguim però fins a veure el Castell de Castellcir, i en aquell punt coincidim amb un grup de cavallistes que seguiran possiblement fins a Sauva Negra, nosaltres agafem des d’allà una pista a l’esquerra que advertim ben aviat ens porta justament davant de l’ermita del Roser, però a l’altre costat de la obaga Fosca. Ens aturem per esmorzar passades les 11,00; més enllà de la certesa de la frase castellana “ las penas con pan son menos “ , els nostres cossos demanen l’aportació del combustible necessari per a continuar la marxa.

En la represa constatem com n’és de certa la frase “l’home és l’únic animal que s’ensopega dos cops amb la mateixa pedra”, i agafem el camí que ens menarà fins a la Serra de Roca Sitjana, enlloc del trencall a l’esquerra que ens portaria al Mas del Bosc. Fen aquesta crònica m’adono que “Déu disposa” que coneguem i divulguem la meravella d’aquest lloc com a excepcional mirador del baix Moianès.

El Tomás i l’Antoni Uriz s’entretenen fent fotografies del Castell de Castellcir, mentre el Feliu i jo seguim fent via; quan trobem un trencall amb més d’un camí, posem un tros de fusta en posició horitzontal al sentint de la marxa, i fem una fletxa amb tres trossos de fusta per indicar el camí que hem agafat; desfilen per davant nostre : El Castell de Castellcir, al fons la Casa Nova del Castell i encara més enllà, Santa Coloma Sasserra i el Roure del Giol; passem per damunt de Ca’l Antoja on observem que tenen plena la resclosa d’aigua; per davant de Castellcir, per damunt de Sant Andreu de Castellcir; per davant del Mas del Bosc on observem amb satisfacció que l’explotació ramadera funciona a ple rendiment; per damunt de les Solanes per tornar fins al punt on un pal horitzontal senyala el lloc en el que iniciàvem el camí; les nostres esperances de trobar un baixador s’esfumen i esperem al grup del Tomás i l’Anton i Uriz, i desprès d’una reunió de mapes a les 13,30 , decidim desfer els nostres passos i tornar a Sant Martí de Centelles.

Avui per raons diverses no estan amb nosaltres ni el Joan Moliner i Manau “ pas d’home “, ni l’Antoni Ibañez Olivares “paso de maniobra” ; bevem un glop d’aigua i ens mengem un parell de dàtils cadascun, i al límit quasi de les nostres forces comencem a caminar en direcció sud-est; sortirem davant la casa del Fabregar [ aquest topònim, molt freqüent per arreu, fa referència possiblement a l’activitat de ferrer que s’exerciria en aquest indret en algun moment del passat ], des d’allà, continuarem pel Pla del Fabregar, el Pla del Castell, i per la baixada de la cantera, ens situarem davant les runes de Sant Martí i Santa Maria de Centelles, quan completem el descens al pla de la Font de Sant Martí , el rellotge marca les 15,50 i ens caldrà encara aturar-nos a Sant Quirze de Safaja on tenim el vehicle 1. Tots hem trucat a casa per posar-los en antecedents.

Son quasi les 17,00 quan ens acomiadem a la benzinera de Sentmenat.

Avui hem fet assolit el màxim retard en la nostra arribada.

Hem descompto dos punts del meu carnet de sherpa.

Queda pendent per una propera ocasió la travessa entre el Castell de Sant Martí i Santa Maria de Centelles, fins al Parc de les aigües de Sant Quirze de Safaja.

© Antonio Mora Vergés.