Algunes dades d’interès :
Fou un dels masos del castell de Mor. Trobem d’aquesta demarcació territorial el següent : Que lo terme del Mor afronta ab lo terme de Tàrrega envers la capella de Sant Aloy, a llevant o sol ixent; a migjorn ab lo reguer, per lo qual discorre la aygua del terme de Tàrrega al de Anglesola, dividint dit reguer ab lo curs los térmens de Vilagrassa y lo Mor.
Sembla que el lloc fou habitat en època ibèrica, per la terrissa que s'hi ha trobat.
Pertanyia als reis d’Aragó, fins que fou adquirit per Joan Aquilonis durant el regnat de Joan II (1458-1479) Posteriorment fou adquirit pel duc de Sessa, senyor de Bellpuig. El 13 de juny de 1699, el duc de Sessa cedia el dret de gestionar les pastures i les herbes de la finca del Mas a un notari targarí, Francesc Colom, sota l’impost anual de 25 lliures. El 1736 el duc de Sessa cedia es drets de les terres del Mas d’en Colom a Vendrell Major, d’Altet, i els fills d’aquest el vengueren al monestir de Montserrat, i després passaren a mans del mercader targarí Antoni Hebrat. El conjunt de traspassos i cessions va acabar amb un judici a la Reial Audiència de Barcelona, la qual va atorgar els drets a Antoni Colom, germà de l’esmentat notari, ja difunt. Malgrat tot, el duc de Sessa va voler cedir les terres a uns altres particulars, però sense efectes legals, ja que les hereves d’Antoni Colom, el 1785 van atorgar la propietat a la comunitat de preveres de la parroquial de Tàrrega.
La desamortització de Godar, el 1804, va afectar aquesta propietat, que fou subhastada i comprada per Alexandre de Gras, marquès de Barbens, heretada per la seva filla, marquesa de Castellvell. El 1868 s’instal·laren 3 monjos cistercencs procedents de la localitat occitana de Fontfreda d’on havien estat exclaustrats . Aquesta comunitat religiosa – que s’estarà al Mas fins l’any 1.918 - aixecà l'actual monestir neogòtic, sota l’advocació de la Mare de Déu del Sufragi,
i pocs anys després els monjos adquireixen el Mas, amb la intenció de restaurar el monestir de Poblet; intentant alhora sense èxit, fer fundacions en altres indrets, com Sant Pau de Casseres (Berguedà) i Poblet (Conca de Barberà).El Mas de Colom fou després un actiu nucli del moviment espiritual - originat al bisbat de Solsona - del pare Francesc de Paula Vallet i Arnau, [ Barcelona , 1883 — Madrid, 1947].
Alguna dada biogràfica de la vida d’aquest sacerdot :
Rebé la primera educació religiosa als col·legis dels germans de les Escoles Cristianes i dels jesuïtes, cursà la carrera d'enginyeria industrial a la Universitat de Barcelona. Gairebé acabada la carrera d'enginyer, recobrà la fe catòlica i ingressà a la Companyia de Jesús (1907). Ordenat de sacerdot (1920), inicià la seva activitat apostòlica adreçant-se a auditoris masculins, els quals atragué a cases d'exercicis. El 1921 fundà l'Obra dels Exercicis Parroquials, que tenia la finalitat de recristianitzar la societat per mitjà dels exercicis espirituals de Sant Ignasi de Loiola; en aquests es dedicaven cinc dies complets a l'oració i a la incidència del missatge cristià sobre les seves vides privades i responsabilitats socials (Obra d'Exercicis Parroquials). Exercí una extraordinària influència a tot Catalunya, on aconseguí d'aplegar 15 000 afiliats, agrupats a les parròquies en lligues de perseverança.
Hi ha constància que hi havia un hospital militar situat al Mas Colom, als afores de la població de Tàrrega , en el període 1936-1939.
El Raúl Pastó
Ceballos m’enviava fotografies desprès de les obres de restauració que s’hi duien a terme :
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada