El 25/10/1833 va ser aprovada la realització del nou cementiri en els terrenys del Mas Pintó. L'obra va ser iniciada per la part de la façana d'accés, i posteriorment va anar estenent-se fins l'any 1879, quan es va realitzar una gran ampliació i s'hi va bastir la capella, obra de Manuel Almeda Esteva ( Girona, 1848-1938 ) , que fou beneïda l'01/10/1883, essent bisbe de Girona, Tomàs Sivilla i Gener (Calella, 18 d'octubre de 1817 - Girona, 8 de gener de 1906), recordat perquè no prengué la defensa de la llengua catalana l’any 1902 quan es va imposar des de Madrid l'ensenyament del catecisme en castellà.
Descansen en aquest fossar les restes de Josep Irla i Bosch (Sant Feliu de Guíxols, 24 d'octubre de 1876 – Sant Rafèu, Provença, 19 de setembre de 1958), 124 President de la Generalitat de Catalunya, que morirà a l’exili, i no serà fins l’any l 1981 que les seves restes foren traslladades a Catalunya , on foren rebudes solemnement pels presidents de la Generalitat i del Parlament , i finalment enterrades a Sant Feliu de Guíxols.
Josep Irla Bosch, com Francesc d'Assís Vidal i Barraquer, i Pau Casals i Defilló, havien d’esperar la mort del sàtrapa, per poder tornar a Catalunya.
Qui per la memòria, perd la identitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada