Tots els trens de càrrega portaven diverses garites amb el seu corresponent fre i un mosso a cadascuna per solucionar els problemes del maquinista en els pendents pronunciats.
Els mossos que havien de fer nit es refugiaven en aquest edifici on disposaven de tots els serveis necessaris ...
En la descripció dels edificis de l’estació observo l'oblit de la ‘lamparería’ existent al costat dels urinaris públics.
Aquesta ‘lamparería’ disposava d'un taller i oficina adjunta.
Al taller el ‘lamparero’ deixava nets i brillants, metxes noves, dipòsits de petroli plens, tant els fanals de mà dels esmentats mossos com els grans fanals del front de les màquines i de les posteriors del furgó de cua.
El ‘lamparero’ en les curtes parades dels trens de viatgers, estava obligat a recórrer el sostre de tots els cotxes de viatgers encenent tots i cadascun dels punts d'il•luminació interiors fins que va arribar l'electricitat ... ,moltes vegades el vaig veure baixar dels trens en marxa per no deixar focus sense encendre.
La descripció de patrimoni Gencat ens diu ; "cuarto de agentes". Aquest està situat paral•lel a la via del tren, a pocs metres de l'estació de tren, en direcció al pas a nivell i integrat dins d'una zona de jardí. Es tracta d'un edifici de planta rectangular, d'una sola alçada i coberta a doble vessant amb ràfec de teula en tot el seu perímetre. El parament d'aquest edifici està realitzar amb maó i sòcol de carreus de pedra a la part baixa. Destaquem la decoració de les seves obertures a partir de pilastres amb capitells motllurats.
Cap dada del seu autor que podria no ser el mateix que dissenyava els altres edificis, l’estació, i la casa del cap de via i obres de l'estació.
Ens agradarà tenir noticia de l’autor d’aquest edifici a l’email coneixercatalunya@gmail.com , castellardiari@gmail.com
El Valentí Pons Toujouse, defensa l'autoria de Demetri Ribes Marco (València, 1875-1921) en una se les seves magnifiques publicacions
L’Àngel, fill de Dionisio Pueyo, que fou ‘lamparero’ des de l’any 1925 fins a l’any 1938 de l’estació de Sant Guim de Freixenet, té molts records dels dies de la seva infantessa en aquest poble de la Segarra.
Sojornar fora de casa és encara una pràctica comú en els empleats del ferrocarril, així els que fan la línia Barcelona- Puigcerdà, poden cobrir en l’horari laboral únicament tres viatges, BARCELONA-PUIGCERDÀ, PUIGCERDÀ-BARCELONA, i novament BARCELONA-PUIGCERDÀ on fan nit.
El que ja no s’acostuma, és utilitzar cap edifici del ferrocarril, avui els agents fan estada en un hotel i/o fonda.
L’Àngel, fill de Dionisio Pueyo, que fou ‘lamparero’ des de l’any 1925 fins a l’any 1938 de l’estació de Sant Guim de Freixenet, té molts records dels dies de la seva infantessa en aquest poble de la Segarra.
Sojornar fora de casa és encara una pràctica comú en els empleats del ferrocarril, així els que fan la línia Barcelona- Puigcerdà, poden cobrir en l’horari laboral únicament tres viatges, BARCELONA-PUIGCERDÀ, PUIGCERDÀ-BARCELONA, i novament BARCELONA-PUIGCERDÀ on fan nit.
El que ja no s’acostuma, és utilitzar cap edifici del ferrocarril, avui els agents fan estada en un hotel i/o fonda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada