Pel que sabem, la construcció de l’església parroquial de Sant Andreu, fou impulsada pel bisbe de Tortosa, Agostino Spinola Basadone (Gènova, 1597 – Sevilla, 12 de febrer de 1649), i s’alçava al mateix lloc on n’hi havia una de més petita, portada per la confraria del Roser ; les obres van començar l’any 1628 i es durien a terme en una primera fase fins el 1631 en que s’aturarien; no es varen reprendre fins l’any 1765, i es donaven per acabades l’any 1769, en el bisbat de Bernardo Velarde y Velarde (Santillana del Mar, 3 de gener de 1720- Saragossa, 12 de juny de 1782).
La primera data esculpida en pedra és del 1631 i està en una de les trones, mentre que la de 1769 està a la façana principal d'un barroc molt ric, profusament ornat.
El campanar quadrangular, també renaixentista, es cobreix amb teules vidriades de color verd. El sostre encara conserva l’enllosat escalonat de pedra picada original.
L’interior és d’estil renaixentista amb elements del gòtic tardà a la volta. Té una nau i capelles laterals.
Malauradament, en els dies foscos que seguien a la sedició dels militars feixistes contra la II República Española, a la que s’afegia la Jerarquia Catòlica amb la Carta Col•lectiva [ que signarà el bisbe Félix Bilbao Ugarriza ( Bakio 18-V-1873 + Tortosa 18 -11- 1943), però no – gràcies a Déu- l’Arquebisbe de Tarragona i Cardenal de l’església catòlica romana, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer (Cambrils, Baix Camp, 3 d’octubre de 1868 – Friburg, Suïssa, 13 de setembre de 1943), ambdós lliuraven l’ànima al senyor l’any 1943, l’un amb més d’un milió de morts sobre la consciència, i l’altre des de l’exili. ]; desapareixen de l’església de Sant Andreu – com per arreu - el retaule i molts elements de culte de gran valor, dels que només en queda la fotografia de l’Arxiu Salvany.
Les campanes també foren sostretes dels quatre ulls del campanar, si be dues foren reposades; per iniciativa popular i amb l’ajut institucional, farà cosa de quatre anys foren completades i batejades en honor a Sant Francesc i a la Mare de Déu de Montserrat, i acompanyaran les consagrades a la Mare de Déu de la Misericòrdia i a Sant Andreu, aquestes dues darreres amb els jous de fusta convenientment restaurats. (Foto de Xavier Borràs)
Detall arquitectònic de la part superior de la façana de
l'església
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7285/rec/10
Cafè i absis d' una església
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7223/rec/4
Interior d' una església dedicada a Sant Andreu
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7175/rec/24
Portalada de l'església dedicada a Sant Andreu
https://mdc.csuc.cat/digital/collection/bcsalvany/id/7192/rec/29
El conflicte bèl·lic
que s’iniciava mb l’alçament dels militars
feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM i
DEMOCRÀTIC de la II República , tingué una especial repercussió en la vila, en
els anomenats fets de la Fatarella: els darrers dies de gener de 1937 els
pagesos de la població es negaren a prendre les mesures de col·lectivització de
les terres que anaven imposant grups revolucionaris de la CNT-FAI procedents de
Reus i d’altres localitats. L’enfrontament violent i la repressió anarquista
(arribaren a parlar fins i tot de l’aixecament d’una quinta columna) produïren
50 morts, la gran majoria dels quals pagesos de la Fatarella, i la situació no
es pacificà fins a l’arribada de forces de la Generalitat, amb guàrdies
d’assalt. La vila sofrí també les conseqüències de la batalla de l’Ebre.
Quan al topònim :
https://oncat.iec.cat/veuredoc.asp?id=18517
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada