SOMNI DEL NADAL 2.010

Hi havia una mitjana d’uns quaranta llançaments a la setmana; segons la nova llei d’enjudiciament no cabia formular Oposició, amb tot, els advocats d’ofici presentaven sempre un escrit quina única utilitat era retardar un xic l’hora terrible, en que – amb les benediccions oficials -s’enviava una família més a la misèria.

El fred s’havia anticipat aquest any 2.010; es succeïen les gelades al desembre, i davant l’allau d’execucions, només podia esgotar els terminis, i presentar escrits en els que deixava constància, que contra les afirmacions dels creditors – Bancs i Caixes -, els veritables perjudicats eren els deutors; ells havien demanat un crèdit hipotecari per adquirir una propietat que valia ara poc més de la meitat, i els ‘pobrets’ creditors, se la quedaven i exigien alhora que se’ls continues pagant la resta del deute. En alguns països d’Europa aquesta pràctica no era considerada ‘legal’, i el lliurament de la propietat, comportava la cancel•lació del deute, aquí, on començava l’Africa - com encertadament havia dit Dumas – persistien les males pràctiques.

Demanava -. Com una clàusula d’estil – que s’ajornessin els llançaments fins passats Reis, i en general els jutjats proveïen en aquest sentit. Li va sobtar la Providència del Jutjat 1, en la que es s’acordava ‘ proceder al lanzamiento el dia 22 de diciembre de 2.010’ ; el mateix dia que la loteria faria feliços a algunes persones, el jutge decidia deixar al mig del carrer una jove família, amb dos fills de 3 i 5 anys !

Va fer gestions amb el Departament Jurídic de l’entitat reclamant, i va obtenir la resposta de Pilats – se’n rentaven les mans - ; no quedava cap ‘sortida legal’, i va plantejar al matrimoni que fessin una crida per la premsa local. El Director del Diari els va explicar que no podia fer-se ressò del seu problema, perquè fora un no parar. Els va proposar finalment exposar la seva situació al facebock.

Les respostes van ser massives, i es va convocar una manifestació per al dia 22 davant del domicili; quan van arribar del jutjat, hi havia prop de 10.000 persones, i el Secretari Judicial va acordar la suspensió ‘sine die ‘ del llançament. Més tard reconeixeria que va témer ser objecte d’un linxament.

Al vespre els diaris publicaven la noticia que un dels agraciats amb la Loteria de Nadal, s’havia compromès a comprar la hipoteca al banc, i a renegociar-ne el pagament amb els que hi vivien.

No va ser aquesta una acció aïllada, i poc a poc, les persones van anar recuperant el sentit ‘ètic’; bancs i caixes – com a conseqüència de la pressió dels seus clients- van haver de fer també un canvi en la seva gestió, i lluny d’aquella dèria ‘ col•locadora de productes’ , recuperaven el negoci bàsic, comprar i vendre diners, amb un marge just i amb unes normes clares i entenedores.

Abans de cinc anys, el país sortia de la crisi econòmica, desprès d’haver sortir de la ‘crisi moral’ . Ah, no busqueu Partits, ni cognoms ‘ coneguts’ pel que fa als qui avui s’ocupen dels afers públics, tots els que ho feien han estat bandejats, i ara tenim un govern de persones honestes; que reben per la seva tasca una retribució justa. Res d’aquells ‘sous i pensions astronòmiques ‘ que s’han suprimit per llei.