MAREDEDÉU DE MATADARS, MAL DITA SANTA MARIA. BAGES

Anàvem al terme del Pont de Vilomara i Rocafort, la nostra destinació és l’església del que fou lloc o vila rural de Matadarcos , trobem constància documental de l’indret des del 955; El 958 Ansulf va donar el lloc “amb les esglésies i altars que allà hi ha i altres santuaris situats en dit lloc” a l'abat Cesari del monestir de Santa Cecília de Montserrat. Això – i els trets clarament mossàrabs que son encara visibles - han donat peu a defensar la tesis que es desenvolupes aquí un centre primitiu de monaquisme.

Aquest bocí extrem i allunyat del terme de Mura – al que va pertànyer fins a dates recents - va formar sempre una quadra autònoma sota els abats de Santa Cecília i després de Montserrat, quadra que al segle XIV tenia almenys tres famílies.



No podem accedir a l’interior del recinte, on es troba la primitiva església; reproduïm sense poder-ho comprovar : edifici d'una nau amb volta de canó, dos arcs torals, fris al llarg dels murs i finestres de doble esqueixada. Consta d'una capçalera preromànica de clara influència mossàrab del segle X amb absis rectangular, que s'obre en un creuer (braç sud escapçat) dividit per arcs de ferradura; renovada amb una nau romànica al segle XI, se'n va respectar la capçalera, abans de tres santuaris, amb arcs i finestres de ferradura i un antic cimbori; restaurada en diverses ocasions, el 1950 s'obre novament al culte, i se la dota d’ un retaule barroc, d’aleshores anca, sofreix un procés d’abandó progressiu, que farà necessari l'any 2003, davant el perill imminent d'esfondrament, endegar una nova restauració - actualment s’hi fan encara obres - ; malgrat això, Santa Maria de Matadatars , l'edifici religiós més arcaic i evocador de la comarca del Bages, és – per mèrits propis - un centre d'atracció per als amants de l'art antic.


L’església coneguda també per el Marquet, està situada al costat de la Masia d’aquest nom, a 1 km escàs del municipi del Pont de Vilomara per la carretera de Sant Vicenç de Castellet.


Al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), procedent d'aquesta església, s'exposa la Mare de Déu de Matadars, una talla de la segona meitat del segle XII amb restes de policromia.

Que la Marededéu   i  Sant Antoni de la Sitja,  elevin a l’Altíssim la pregaria dels  armenis,   amazics ,  gitanos, aragonesos, asturians , valencians,  bascos,  aranesos , gallecs, catalans, corsos, escocesos, ucraïnesos , gal·lesos, palestins , hawaianesos,  jueus,   africans , sud-americans ,  afganesos, inuits,   saharauis  ... ,   i tots els col·lectius minoritzats i reprimits, Senyor; allibera el teu poble!!!

 A qui no es cansa de pregar, Déu li fa gràcia.