Em refereixo a l’ Antoni Garcia i Lamolla, [Martorell, 24 de juny de 1910 – Dreux, 13 de gener de 1981]. Es va formar a Tarragona i Lleida, degut a que el seu pare es dedicava al món ferroviari i canviaven sovint de ciutat. El 1924 es va establir a Lleida, es va apuntar a classes de dibuix i pintura l'acadèmia de Justo Almela i amb el temps va entrar en contacte amb artistes com Leandre Cristòfol, Enric Crous o Manuel Viola, entre d'altres. Fou dels primers pintors a destacar dins aquest grup, relacionat amb la revista Art. Federico García Lorca o Paul Éluard van ser dels primers personatges que reconegueren els seus treballs.
Quan va esclatar la guerra civil espanyola, Lamolla es trobava en el moment d'eclosió de la seva carrera artística, que es va veure truncada. Va servir al bàndol republicà. L'artista va col•laborar a diverses revistes i òrgans anarquistes de Catalunya com ara Acracia o Ruta y Esfuerzo. Una de les anècdotes durant la guerra civil és que va salvar, junt amb Enric Crous i Vidal, Salvador Roca i Lletjós i el propi mossèn Josep Maria Llorenç i Venturels, els tapissos i altres tresors de la Seu Vella de Lleida. Per por d'actes vandàlics, una nit van traslladar diverses peces artístiques al museu local des de la catedral.
Exiliat a França , va passar un període de temps al camp de concentració d'Argelers, en esser alliberat s’instal•là a Dreux, on fundà una escola gratuïta de dibuix i més endavant a París, on continuà amb la pintura. En aquest període es va relacionar amb els pintors espanyols que pertanyien a l'escola de París.
Va tenir 4 fills de la seva relació amb Fidela González Cepero, que esdevindria la seva dona.
No va tornar a Espanya fins als anys 60. Tenia aleshores un estudi a Guimerà, que és avui dels seus hereus. Durant els anys 70 va realitzar diverses exposicions a ciutats com Saragossa, Madrid, Lleida o Osca.
Guimerà, ha estat – de sempre- terra d’artistes, Ramon de Mur, Josep M. Jujol,... tenen ja un espai a la Galeria d’art; coincidint amb el centenari del seu naixement, pensem que també l’ Antoni Garcia i Lamolla, ha de tenir aquí el seu espai propi.
http://blogmmorera.paeria.es/index.php/2010/10/12/lamolla-laltre-centenari/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada