Des del segle XIV no tingué pràcticament comunitat: només el prior, que era monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats.
Al segle XV fou regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes s'uniren al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, radicat primer a Lleida i després a Sant Pau del Camp (Barcelona), d'on es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835.
L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. Ens agradarà tenir noticia dels arquitectes que projectaven i/o dirigien les obres a l’email coneixercatalunya@gmail.com
Patrimoni Gencat ens diu ; Sant Ponç és un antic priorat benedictí, situat en un esperó del massís de Garraf, dins el terme municipal de Cervelló, encara que depèn eclesiàsticament de la parròquia de Corbera de Llobregat, des d'on és accessible per una pista. Atesa la importància d’aquest monument pensem que malgrat que està a Catalunya, la pista es podria asfaltar , oi?.
L'església, única resta del monestir, és un edifici d'una nau i creuer, capçat per tres absis semicirculars. Sobre el creuer s'aixeca un cimbori de planta quadrada que fa de base al campanar de torre, de dos pisos, amb finestres geminades al pis superior. La nau es cobreix amb volta de canó, sobre tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts també amb voltes de canó, disposades paral·lelament a la de la nau (com si fos una església de tres naus) i comunica amb aquesta a través d'un gran arc sostingut per pilars de secció semicircular. La cúpula oberta al creuer reposa sobre dos arcs paral·lels, més elevats. En els murs de descàrrega d'aquests dos arcs neixen trompes còniques que donen una base
Tot l'exterior de l'edifici és ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic, en sèries de dos arquets entre lesenes i en els absis per grans arcs que es prolonguen en lesenes.
A l'interior de l'absis central trobem tres nínxols oberts al gruix del mur i al capdamunt tres finestres de doble esqueixada, les absidioles en tenen una de central.
Jordi Contijoch Boada. Vista interior de l'església.
L'absis principal i l'absidiola dreta conserven fragments de pintures murals romàniques, amb motius vegetals i geomètrics, que semblen correspondre a finals del segle XII o principis del XIII.
L'accés actual és a ponent per una senzilla porta de mig punt adovellada amb les pedres vermelloses. Per sobre seu trobem dues finestres de mig punt. Corona la façana un finestral geminat amb el capitell esculpit.
El lledoner, varies vegades centenari, no forma part del Catàleg d’Arbres i Arbredes monumentals de Catalunya, aquest reconeixement no depèn del REINO DE ESPAÑA, la pregunta és, a que esperen per a incloure’l?.
Cervelló superava els 1000 veïns al cens de 1857, i no superaria els 2000 fins l’any 1970, es tancava l’any 2017 amb 8.909 habitants. Està clar que trobar un cervellonenc, cervellonenca , de pares i avis nascuts a Cervelló, és més difícil que trobar un demòcrata en alguns Partits del REINO DE ESPAÑA, oi?.
Per intermediació de Sant Ponç de Cervelló – està situat dins d’aquest terme municipal, que pel que sabem no disposa d’un Catàleg de Patrimoni en línia, elevava meva sempiterna pregaria a l’Altíssim , Senyor; allibera el teu poble!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada