SEMBLANÇA DE NADAL

Recordeu com l'evangelista comença la narració de l'esdeveniment que havia de canviar la història de la humanitat ? . Octavi Cèsar August ha disposat el cens dels habitants de l'orbe romà. L'ordre arriba a tots: des del més ric al més pobre. També Josep va pujar de Galilea, del poble de Natzaret, a Judea, al poble de David, que es diu Betlem, perquè era de la família i descendència de David. Josep havia d'inscriure's juntament amb Maria, la seva esposa. Maria esperava un fill. (Lc 2, 4-5) .

El viatge des de Natzaret era llarg: uns cent vint quilòmetres. Quatre dies de camí -si tot transcorria normalment- en alguna de les caravanes que de Galilea viatjaven cap al sud.
Maria no estava obligada a realitzar-lo, era deure del cap de família. Però com deixar-la sola, si estava a punt de donar a llum? I, sobretot, com no acompanyar Josep fins a la ciutat on -segons les Escriptures- havia de néixer el Messies? Josep i Maria van haver de descobrir en aquell estrany caprici del llunyà emperador la mà de l'Altíssim, que els guiava en tots els seus passos.

Josep es va dirigir amb Maria a l'oficial imperial per pagar el tribut i inscriure’s amb la seva dona en el llibre dels súbdits de l'emperador. Després, va començar a buscar un lloc on passar la nit. La tradició ens el presenta trucant infructuosament de porta a porta. Ens imaginem el sofriment de Josep, en aproximar-se l'hora del part, per no trobar un lloc adequat, perquè no havien trobat cap lloc on hostatjar-se. (Lc 2, 7), escriu lacònicament sant Lluc. Algú els va haver d’advertir que, als afores, hi havia coves que s'utilitzaven per a albergar el bestiar a les nits fredes; potser podrien acomodar-se en alguna d'elles, mentre passava l'aglomeració i s'alliberava algun lloc a la ciutat.

La resta imagino amics lectors que la recordeu, oi ?.

Ens arriben noticies – terribles – d’Europa, anuncien justament que en els propers anys l’alternativa de ‘les coves que s'utilitzaven per a albergar el bestiar a les nits fredes’, serà l’única possible per a moltes famílies. Aquella nit – i totes les anteriors i següents- els rics van dormir – i dormiran en el futur – confortablement instal•lats sota teulada.

En el cas de Jesús ‘l’estat’ – Roma – no hi va fer res; sortosament ; A la mateixa contrada hi havia uns pastors que vivien al ras i de nit es rellevaven per guardar el seu ramat. (Lc 2, 8), l’auxili vindrà una vegada més dels menys afavorits.




L’any 2.010, Roma tampoc no farà res; la crida; trobareu un infant faixat amb bolquers i posat en una menjadora. (Lc 2, 12), és per a nosaltres, i amb la senzillesa que ho fèiem als pessebres infantils, hem d’apropar-nos als nostre germans sofrents.

Ens reivindiquem com l’espècie superior, ara tenim ocasió de demostrar-ho. Excusar-nos en l’obligació que Roma té de donar-hi resposta, únicament ens fa compartir la seva extrema vilesa.