dijous, 23 de desembre de 2010

TRESORS SOTA LA BOIRA. EL LLOC DE FALS. FONOLLOSA.BAGES

Anàvem el Joan Escoda Prats, i l’Antonio Mora Vergés; el dia era més que rúfol; caminàvem sota una espessa boira , el fred que ens arribava al moll de l’os, feia que la pluja alhora que torrencial fos angelant, ens calia extremar la precaució en llocs com la baixada encimentada que ens portarà sota el lloc de Fals, que estava literalment gelada.

Quan al topònim, Coromines defensa que deriva del nom propi FALKS ; recull però, tractant-se d’un lloc fondo que pugui evolucionar del llatí FAUCES ‘ gola’ i fins la hipòtesi de la falc, - eina agrícola que es feia servir per a segar - atenen la peculiar forma de vall corba.

No podem però descartar , atenen a la seva situació, a la primera línia enfront del món àrab durant molts i molts anys , exercint una clara funció de falca en aquestes terres de frontera; que sigui justament aquesta funció de falcar, la que origina aquest singular topònim.





Endevinàvem més que veiem les torres del castell, que s’alcen, separades per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa.


Pujàvem amb molt de compte fins al pla de l’església i la rectoria, i des d’allà observava. Malgrat la boira, adverteixo clarament els forats del cindri o cintra,[ bastida de fusta que sosté una volta, un arc en construcció, fins que està posada la clau]. El cindri havia de ser suficientment resistent per suportar el pes del pont fins que es col•locava la clau i tot el conjunt quedés ferm i estable per poder resistir les batzegades del corrent d'aigua.


Em pregunto – i us pregunto amics lectors - , hi havia un pont entre ambdós costats ?


Fem una mínima recerca – el dia no permet gaire cosa més - , hi no trobem cap evidència del lloc on descansava – en el seu cas - l’altra part del pont.


El lloc estarà sota el domini dels vescomtes de Cardona des de principis del segle XI, fins a la desaparició dels senyorius jurisdiccionals ; es succeiran com a castlans : Bonefilio de falchos l’any 1.021; Arnau Bernat de Falcs 1.123; Ponç de Falcs 1.176; Guillem de Falcs,..


De l’antic castell en resta únicament la torre que protegeix el conjunt d’edificacions entorn de l’església; la que em cridava l’atenció fou construïda possiblement cap al final de la edat mitjana; aquesta segona torre té un mur atalussat que l’envolta, d’època moderna,; això confirma la seva utilització militar en el període en que s’utilitzaven ja les armes de foc i l’artilleria.



Aconseguim una imatge del conjunt monumental, que formen la rectoria, adossada al temple de Sant Vicenç per ponent, i una torre cilíndrica de l’antic castell de Fals situada a l’extrem oposat del turó.

Just al darrera es troba el cementiri, quina porta es cobreix quan es duen a terme les representacions del pessebre vivent, deixant però la seva peculiaríssima portalada visible.


Desfem els nostres passos fins a l’aparcament; malgrat les capelines, i el calçat ‘de qualitat’, anem literalment ‘xops’ , ens sentim balbs i comencem a tenir símptomes d’hipotèrmia, res però que puguem solucionar assentats en una taula, al Molí de Boixeda, fruint d’un bon plat d’escudella i la seva corresponent carn d’olla.


També pel que fa a la gastronomia, gaudim en aquest país nostre , autèntics tresors.


Antonio Mora Vergés

Cap comentari: