L’ALZINA D’EN LLUÍS MASIP I ABELLA. ASPA. EL SEGRIÀ AL LIMIT AMB LES GARRIGUES. LLEIDA.CATALUNYA

Aspa és un poble aturonat a l'esquerra del riu Set, a 260 metres d'altitud , situat al sud-est de la comarca del Segrià, a la que pertany administrativament, malgrat tenir tot els trets físics que hom adjudica a les Garrigues.

Pel que fa al topònim, hom defensa un origen preromà, de caràcter descriptiu, que tindria el sentit ( aitz-penya, i pe sota ) , ‘sota la penya’.

Ens hi portava al Josep Olivé Escarré i a l’Antonio Mora Vergés, el relat sobre els ‘ arbres centenaris del Segrià’ de l’Anna Massa, en el que es fa referència a l’alzina que salvava el Lluis Masip Abella, dels estralls del conflicte bèl•lic que com a conseqüència de la sedició d’un grup de militars feixistes contra la II República Española, s’enduria la visa de més d’un milió de persones.

És molt notable l’existència d’aquest arbre en aquesta terra, al límit amb les Garrigues, així dites per la sobreexplotació de l’alzinar , que es produïa per atendre les demandes megalòmanes dels reietons i sàtrapes, que s’ha anat succeint al llarg dels segles.

En el cens de 1877 Aspa tenia 686 ànimes, i tancava l’any 2013 amb 212 habitants, amb aquestes dades es fa més entenedora la inexistència d’un Catàleg de Patrimoni en línia, oi ?.