Els murs de l'ermita són de granit, coberts d'arrebossat i pintats de blanc. La cornisa, formada per quatre nivells de motllures, està interrompuda pel gran campanar de doble ull i culminat amb una teulada de doble vessant de rajola i una creu. La porta d'entrada està feta de grans blocs de pedra calcària de Girona i té una llinda horitzontal monolítica amb decoració floral triangular a la base. Sobre la porta, hi ha una finestra d'arc de mig punt d'una sola esqueixada i feta també de pedra calcària.
Els ràfecs de la part lateral de la construcció són formats per una filera de rajola plana i gruixuda.
Al costat de l'ermita hi el mas de Can Serrallonga de Brunyola. És un edifici de dos plantes i golfes amb coberta de doble vessant a laterals originari del segle XVIII i documentat del segle XIV (1336).
Sempre fou domini directe de l'Hospital de Sant Llorenç de les Arenes i era conegut amb el nom de Can Negre de Serrallonga.
http://www.raco.cat/index.php/QuadernsSelva/article/viewFile/225272/334735
Els marquesos de Carles, propietaris del mas fins a l’any 1918
Un dels successors d’Ignasi Ferrer i Roig s’emparentà amb els marquesos de Carles de Palafrugell. A partir d’aleshores foren els marquesos de Carles i de Ferrer.
Les seves grans propietats s’estenien principalment a Torroella de Montgrí i a Palafrugell. També tenien terres i cases en altres llocs de les actuals comarques de la Selva, el Gironès, el Pla de l’Estany i l’Empordà. S’establiren en una casa situada a la plaça del Vi que després s’anomenà Casa Carles, des d’on administraven tot l’extens patrimoni. Aquesta família s’extingeix el 1918, en morir, sense descendència, Joaquim de Carles i de Ferrer. Llega totes les seves propietats al bisbat.
El bisbat, propietari de mas Serrallonga
El bisbe de Girona, Dr. Josep Cartañà Inglés (Vilaverd (Conca de Barberà), 13 de setembre de 1875 - Girona, 1 d'agost de 1963) , ofereix venda del mas als propis masovers.
No s’arriba a cap acord i l’any 1935 el ven a Joan Bosch, que en serà el propietari fins a la seva mort. Per herència, la propietat passa al seu fill Joan i després al seu nét, també Joan.
Ens agradarà tenir més noticies a l’email coneixercatalunya@gmail.com d’aquesta església, de la casa propera i dels actuals propietaris, nom, cognoms, lloc i data de naixement,.., i en el seu cas també les dades de l’autor de la reforma.
Per als catalans la conservació del patrimoni històric i/o artístic és un imperatiu ètic.
Antonio Mora Vergés
1 comentari:
Sóc en Ricard Teixidor Palau, l'autor de l'article "El más Serrallonga", publicat en un volum de Quaderns de la Selva del qual vostè n'ha tret la informació. M'hauria agradat que cités el meu nom.
Publica un comentari a l'entrada